El record que fa 30 anys els rius eren clavegueres a cel obert, amb imatges concretes de veure baixar l’aigua de tots colors o carregada d’escombraries, va servir de punt de partida de molts dels parlaments amb què divendres es commemoraven els 30 anys de Depuradores d’Osona.
Tres dècades en què el medi ambient ha esdevingut d’una carpeta menor a troncal en qualsevol política pública, i tres dècades en què s’ha dotat Osona i el Lluçanès de 34 EDAR i quilòmetres de col·lectors que tenen la missió de tancar el cercle, és a dir, retornar l’aigua al riu en condicions òptimes després que l’hagi fet servir la indústria o que a casa ens hagi permès dutxar-nos i cuinar.
Amb la base de resseguir aquest fil evolutiu, divendres s’asseia en una mateixa taula rodona tres homes clau en la història de Depuradores d’Osona.
Gil Casanovas, l’actual gerent; Rogeli Fletas, qui va ser-ho del 1995 al 2012, i Jaume Joseph, director tècnic de l’empresa durant 22 anys (1998-2020).
Precisament el darrer destacava com als noranta la depuradora de Vic va ser la primera del Pla de Sanejament de Catalunya: probablement per tractar-se de la més urgent, ja que “la càrrega contaminant que anava al Gurri, al Ter i a Sau era molt alta i fins i tot hi havia dificultats per potabilitzar l’aigua que arribava a Barcelona, un efecte de la quantitat d’indústria càrnia i pelleries per molt que les fàbriques poguessin tenir els seus propis sistemes de depuració”.
Fletas afegia a aquests primers compassos que l’empresa sota paraigua del Consell Comarcal es va gestar quan, amb una desena de depuradores acabades, finalitzaven els terminis de garantia: “La gestió havia de passar a l’administració actuant, que eren els ajuntaments, però a Osona el Consell va rebre la delegació de tots i així va tenir les competències”.
L’empresa naixia oficialment el 12 de maig de 1995, en aquell moment amb la fórmula jurídica de mixta i amb Aigües Vic i Agbar com a companys de viatge. La feina no va ser d’un dia per l’altre, com tampoc l’avenç normatiu. “El fiscal de Medi Ambient Pérez de Gregorio ens va enviar els Mossos i va aixecar acta perquè en una primera fase, que es tractava molt poc, no complíem els paràmetres. Ens inculpava d’un delicte ecològic”, recordava Fletas, “el cas va quedar en res, però van haver de passar 10 anys per tancar-lo”.
Un altre episodi costerut a la història de Depuradores d’Osona es remunta al 2010 i als anys successius, quan la crisi econòmica va irrompre a l’Agència Catalana de l’Aigua i es va retallar el pressupost de l’empresa en més d’un 25%. “Va ser l’època més trista: gairebé podríem dir que fèiem el manteniment amb cinta aïllant i ferro, però el pitjor és que es va haver d’acomiadar excel·lents treballadors”, explicava Joseph.
Casanovas es va sumar al projecte després d’una dècada de “supervivència” en aquest context d’estretor econòmica.
Per això posava el focus en com remant conjuntament moltes voluntats i esforços, sobretot d’uns “treballadors extraordinaris”, els últims anys s’ha crescut en finançament i s’ha pogut reimpulsar l’estructura. Ara mateix, de fet, no és només que les depuradores compleixin la missió de retornar una excel·lent aigua al riu, sinó que s’han transformat en autosuficients energèticament via producció d’electricitat i biogàs. Un procés més físic que també ha anat emparellat amb el de digitalització i amb la cursa de fons a fi de complir directives mediambientals cada cop més exigents.
“El 2045 ens sorprendran quantes coses han canviat”, assegurava Casanovas, “el futur demana més qualitat, més exigència i més innovació”.
I això té molt a veure amb que el canvi climàtic maximitza la idea que cada gota compta. Ho destacava divendres Daniel Meroño, gerent de l’ACA: “El sanejament ja no és qüestió de salut i medi ambient, sinó de resiliència de país”.
Gerard Sancho, el president del Consell Comarcal, ressaltava de Depuradores d’Osona que “no només presta un servei públic essencial, sinó coneixement, negoci, innovació i un model de gestió compromès amb el desenvolupament sostenible”. Amb els nous estatuts se’n vol ampliar l’àmbit d’actuació i que l’empresa pugui treballar per a altres administracions públiques.
Jornada de portes obertes dissabte que ve
En el marc dels 30 anys, i amb l’objectiu que tothom pugui conèixer de prop la feina que hi ha darrere l’aigua neta, dissabte hi ha prevista una jornada de portes obertes a la depuradora de Vic. Les persones interessades a assistir-hi s’han d’inscriure prèviament.
