Crims que van fer córrer tinta a Osona i el Ripollès

Què porta una persona a matar-ne a una altra? En la majoria dels casos, al darrera d’una mort violenta hi ha un detonant vinculat amb els sentiments: la gelosia, l’odi, la por o la desesperació desemboquen –de forma intencionada o sense voler–, en una acció que posa fi a una vida. En els darrers 40 anys, EL 9 NOU ha deixat constància escrita de les morts violentes vinculades a les comarques d’Osona i el Ripollès. L’agost de 1978, tot just cinc mesos després de l’arrencada d’EL9NOU, un estrany succés va sacsejar la comarca d’Osona: quatre membres d’una mateixa família de Manlleu van resultar intoxicats després de beure llet. Dos d’ells –el pare i la filla gran–, van morir. La mare i la filla petita van sobreviure després d’un llarg període de recuperació. La investigació va detectar que a la llet hi havia algun tipus d’element tòxic. El fet –que no es va arribar a aclarir mai del tot i va acabar arxivat–, va ser el primer gran crim que va cobrir l’actual bisetmanari d’Osona i el Ripollès. El seguiment va estar marcat per anar més enllà de la versió oficial, descobrint detalls –fins i tot molt íntims i sense tabús–, que van fer que EL 9 NOU “es fes un nom cobrint successos. Era un símbol de progrés”, recorda el periodista Josep Comajoan. El conegut com a cas Toneu va ser el preludi d’uns anys 80 en què els successos van guanyar molt pes en la publicació “tant per la dimensió del què passava, com de la forma en què es cobrien”, apunta Comajoan. Qui va ser redactor de reportatges i investigació durant els noranta i principis dels 2000 reconeix que a ell ja li va tocar “una etapa més trista”, en el sentit que qui tenia la informació –policies i jutges, principalment–, “van anar tancant l’aixeta”. En aquest sector rememora redactors de successos destacats a la casa com Jordi Molet –qui també va ser director general d’EL 9 NOU–, que cada setmana “es reunia amb el jutge degà per repassar i comentar els expedients”. Qui també va viure aquesta situació és el periodista i exdirector Jaume Espuny: “El comissari de la Policia Nacional de Vic em rebia una vegada a la setmana”, recorda, i durant la trobada, “em deia tots els successos dels últims dies. Amb noms i cognoms”. D’aquella època, també en destaca un fet que al seu parer “ara costa més de fer”. I és que si volies saber coses, “havies d’anar als llocs”. Tot i no ser un crim, un bon exemple d’aquesta actitud és el succés que el va marcar més: la desaparició l’any 1991 d’una veïna de Roda, Ramona Bagaria. “Ningú sabia a on havia anat”, explica Espuny, que els dies posteriors al succés va resseguir el camí entre Roda i Manlleu que feia cada dia Bagaria per anar a treballar. “I no vaig trobar cap pista”. Gairebé un any després, “va arribar a la redacció una informació que la ubicava a Benicarló”, i Espuny i el fotògraf Pere Puntí “vam decidir anar-hi”. La van localitzar en una pensió, “un local força precari”, i allà els va explicar que havia fugit de casa “a causa de les males puces del seu home”. Qui també va especialitzar-se en les notícies de successos a la redacció d’EL9NOU va ser el periodista Jordi Masnou. En una etapa de cinc anys –entre el 2006 i el 2011–, Masnou recorda que la protecció de la víctima que feia la policia “ja era molt gran”, i que l’accés que tenia el periodista al succés i a les fonts “ja no era tan directe com anys abans”. L’explicació a aquesta aparició de filtres, Masnou la busca “en la major educació social”, dels professionals que estan a peu dels casos. El periodista osonenc creu que no s’actua així “per amagar informació, sinó per protegir la víctima”. En aquest sentit, Espuny manlleva una idea del periodista Jordi Molet per dubtar de l’actual teranyina per arribar a la informació de successos a través de fonts oficials: “Una mort en una situació violenta, com pot ser un accident o un crim, és un fet públic”, perquè “hi intervenen la policia, els jutjats, els serveis mèdics, potser passa al carrer, etc..”. Espuny també accepta que als vuitanta i noranta, “no es tenien gaire manies”, per publicar informacions delicades vinculades a successos. Un exemple en són les fotografies dels cadàvers dels membres del GRAPO abatuts per la Guàrdia Civil a la Farga de Bebiè, i aparegudes a portada l’any 1981. Comajoan recull el guant i afegeix que també caldria fer la reflexió “si el que es feia estava bé o no”, i en el seu cas, “tinc dubtes de si alguna informació la publicaria igual a dia d’avui”. Masnou, de fet, creu que també hi ha hagut “una evolució en la professió, des de la responsabilitat”. Això fa que es puguin explicar successos “amb rigor suficient i sense publicar ni imatges escabroses ni detalls innecessaris”. De fet, Masnou remarca que reconstruir “uns fets que no has presenciat”, i que contenen “informació molt delicada”, és la gran dificultat de qui fa crònica negra, “i per això cal anar amb molta cura”. En la seva trajectòria, el cas que més recorda va ser el de l’assassinat de Jacinta Díaz en un bosc de Taradell l’any 2006. “Va ser el meu primer gran cas, i el vaig seguir des que van trobar el cos fins que es va llegir la sentència”. Pel que fa a Josep Comajoan, el que li va ocupar més hores d’investigació periodística –juntament amb el company i actual director d’EL 9 NOU a Osona i el Ripollès, Víctor Palomar–, va ser el segrest de la farmacèutica d’Olot, Maria Àngels Feliu. La víctima va estar reclosa 492 dies. Finalment es va descobrir que havia estat tancada en un soterrani d’una casa de Sant Pere de Torelló, i que gairebé tots els segrestadors tenien vincles amb Osona i el Ripollès. “No va ser un crim”, reconeix Comajoan, “però va estar tancada tant temps que és com haver mort i tornar a la vida”, conclou. ELS CRIMS MÉS RELLEVANTS A OSONA I EL RIPOLLÈS CAS TONEUAgost de 1978. ManlleuQuatre membres d’una mateixa família resulten intoxicats després de consumir llet que contenia pesticida. Moren el pare i la filla gran, i la mare i la filla petita queden amb seqüeles físiques. Mai es va aclarir si la presència del verí responia a l’objectiu de l’assassinat, el suïcidi o un accident, ni qui n’era el responsable. Els GRAPOJuny de 1981. La Farga de BebièLa Guàrdia Civil fa un gran desplegament entre Osona i el Ripollès per capturar Francisco Roberto Liñeira, membre dels Grapo que havia fugit de Barcelona després d’un tiroteig amb la policia. La recerca acaba amb Liñeira i un seu company morts a trets al bosc, i dos col·laboradors més, també abatuts per la policia quan ja estaven detinguts a la caserna. La Dolça NeusJuliol de 1981. Gurb/OscaL’empresari Joan Vila mor d’un tret quan es trobava de vacances a Osca. La investigació va desvelar que l’assassinat havia estat dissenyat per la seva muller, però que l’havia fet executar a una de les seves filles menors d’edat. La ‘Dolça Neus’ va defensar que l’acció havia sigut en defensa pròpia perquè l’home les maltractava. La candidesa inicial de l’acusada es va anar desfent deixant pas a un perfil maquiavèl·lic i amb interessos econòmics al darrera. CAS ISABEL ORDOÑEZJuny de 1983. OrísUna jove de Sant Joan de les Abadesses apareix brutalment assassinada a la carretera de La Mambla. Ordoñez, que