L’ofici de llauner va servir a Dani Plana no només per guanyar els seus primers sous sinó també per apreciar la música. Anava amunt i avall amb un operari que en sentir una cançó d’Albert Pla a l’emissora que tenien sintonitzada a la furgoneta va assenyalar com li resultava de detestable. Aquesta reacció va produir justament la inversa a Plana, que a partir d’aleshores es va començar a interessar per bandes com Barricada i Toy Dolls, i d’aquí va passar a La Polla Records o els banyolins HHH. Tot plegat per constatar que s’identificava molt més amb grups allunyats del sistema, carregats d’expressió i difusió d’idees, que no pas amb aquells que s’oposaven a la indústria buida de contingut o amb el simple objectiu consumista.
Al setmanari Torelló li van oferir la possibilitat d’escriure una columna, 100.000 Watts, però ell mateix es va adonar al cap d’un temps que el seu tarannà era massa específic pel perfil més generalista de la publicació. Per això quan va poder dirigir el seu propi espai a Ràdio Ona, anomenat Algo + Ke Ruido, va trobar la veta per promoure una música molt més extrema. El programa va convertir-se també en fanzín, i amb la col·laboració de molta més gent fins i tot va servir per gestar el col·lectiu autogestionat Quelcom més Ke Fressa, que va ser artífex dels Mercats de Música Morta. Tot plegat, “per amor a l’art i a l’ego”, assenyala.
Després d’haver deixat la comarca per establir-se a Barcelona, l’activitat periodística de Plana no es va aturar, però es va esmorteir alhora que ho feien també els suports on publicar. Amb la difusió d’internet va descobrir els blogs, on va abocar opinió i les lletres que feia el seu alter ego cantautor, Jaume Teix, amb deu temes que van donar per fer tres concerts. El retorn ja fa més d’un any a Osona va coincidir amb l’aparició d’Una pàgina de preguntes, un blog on ha aprofitat per entrevistar persones amb qui té una certa afinitat, com Elisabet Soldevila, Gerard Verdaguer o Roser Iborra, entre molts d’altres. Va començar amb molta empenta “aprofitant hores de confinament”, i espera tornar aviat a una periodicitat regular. Mentrestant, el cap de Plana bull de noves idees, per posar remei a l’encarcarament. I és que potser la representació catequista torellonenca dels anys vuitanta on li van encarregar la lectura d’un suposat telenotícies va tenir un efecte molt més durador i profund que la simple comèdia que sovint s’atribueix al teatre.
