“Des de fa quaranta anys, els salaris han crescut molt menys que la productivitat”

Aquest llibre no sembla d’algú que va deixar ja fa anys el món acadèmic. Continua observant l’economia amb ulls de professor universitari?Aquí al llibre ho deixo anar. Jo vaig estudiar per ser professor d’economia, és el que volia ser, i vaig fer el doctorat. En un moment em vaig desencantar de la vida acadèmica i vaig prendre un altre camí. Però sempre he tingut un analista dins meu, i ara que tinc una mica més de temps ha emergit aquesta vocació. Se’n va als Estats Units quan les teories neoliberals comencen a triomfar: les que adopten Ronald Reagan o Margaret Thatcher. Els economistes del liberalisme.En aquell moment jo no n’era gaire conscient, però hi havia una lluita ideològica important Els que ara anomenaríem neoliberals ja havien guanyat. Era el que s’ensenyava. A mi em va semblar inofensiu, que deien algunes coses raonables tot i que fossin una mica exagerats. El que no em podia imaginar és que això és traslladaria a la política i que l’esquerra tradicional dels Blair, González o Mitterrand ho acabaria aplicant. Va haver de replantejar els seus esquemes?És el que deia el meu avi: totes les masses fan mal. Idees com l’eficiència de les empreses privades superior a algunes de públiques, que era bo que les caixes competissin amb els bancs o que els ajuntaments subcontractessin els serveis podien tenir raó però es van portar a un extrem. Eren parcialment veritat, fins al moment que aquest programa l’apliquen les dretes, les esquerres i tothom, i no hi ha contrapartides. El programa neoliberal prometia “estabilitat, prosperitat i equitat” però no ha proporcionat cap de les tres coses.Poso exemples molt clars. Fins i tot el d’un premi Nobel d’Economia dient que això de les crisis s’havia acabat, quatre dies abans de la crisi de 2008. Un dels articles més citats de la història de l’economia mundial deia que era inevitable l’augment de l’equitat… i fa trenta anys que a les societats occidentals està disminuint. Hi ha una constant de creixement dels salaris que s’estronca. Quan havia començat?De fet, a mitjan segle XIX. I abans: el primer país el Gran Bretanya cap al 1830, a partir de les estadístiques que hem pogut reconstruir. En altres països, més tard. I hi ha un moment en què els salaris comencen a pujar molt de pressa, al mateix temps que la productivitat, és a dir, el que produïm entre tots dividit pel nombre d’hores que treballem per aconseguir-ho. I durant 100 anys, els salaris creixen al mateix temps que la productivitat. De fet, és el que s’ensenya a les universitats: que el mercat farà que els salaris s’incrementin. Això va durar 100 o 150 anys segons el país, però a la dècada dels 70 del segle XX es va acabar. La productivitat va continuar pujant, però els salaris ja ho van fer poc. "El de la immigració és un tema delicadíssim per a tothom, sobretot per a l'esquerra. Per ser útil a la democràcia, l'esquerra ha de pensar i enfrontar-se a la realitat, que en aquest cas és dura" Les generacions de postguerra europees, per exemple, venien d’uns grans desastres, però van prosperar.Fins a la meva generació. Vaig ser dels últims d’aprofitar-ho. Sortíem de la universitat i ho teníem força fàcil. Donava la raó als nostres pares, convençuts que si el fill tenia una formació, se li solucionava la vida. Allò s’estronca, i al primer moment sembla que és circumstancial –la crisi del petroli als 70– però han passat quatre dècades i la cosa està igual. Vostè en diu la Llarga Congelació Salarial, així en majúscules. Fa tant de temps d’allò que estem perdent llençols a cada bugada?De mitjana. I s’ha de tenir en compte que són estadístiques. Però el que és indiscutible és que els salaris han crescut molt menys que la productivitat. Entre tots produïm cada vegada més, i en canvi el salari mitjà creix molt poquet. Després podem discutir si és un 1% o un 2%, perquè també és difícil comparar la capacitat adquisitiva d’un treballador dels anys 80 amb la d’un treballador d’ara. I el cotxe que es comprava en aquell moment amb el que es compra ara. Però la constant general és la que li dic. Però encara avui acceptem com a bo que, a més productivitat, més salari!La productivitat permet pagar millors sous. Però això no garanteix que tothom tingui més. A tota la societat som més rics, però la distribució és cada vegada més desigual. Hi ha una sèrie de gent que potser sí que està millor que la generació dels seus pares (en sanitat, és indiscutible) però se sent pitjor. Aquesta és la segona part del llibre: els homes estem fets d’una pasta que ens importa molt el que puguem tenir nosaltres… i moltíssim el que tenen els altres. M’explico: si hi ha gent que considero igual però a qui les coses li han anat més bé, em sento malament. Penso que la societat m’ha deixat enrere. El malestar social que percebem ara, deixant de banda la pandèmia, s’explicaria així?Hi ha una gran massa de població que se sent marginada. I una de les maneres en què expressa el seu enuig és el desprestigi de la democràcia. No negar-la, encara. És gent que nega el sistema: tot això, a mi, em tracta malament. Qui és el sistema? Els partits, el Parlament… els polítics. Recordarà que en el 15-M esclata el “no ens representen”. Al segle XIX, la distribució de la riquesa era pitjor que ara, però una part de l’enuig es canalitzava demanant el dret de vot, que llavors era molt minoritari. Pensant, és clar, que el dia que poguessin votar i tinguessin els seus representants al Parlament, es preocuparien d’ells. I efectivament, a la llarga va passar. Però això ja no existeix, ja fa temps que tenim el sufragi universal i no li podem dir a la gent que se sent marginada “tu vota, i no pateixis que els teus representants et defensaran!”