“Quintanes ha ajudat la gent a quedar-se a les zones rurals”

De la mateixa manera que el Mercat del Ram ha estat històricament el punt de trobada de la pagesia, una part d’aquest sector s’ha format a Quintanes. L’escola agrària de les Masies de Voltregà va fer 50 anys l’any 2020, però amb la pandèmia no va ser possible fer cap celebració. Ara, en el marc del Mercat del Ram, dissabte (12.30h), reunirà cinc representants de les diferents promocions i famílies formatives que imparteix el centre. Serà a la taula de diàleg “Veus pageses”, que en aquesta segona edició es trasllada al recinte firal. La moderarà la periodista Agnès Batlle, autora d’Arrels rebels (Ara Llibres, 2026), amb retrats de joves pagesos, un dels quals és el seu fill, Pau Fenés, que estudia el grau de Producció Agropecuària a Quintanes. És la quadratura del cercle i, de fet, Fenés serà una dels participants a la taula de diàleg de dissabte al costat de quatre exalumnes: Heribert Rocadembosch, format en l’àmbit forestal; Joan Almató, titular d’una explotació lletera; Josep Torrentó, Tute, que lidera una empresa de jardineria a Vic, i l’exalcaldessa de Sora Janna Locher, que està al capdavant d’una explotació vacuna de brunes en extensiu. Almató i Torrentó no són de la mateixa promoció però van coincidir al centre. El primer formava part de la desena promoció i el segon, de la tretzena. Estem parlant de la dècada dels 80 del segle passat. Tots dos van fer els cinc anys de formació professional d’agricultura i ramaderia. Joan Almató, ramader Joan Almató (Vic, 1965) està avui al capdavant del Riquer, una explotació amb 650 vaques de llet, en la qual ja hi treballa el seu fill Jordi, també format a Quintanes, on ell entén que “s’han de crear empresaris, la feina ja l’aprendran”. En bona part, pel sistema de formació d’alternança de Quintanes. Quinze dies al centre i els quinze següents fent pràctiques en una explotació. Almató no va néixer a pagès. L’avi i el tiet tenien porcs i vaques al Riquer, però la seva família vivia a Vic. Malgrat això, el món de pagès “sempre m’havia agradat, als estius sempre hi havia sigut”. Un cop acabada l’EGB va decidir anar a Quintanes. El relleu no va ser fàcil. “L’avi portava els porcs i el tiet les vaques. El primer a afluixar va ser l’avi i em va delegar els porcs. Quan el tiet va veure que començava a caminar em va dir ‘queda’t les vaques’ i vaig anar creixent. D’una explotació de 70 vaques a dia d’avui estem a 650 i hi treballen 12 persones.” Josep Torrentó, 'Tute', jardiner Almató i Torrentó (les Masies de Voltregà, 1967), en ser coetanis, van viure el moment de la professionalització del sector i en això, coincideixen a dir, també hi va contribuir Quintanes. “Jo soc fill de les Masies de Voltregà, d’una petita masoveria que es deia l’Alzinar. En aquells moments, una opció per formar-me era venir a una escola professional d’agricultura i ramaderia.” Aleshores, Torrentó no tenia clar quin seria el seu futur professional i veia que a casa seva hi havia poc negoci. “Quan vius en un entorn rural, o agrari, te l’estimes i és molt difícil que et puguin arrencar d’aquest lloc, però t’has de buscar molt la vida.” I ell el camí el va trobar en aquesta escola agrària. Les pràctiques les feia a casa, però el pare no es dedicava exclusivament a l’explotació. Per complementar els ingressos feia de jardiner i Almató també es va endinsar en aquest ofici. Acabada la formació a Quintanes, el director de l’època, Pere Puig, el va empènyer a anar a conèixer escoles de jardineria a França per acabar aportant l’experiència a Quintanes i començar a oferir la formació de jardineria. Va estar-hi fent docència prop de 20 anys, “fins que em vaig buidar”. Aleshores va continuar la carrera professional en una empresa de jardineria i paisatgisme de Barcelona. A la segona buidada se li va presentar l’ocasió d’adquirir una petita empresa del sector a Vic, Monverd jardineria, i ara està al capdavant d’aquesta societat, que compta amb una plantilla de nou treballadors. Janna Locher, ramadera Janna Locher (Sora, 1992) també té arrels pageses i sempre va estar convençuda de continuar al sector primari, però va haver de lluitar amb la seva mare, que volia per a ella un futur lluny de la pagesia. Va fer el grau en Disseny a l’Escola d’Art de Vic i “el projecte final el vaig fer per ensenyar als pagesos a fer la pròpia marca”. Així va conèixer Quintanes i l’any següent començava el grau superior de Gestió i Organització d’Empreses Agropecuàries. “M’agraden molt els porcs en extensiu, però transformar casa meva, que tampoc és nostra, no és viable.” Per això va optar per mantenir vaques de carn. La seva també és una història de quadratures de cercles. “Quan li vaig dir a l’avi que aniria a Quintanes es va emocionar”, perquè a les primeres promocions també hi havia hagut un tiet de la Janna, mort de jove en un accident, que estava destinat a continuar l’explotació familiar. Ella també va perdre el pare de jove, amb 14 anys, i davant les dificultats per criar porc va optar per la bruna, una raça que “m’agrada molt per la qualitat de la vaca, però també perquè les meves arrels són suïsses, com aquesta raça”. Té un ramat de 40 mares i tres toros i ven els vedells acabats de deslletar per a reposició: “He invertit molt en genètica.” Per a ella, la formació a Quintanes va ser més acadèmica que altra cosa. “La teoria l’aprens, però hi ha coses que les has de portar a dins, i no tothom té aquest instint. Has d’entendre un animal i saber què li passa.” De Quintanes, Torrentó també destaca que “ha ajudat la gent a quedar-se al món rural, guanyant-se bé la vida i fent una feina digna i engrescadora”. Avui l’escola ofereix tres cicles de grau mitjà i tres més de superior de tres famílies: agropecuària, forestal i jardineria. Pateixen en primera pell la tendència d’inscriure’s al grau superior de ramaderia per accedir després a Veterinària, la qual cosa resta vocacions al sector primari. Del sector, Almató, Torrentó i Locher de seguida troben contrasentits de l’administració contra els quals han de lluitar cada dia.

“Quintanes ha ajudat la gent a quedar-se a les zones rurals”

El president de la Llotja de Vic diu que caldrà pensar el Mercat del Ram sense bestiar

Vic, de nou en silenci, durant la Processó dels Armats

Els castells s’aixequen a La Central

El Mercat del Ram, punt de trobada “dels inventors de la resiliència”

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Una carta diària durant 25 anys

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec