“Sabia que venia el pic a causa del coronavirus i vaig pensar que hi havia d’aportar el meu granet de sorra”, explica l’infermer i alcalde de Santa Eugènia de Berga, Xevi Fernández. Així, va decidir respondre a la crida que es feia des del Departament de Salut de la falta de sanitaris i des de dimecres s’ha reincorporat com a infermer a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital Universitari de Vic. Ell havia deixat de treballar-hi a l’agost després de veure que era difícil de compaginar la feina amb l’alcaldia i les classes com a professor de la UVic, on imparteix 12 crèdits, unes deu hores setmanals. Així, va decidir que per compatibilització horària deixava l’hospital.
Arran de la crisi sanitària, es va posar en contacte amb l’hospital i l’endemà ja hi podia tornar. Ara, set mesos després, explica, “sembla que el temps no hagi passat” i ha estat com “tornar a la meva zona de confort”, ja que hi havia treballat del 2006 al 2016 i després d’una estada a Suècia s’hi va reincorporar el 2018. Fernández coneix els companys i companyes i s’hi troba còmode, però “la situació a l’UCI és diferent”, assegura, i “l’ambient és més tens” perquè hi ha “un estrès psicològic de contagiar-se” amb la Covid-19, i traslladar el contagi a les famílies, a banda que hi ha molta més càrrega de feina.
Els protocols han canviat per extremar les mesures per evitar el contagi. Per accedir en un box on hi ha algun pacient aïllat per coronavirus, explica, s’han de posar molts més EPI, equips de protecció individual. Abans, se solien col·locar “bates com de paper una mica impermeable, una mascareta, guants i ulleres”. Aquests dies, es posen “bates impermeables, una altra de paper al damunt, un davantal de plàstic, una gorra, dues mascaretes, unes polaines i dos guants”, relata. Tenen tot un protocol per posar-se tot l’equip i un altre per treure-se’l, comenta. Per això, a les dependències els han col·locat uns miralls “per veure’ns, per mirar que agafem la mascareta que toca o treure una bata sense tocar la de sota”, tot per seguretat. Fernández assegura que tot i que “no disposem de tots els mitjans, tenim mitjans”, i apunta, però, que anar tan equipat fa que “algunes dinàmiques hagin canviat”. Per exemple, portar doble guant i ulleres “dificulta moltes tècniques que has de fer o la relació amb el malalt. També cal anar amb cura de no tocar-te la mascareta o parts que no estan ben protegides”, explica. Això afegeix pressió als professionals sanitaris. L’alcalde explica que ha arribat una partida de “material més adequat” per a l’UCI, ja que “fins ara les bates no cobrien del tot, eren fins als genolls i hi havia més zones desprotegides. Ara disposen de granotes que ho tapen tot, el cap, el coll i fins al canell. Aquests dies, diu, a l’UCI de l’hospital de Vic “la gran majoria” de pacients hi són per la Covid-19.
L’alcalde de Santa Eugènia no és l’únic que ha respost a la crida de la falta de sanitaris al centre hospitalari. “És important que pugui reincorporar-se al màxim de gent possible”, perquè “si no es dona l’abast s’hauran d’augmentar el nombre d’hores del personal. Abans hi havia tres torns, un de matí, un de tarda i un a la nit, i ara n’hi ha dos de 12 hores, de 8 del matí a 8 del vespre i un altre de 8 del vespre a 8 del matí. Fernández fa un torn d’un dia de 12 hores i dos dies de festa, que pot dedicar a l’alcaldia. També explica que al centre s’ha suspès cirurgia programada i que personal d’altres unitats s’ha redistribuït on són més necessaris. “Falten i faltaran mans i necessitem estar tots a ple rendiment, perquè anar més cansats i esgotats pot suposar més riscos”.
“Jo vinc fresc, amb les piles carregades”, apunta, però és conscient que “tinc companys que hi porten 15 dies” amb l’augment de pacients a causa del coronavirus i “comencen a estar cansats”. A l’UCI, on habitualment ja s’hi tracten malalts greus, estan acostumats a haver de córrer, “però ara hi ha una sobrecàrrega de feina”.
Pel que fa a les tasques a l’Ajuntament, les alterna tot i que “tenim una bona feinada a adaptar-nos als nous decrets”. Segons Fernández, dies abans de l’estat d’alarma ja tenien el terreny una mica preparat i ara estan coordinats. Això li permet ara compaginar les tasques. En una situació greu com aquesta tenia clar que hi havia de posar el seu granet de sorra.