estudiava a Barcelona, va pujar fins a Vic en tren, però entrada la nit i sense combois cap al Ripollès hauria pujat a algun vehicle per arribar a casa que mai s’ha pogut identificar. És un cas sense resoldre. CAS TRIASMarç de 1984. TorellóEl matrimoni format per Joaquim Trias i Teresa Sala va aparèixer mort en un precipici de la carretera de Conanglell. Per la posició dels cossos al caure i els indicis que es van trobar a l’entorn es va sospitar que potser no es tractava d’un accident, i que la mort podia haver estat provocada per terceres persones. Mai es va arribar a resoldre què havia passat. ANNA DODASAgost de 1986. FrançaUna noia de Folgueroles, la poeta Anna Dodas, i una seva amiga de Bigues i Riells van ser trobades mortes a la regió d’Herault, a França. Es dirigien a l’Alguer. El crim no s’ha resolt mai. MORT A LA RAMBLA DE L'HOSPITALNovembre de 1986. VicUna història de gelosia amorosa va acabar amb dues morts. El banquer Ramon Comarriu va rebre sis trets a la rambla de l’Hospital. L’autor va ser Pere Lloansí, que feia unes setmanes que sabia que la seva dona havia començat una relació amb Comarriu. Lloansí es va suïcidar hores després a Taradell. ATEMPTAT D'ETAMaig de 1991. Vic La tarda del 29 de maig de 1991 la banda terrorista ETA va introduir un vehicle carregat d’explosius a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, situada al passeig de la Generalitat. L’atemptat va provocar 10 víctimes mortals, entre elles 5 menors d’edat. Després dels fets, la Guàrdia Civil va abatre dos dels tres terroristes implicats en el succés. EL CRIM DE L'HORTA VERMELLAJuliol de 1999. VicL’estira-i-arronsa entre dos veïns de l’Horta Vermella va acabar amb la mort de Joan Solé. L’homicida es va presentar a la porta del seu veí amb una escopeta i li va disparar dos trets mortals. La justícia va condemnar a l’autor confés del crim a 10 anys de presó per aquests fets. CRIM DEL MUSEUGener del 2001. VicEl cadàver d’un home va aparèixer enmig de les obres de reforma del museu episcopal. Era el cos de Domingo Bautista. Les ferides provocades pels cops de barra de ferro i totxana van acabar amb la seva vida. Juan Antonio Giménez va ser condemnat a 13 anys de presó per aquest fet. CAS GREGORIA CÁLIZJuny del 2002. ManlleuL’11 de juny de 2002 desapareix la veïna de Manlleu Gregoria Cáliz, i 25 dies després es troba el seu cadàver amb signes de violència. De seguida se sospita d’Ahmed Kardoussan, amb qui Cáliz havia mantingut una relació extramatrimonial. Es triga 4 mesos a trobar proves concloents de l’autoria, i Kardoussan és condemnat a 17 anys de presó. CRIM DEL CARRER DELS ALUDERSMaig del 2004. VicEl 22 de maig del 2004 apareix en una casa abandonada del barri de les Adoberies el cadàver de Bogdan Wysocky. La investigació va determinar que els autors l’haurien apallissat mortalment per no haver amagat unes navalles durant un registre policial després d’una baralla al carrer. Juan Antonio Giménez i Alejandro Cabrera van ser condemnats a 15 anys de presó. LA NOIA DESCONEGUDAFebrer del 2005. St. Sadurní d'OsormortUna noia apareix morta i amb signes de violència en un voral de l’eix transversal a l’altura de Sant Sadurní d’Osormort. Ningú en reclama el cos, no s’aclareix qui l’ha matat i és enterrada sense nom al municipi osonenc. Dos anys després, la detenció a Alemanya de Volcker Ekert desvela una macabre història: el camioner va confessar ser l’autor de la mort de sis dones que exercien la prostitució en diversos punts d’Europa, entre elles, la noia de Sant Sadurní. L’assassí es va suïcidar a presó abans de ser jutjat. Poc temps després