El Ministeri de Sanitat va autoritzar divendres la petició de Salut i la regió sanitària de Girona (on hi ha el Ripollès) i la de la Catalunya Central (on hi ha Osona) passaran dilluns a la fase 3 del desconfinament. Això implica que tornarà a ser possible anar de Vic a Ripoll o a la inversa, ja que estarà permesa la lliure circulació entre totes dues comarques. Relatem el cas d’una família que se’n beneficiarà.
—
En Joan, el fill de Laura Sureda i David Álvarez, farà 1 any diumenge de la setmana vinent, justament el dia en què finalitza la sisena i última pròrroga de l’estat d’alarma. Després de tres mesos sense veure l’àvia de Sant Joan de les Abadesses, confien a celebrar l’aniversari retrobant-se i que la data del 21 de juny sigui també sinònim de relegar les videotrucades a un segon pla, substituint-les definitivament pel contacte de tu a tu malgrat haver estat un bon recurs durant tot aquest temps. “De bon principi tres mesos ens haurien semblat molts”, explica Álvarez, “però com que hem anat rebent la informació de mica en mica, d’entrada no n’érem conscients i ara ja ho veiem a tocar”.
Abans del confinament pujaven a Sant Joan cada diumenge i ell, que va deixar el poble fa nou anys per instal·lar-se a Torelló, també visitava la seva mare com a mínim un cop entre setmana. El 13 de març, el coronavirus i la declaració de l’estat d’alarma els van trencar la rutina i, de retruc, es van començar a convertir en experts en videotrucades a través de WhatsApp, Meet, Zoom, Skype… I tantes altres plataformes que s’han popularitzat els últims mesos i que, a banda de la mare, també els han permès mantenir el contacte amb un germà d’Álvarez que viu a cavall de Girona i Sant Joan.
Dilluns, amb el pas a la fase 3, l’escenari ha de canviar completament, ja que tornarà a estar permesa la lliure circulació entre regions sanitàries que es trobin al mateix estadi, la qual cosa inclou Osona i el Ripollès: “Estem contents, evidentment, però no comparteixo les comparacions que s’han fet amb viure una guerra. Els que hem passat el confinament a casa tenim televisió, menjar, calefacció… Totes les comoditats i, per tant, cap dret a queixar-nos. És veritat que no hem pogut veure la família, abraçar-la i fer-nos petons, però hi ha l’opció de parlar-hi sempre que vulguem i a més a més sabem que estan bé”. Pel que fa al seu fill, de gran no recordarà aquest període de confinament, però sí que és veritat que “quan ens connectem el meu germà fa tonteries i ell, com que veu moviment a la pantalla, somriu molt”.
A banda de mantenir el contacte amb la família, Álvarez treballa de professor a un institut d’Osona i aquests mesos també ha hagut de pujar al carro de la docència en línia. Destaca que en general la majoria d’estudiants s’hi han habituat bé –en algun cas fins i tot millorant el rendiment–, però “també n’hi ha que s’han despenjat”.
