La pandèmia ha disparat l’exposició a les pantalles, també en els infants. La mestra i pedagoga Anna Ramis ja fa uns anys que alerta de la necessitat d’abordar l’ús i l’abús de les pantalles en la primera infància. És autora del llibre De 0 a 3, res de pantalles? (Eumo) i impulsora juntament amb altres professionals del manifest sobre l’ús de les pantalles per promoure un desenvolupament saludable en la primera infància. Divendres va participar al cicle “En família” de l’escola Sant Miquel dels Sants de Vic.
Es pot parlar ja del terme addiccions a les pantalles en la primera infància, que és l’etapa de 0 a 6 anys?
De fet, els nens i les nenes que estan exposats davant de pantalles des que tenen sis mesos, que és quan s’aguanten una mica drets, i aquestes pantalles apareixen moltes hores durant el dia, el seu cervell, als 4 anys, es comporta com si tingués una addicció. Això vol dir que no es distreuen amb res més, que no fan cas si al darrere no hi ha el premi de la pantalla, i que quan els prives de pantalla s’enfaden moltíssim. Per tant, sí, el seu cervell es comporta com si tingués una addicció.
Hi ha diferències entre addicció, sobreexposició o mal ús de les pantalles?
Sí. Hem de distingir que pot haver-hi un ús puntual de les pantalles, com seria fer aparèixer un telèfon mòbil o la tauleta a les hores dels àpats. Això no és un abús, però això és un mal ús. És a dir, fer aparèixer les pantalles simultàniament a una activitat de la vida quotidiana, que els nens l’han d’aprendre, han de posar-hi atenció, això és un mal ús.
I utilitzar-lo com a aliat per part de les famílies també en moments que la criatura està enfadada, o per calmar una rabieta?
També seria un mal ús perquè el nen ha d’aprendre que es pot enrabiar, però es pot tranquil·litzar sempre amb un adult al costat que l’ajuda. O quan es barallen entre germans és molt fàcil posar-los uns dibuixos a la tele, però així no aprenen a tranquil·litzar-se, a fer les paus… Per tant, també seria un mal ús.
I exposició excessiva és quan hi ha massa temps davant de la pantalla?
Sí. I massa temps abans dels 3 anys és tot allò que passa d’un minut. És a dir, vaig publicar el llibre el 2021 i el vaig publicar basant-me en un estudi canadenc del 2019 que ja deia que fins als 3 anys no n’hi hauria d’haver ni una mica. I a partir dels 3, progressivament, un quart d’hora, mitja hora, acompanyats. No és el mateix un ús sovintejat de la pantalla sols, els nens i buscant-se el que volen, que acompanyats i amb el pare o la mare o un adult o un germà gran, l’efecte és molt diferent.
Quines són les causes d’aquest abús? Tota la responsabilitat és de les famílies?
No. La causa de l’abús és que l’estri és tan fàcil de fer anar i el tenim tant a mà i en tenim tants que és molt fàcil posar el nen amb botó d’off. Deixa de plorar, fins i tot menja, però aquest tipus de mals usos el que fan és separar el nen de la realitat que ha de viure i ha d’aprendre. Justament en el manifest d’infància i pantalles el que estem dient és que tenim tota una estructura social que abona aquest tòpic que els nens movent el dit sobre la pantalla són molt llestos, perquè són nadius digitals. La intel·ligència humana és de qui el fabrica que fa que cada vegada sigui més senzill i ho pugui fer servir un nen de sis mesos. Per tant, estem fent una crida perquè una autoritat independent etiqueti l’edat als continguts audiovisuals i no passi com ara que ho fan les empreses que fabriquen i distribueixen continguts digitals. Demanem que fiscalment ser pare o mare sigui premiat. Fem set propostes perquè la responsabilitat no només pivoti sobre els pares i les mares.
Quines són les conseqüències? Què els passa a aquests infants que utilitzen massa dispositius mòbils o veuen massa televisió?
Jo diria que primer hi ha una conseqüència quan els pares o les mares fem servir massa dispositius mòbils en el moment que els nostres fills demanen la nostra mirada. El cervell humà necessita com l’aire que respira de la mirada d’un adult que gratuïtament estigui per ell, no només quan ho reclama. Gratuïtament perquè aquesta mirada és la que produeix bones connexions neuronals. És la que valida la conducta, els aprenentatges dels nens. Una altra conseqüència de l’ús de pantalles és que la velocitat del canvi de les imatges és molt ràpida. I això al cervell li encanta. Aleshores, tenim nens que aficionats, addiccionats als canvis ràpids, la realitat els sembla lenta. I són nens que van esverats a tot arreu, no s’entretenen amb res, perquè la vida té una altra velocitat. I aquí tenim un nen petit que s’avorreix i que ja ens està dient que té una simptomatologia. I altres conseqüències de mirar pantalles i estar-se quiet són els nens obesos, amb la musculatura més laxa, amb una motricitat menys desenvolupada i miops perquè miren a 30-40 centímetres i no desenvolupen la mirada llarga. I això té conseqüències molt greus a nivell emocional.
Al llibre el que recomana és que no hi hagi pantalles sota cap concepte en aquesta franja d’edat. Com es gestiona això, per exemple, si hi ha germans grans que puguin utilitzar-les?
Prohibir-les no, perquè tots en portem. El que passa és que les hem de saber gestionar bé els adults i el germà gran és el germà que pot ajudar-nos a distreure i a col·laborar en la bona gestió del germà petit. Això vol dir que si teniu un nen de 10-12 anys no li deixarem veure res perquè el petit de 3 no ho pugui veure? No, però gestionarem a quin lloc de casa i de quina manera. I si el petit no hi està enganxat, no passa res si un dia passa per allà davant i el veu jugant o el veu veient un moment la televisió, tampoc cal que ens esverem. Però hem de fer que el germà gran tingui ganes de fer allò que el petit pot seguir fent. És a dir, mirar de plantejar les activitats a casa de manera que s’estigui tan bé fent tota la resta que les pantalles siguin una manera d’estar passant el temps.
Quines són aquestes activitats?
Per exemple, incorporar els nens al quefer quotidià de casa. Si has de preparar el sopar, un nen molt petit et pot ajudar estripant la fulla de l’enciam, o picant un ou dur o posant el que pugui posar a taula. Incorporem-los a les rutines i no abonem la idea que tot allò que no és jugar i disfrutar és avorrir-se. Abans, les mares de la meva època portaven a sobre una bossa de la Mary Poppins amb colors per pintar, una pissarra, joguinetes, en lloc de la tauleta quan anem a un restaurant o a un lloc que la criatura ha d’estar quieta. Hem de tibar d’aquests recursos. Quins són els millors? Cadascú a la família ha de saber què se li dona més bé a la criatura.
I dels 3 als 6 anys quina seria la proposta, quan sí que hi pot haver un consum, com s’ha d’organizar i com de produir?
Aquest consum hauria de ser mai una hora abans d’anar a dormir, perquè la llum de les pantalles és excitant. En algun moment del dia que la criatura pugui només dedicar-se a l’oci. A partir dels 3 anys, 15 minuts o el que dura un capítol dels dibuixos que hem escollit perquè ens agraden. O veure imatges d’uns reportatges d’animals que als nens els atreguin, veure elements audiovisuals de qualitat. O una proposta que jo faig és veure fotografies o vídeos familiars per fer memòria, vincle i llenguatge. Això és un bon ús de pantalles. I després un ús creatiu: produir alguna cosa amb les pantalles, gravar un dibuix que ha fet i el muntem amb un Canva i ho fem servir de felicitació de Nadal. Això ensenya al nen que les pantalles no només són per fer consum passiu, sinó també per ser creatiu.
