Un home de 94 anys empenyent la cadira de rodes de la seva dona de 90 que pateix Alzheimer, per un dels carrils que normalment utilitzen els vehicles a la carretera de Gombrèn, dins del nucli de Campdevànol, no sembla l’escenari més raonable per a un dissabte a quarts de 9 del vespre d’un mes de desembre, on les temperatures ja són les que pertoquen a aquesta època de l’any.
Així es va trobar Ramon Cunill i la seva filla Anna el cap de setmana passat, després que donessin d’alta la Maria d’una visita a urgències. Per fer els 300 metres que hi ha entre l’Hospital de Campdevànol i la residència geriàtrica Vella Terra, on viu interna la Maria, a la mateixa carretera de Gombrèn, pare i filla es van rellevar per portar la cadira de rodes.
En un dels moments on era en Ramon qui l’empenyia pujant un desnivell, l’Anna va adonar-se com de “patètica” era l’escena. Per això va treure el mòbil i va fer una fotografia que ha acabat aixecant onades d’indignació després de fer-se viral a les xarxes socials.
Rebobinant en el temps podem entendre com s’arriba a la imatge. Aquesta era la tercera vegada que la Maria havia d’anar a urgències. A l’hora de portar-la-hi no hi ha problema, perquè sempre hi envien una ambulància a buscar-la. La situació es complica quan es tracta de tornar a la residència.
El primer cop “vam haver-nos d’esperar sis hores en un box d’urgències, perquè l’ambulància que van activar havia de venir de Figueres”, explica l’Anna, que no té cap queixa en absolut del personal de l’Hospital, ni dels sanitaris, ni dels del transport.
Però, en canvi, creu que el sistema hauria de millorar, no només pel temps d’espera i perquè davant del centre hi ha sempre una ambulància que només es mou en cas d’emergència mèdica, sinó també perquè durant l’espera ocupaven un espai que podria haver tingut utilitat per a altres persones. L’espera havia estat de sis hores, però coneix gent “que n’hi ha estat més de nou”.
El segon cop que van haver-hi d’anar, ja van optar per portar la Maria a la residència amb una cadira de rodes, amb l’ajuda d’una amiga, perquè l’Anna té dificultats físiques per fer-ho sola. I aquesta tercera vegada va optar per la mateixa opció, sobretot tenint en compte que si havia de tornar a esperar-se un temps similar, haurien sortit de l’hospital a les 2 o les 3 de la nit, ja que l’ambulància havia de venir de Manresa.
El rebombori generat espera que serveixi “per trobar una solució a un cas que no només ens ha passat a nosaltres sinó que es repeteix sovint”. Un vehicle per traslladar persones amb mobilitat reduïda seria suficient per escurçar l’espera.
La Maria fa més de deu anys que té Alzheimer diagnosticat, no camina, i ja se’n compleixen dos des que viu a la residència, després d’estar-se deu mesos en règim de llarga estada al mateix hospital. Abans havia estat mestressa de casa i havia ajudat l’Anna, que tenia una botiga de llanes al barri de la carretera de Barcelona de Ripoll.
En Ramon havia treballat a l’empresa metal·lúrgica Soler & Palau, i ara viu amb la seva filla a Ripoll. Tots tres, sense pretendre-ho, s’han convertit en protagonistes de les notícies a diaris i ràdios d’abast català, i d’una solidaritat efímera que tant de bo serveixi, si més no, per millorar un servei clarament deficitari.
{{ comment.text }}