s’aconsegueix posar nom a la víctima: Maria Veselova. DEGOLLADA A L'ESQUIROLJuliol de 2006. L'EsquirolDesprés d’una discussió en un bar de l’Esquirol, Antoni Nuño va entrar a una carnisseria del poble per demanar un ganivet, va sortir al carrer i va degollar Monica Carranza. L’autor del crim va explicar al judici que anava begut i que no sabia perquè ho havia fet. EL CAS JACINTA DÍAZAgost de 2006. TaradellJacinta Diaz creuava a peu cada dia la ciutat de Vic per anar a treballar, i l’11 d’agost no va tornar a casa. El seu cadàver va ser localitzat en una zona boscosa als afores de Taradell dos dies després. La investigació va concloure que va morir per asfíxia a mans de Francesc Xavier Z.J., i el mòbil hauria sigut el robatori. L’autor va ser condemnat a 22 anys de presó. EL CAS CONXITA HUERTAMarç de 2007. RipollL’advocada i exjutgessa de Ripoll Conxita Huerta apareix estrangulada al seu domicili de la plaça Sant Eudald. Unes hores després, es confirma que Ferran Domingo –qui havia sigut parella de Huerta– s’havia suïcidat a Campdevànol. La investigació i el testimoni d’algunes persones van permetre confirmar que Domingo havia matat Huerta i tot seguit s’havia penjat. MORT A LA CARRETERA DE SEVAAbril de 2008. SevaLa matinada del 15 d’abril, els Mossos detecten un vehicle aturat a la carretera entre Sant Miquel de Balenyà i Seva. A l’interior hi ha un home malferit. Es tracta de Martin Alejandro Da Silva, que després d’una discussió a la sortida d’un bar de Sant Miquel ha rebut una ganivetada. Tot i conduir uns metres en direcció a casa seva, les ferides són mortals. Khalid Oulad va ser detingut i condemnat a 18 anys de presó com a autor dels fets. CRIM DE SANT LLÀTZERMarç de 2010. VicUn veí de Vic va estrangular la seva parella i va intentar suïcidar-se tot seguit sense aconseguir-ho en el domicili que compartien. En el judici, l’autor del crim va ser condemnat a 11 anys de presó. El detonant de l’acció violenta de l’home hauria sigut la crisi de parella per la qual passava. ATEMPTATS DEL 17AAgost de 2017. BarcelonaUna cèl·lula gihadista formada per un grup de joves de Ripoll i encapçalada per qui va ser imam de la vila –Abdelbaki Es Satty– va causar 16 víctimes mortals en un atropellament massiu a les Rambles de Barcelona. La investigació va revelar que preparaven un atemptat de gran magnitud amb explosius a la capital catalana. PRESÓ PERMANENT PER VIOLÈNCIA MASCLISTAOctubre de 2019. VicLa matinada del 20 d’octubre, Jorge Luis T.S. va matar en un domicili de Vic qui havia sigut la seva parella i amb qui compartia un fill de curta edat. En el judici es va provar que la nit dels fets, l’acusat havia abusat sexualment de la dona i finalment l’havia assassinat amb traïdoria quan aquesta dormia. Se’l va condemnar a presó permanent revisable, la màxima pena que contempla el codi penal espanyol. MATRICIDI A RIPOLLNovembre de 2021. RipollUna discussió entre mare i fill va acabar el matí del 30 d’octubre amb la mort per ferida d’arma blanca de Maria Isabel Carpio. El presumpte autor del crim, Gerard Pasamontes, va fugir del lloc dels fets i va estar en crida i cerca més de 30 hores. El jove de 19 anys es troba en presó preventiva a l’espera del judici.

Crims que van fer córrer tinta a Osona i el Ripollès

El Lactium es fa ‘adult’

CBG de Ripoll celebra 40 anys com a principal ambaixador de la gastronomia italiana

Dilluns comencen les obres per reobrir el carril tallat a l’N-260 a Sant Joan

El Lluçanès alerta d’una desproporció de plaques solars a la comarca en el pla de la Generalitat

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb