De passar consulta a casa a fer-ho al nou edifici del CAP, i de fer-ho amb un grup format per cinc persones a créixer fins a l’actual equip, amb una trentena de professionals de diverses especialitats en l’àmbit sanitari i assistencial. Aquests són dos dels canvis que va comportar la construcció del CAP de Tona –el 1993– i la posterior creació el 1995 de l’àrea bàsica de salut (ABS), que des de fa 25 anys coordina el servei d’atenció primària en la salut a les poblacions de Tona, Malla, Múnter, Sant Miquel de Balenyà, Seva, el Brull i Collsuspina.
Ho recorden bé el doctor Francesc Terricabras i la infermera Teresa Mirambell, ara jubilats però molt recordats entre els pacients dels municipis on van oferir el servei durant més de quaranta anys. “Era un no parar. A la que acabaves d’atendre a Collsuspina ja et trucaven que tenies un altre pacient a Seva, i així tot el dia amunt i avall”, comenta Mirambell, que afegeix que ella i el doctor Terricabras “vam viure la transició del que era l’equip format per metge i infermera de zona, inclosa la part rural, cap a la professió exercida a través de les àrees bàsiques, on hi havia equips de professionals més nombrosos”. En aquest sentit, Terricabras apunta que la creació de l’ABS es va notar en una major inversió pública i més especialització: “Per dir una xifra, es va passar d’1 a 5 pel que fa a recursos. A Osona ja s’havien fet àrees bàsiques de salut en altres punts de la comarca i sabíem que suposava un creixement en molts sentits. Tot i això, no es pot dir que abans es fes ni millor ni pitjor, sinó que tot funcionava diferent. Cal tenir en compte que amb la infermera Mirambell vam treballar en una època en què no hi havia ni ambulància i els trasllats els havíem fet en vehicles particulars”.
Mirambell, que a banda d’infermera va ser alcaldessa de Tona entre el 1983 i el 1995, també explica quin va ser el procés evolutiu en l’atenció sanitària: “Es va aconseguir un primer consultori municipal al carrer Joan Maragall quan van arribar nous metges que no residien a Tona, i per fer l’actual CAP es va negociar amb l’empresa Estabanell i Pahisa perquè cedís els terrenys”. De fet, en la celebració del primer quart de segle de vida, l’edifici del CAP afronta un moment important com és la seva ampliació. En plena redacció del projecte, les obres han de començar l’any que ve. La millora ha de permetre disposar de més espais per passar consulta i així poder oferir més franges horàries i més bon servei als pacients. I és que l’ABS de Tona ha passat en 25 anys d’atendre unes 8.000 persones a més de 14.000. Al llarg del 2020 es preveuen diversos actes commemoratius per celebrar el primer quart de segle d’aquest servei.