. Amb la gent desfavorida de la societat, no hi ha estat realment ningú. La prova és l’esquerra que li deia abans, dels Blair i companyia. Aquest segment social pot acabar acceptant solucions populistes? És el perill per a la democràcia a què vostè fa referència en el llibre?És la gent que abraça el populisme. Per què triomfa el Brexit? Perquè al nord d’Anglaterra tota una sèrie de gent que havia votat sempre laborista passa a votar en el referèndum que demana l’UKP, els pro-Brexit. I quan Johnson es presenta i diu que ho executarà, es passen a l’altre bàndol i el voten. Trump guanya perquè els republicans obtenen la victòria al Middle West industrialitzat que sempre havia votat demòcrata. La primera vegada… i la segona. Marine Le Pen, a França, té una base fonamentalment obrera. I a Catalunya, o a l’Estat espanyol?Són més aviat els joves, els grans marginats. La reconversió industrial va ser força generosa amb els treballadors i el sistema en general ho va ser amb els pensionistes. I s’ha anat cobrint a tothom excepte les franges més joves. De moment, els moviments altermundistes no són antidemòcrates, però ja diuen que la democràcia participativa i de partits no és bona. Hi ha un moviment de fons que està començant a posar-la en qüestió. És una de les tesis del llibre. Diu vostè que hi ha una gran disparitat salarial, que també és en l’origen del malestar. Que té una causa: l’abundància de mà d’obra. Arribada al mercat de treball dels baby boomers, tecnologia que elimina llocs de treball, deslocalitzacions i també importació de mà d’obra. Qui se’n beneficia?Tot això que dic aquí és de sentit comú. Els economistes clàssics, aquells que tenen monuments però que no llegeix ningú, ho tenien claríssim! Fins a finals dels segle XIX, ben bé. Semblava que el mercat omniscient s’ocuparia de tot. Se’n beneficia algú que té quelcom que no és accessible per a tothom: perquè he fet el que he pogut per ser el president del banc ics o perquè soc un futbolista que tinc les millors cames del món. I els propietaris immobiliaris, que aquests han guanyat molt. Molt. Hem sentit aquí que la tecnologia ha eliminat llocs de treball, i això ha passat en els sectors madurs. Però no és cert que n’ha creat per una altra banda?Això es diu molt, és l’ortodòxia! Qualsevol economista normalet li ho dirà. La tecnologia destrueix uns llocs de treball i en crea d’altres, i el balanç és neutre, o fins i tot positiu. No hi ha problema! Però l’economista més gran que hi ha hagut a la història a part d’Adam Smith, que va ser David Ricardo, ja diu una altra cosa sobre la tecnologia. Va fer només un llibre. I a la tercera edició d’aquest llibre hi va afegir un capítol. Afirma que fins aquell moment havia pensat que la tecnologia no perjudicava els treballadors, però que estava equivocat. I que s’ha adonat que realment la mecanització els perjudicava, que quan els treballadors es queixaven no era una imaginació sinó ben real. En aquest sentit, jo soc ricardià. Parlant amb un exemple d’ara: la conducció autònoma, si s’arriba a implantar, deixarà sense feina els conductors. És possible que generi molta feina d’informàtics o d’òptics, però els taxistes i els xofers de camió no es recol·locaran! Potser els seus fills sí, però ells no. La història de la tecnologia és aquesta, hi ha una generació que pateix. És de sentit comú! Però hem decidit posar-nos una bena als ulls i ignorar-ho, pensar que el mercat tot ho farà bé. És una fantasia! En matèria d’immigració, creu que també tenim una bena als ulls? Al llibre hi diu obertament que venen col·lectius amb poca qualificació, i que els que venen qualificats es veuen obligats a acceptar feines inferiors. “Inevitablement, doncs, la societat receptora és, després de la immigració, més desigual que abans.” Això li ha portat més d’una polèmica.Però també és de sentit comú! Hi ha tres actituds. La primera, la d’una esquerra nòrdica que ara ja diu que la immigració perjudica els treballadors, als que aquesta esquerra ha de protegir. I ha d’estar regulada, perquè si la paguéssim entre tots encara seria un acte de solidaritat, però la paguen només uns. La primera ministra de Dinamarca ha estat molt clara. Després hi ha el que jo en diria una esquerra cínica, que ens la trobem en alguns llocs de l’Europa del sud. Pedro Sánchez comença el mandat organitzant la gran rebuda del vaixell Aquarius però manté tancades Ceuta i Melilla. Quin missatge està donant? Africans, si voleu entrar a peu no ho aconseguireu, però si us jugueu la vida al mar, nosaltres plorarem amb llàgrimes de cocodril i potser sí! I encara un altre exemple, que trobo sagnant. Si preguntem a la gent sobre el mur que hi ha al sud dels Estats Units i qui l’ha construït, què diran? Que el va ordenar construir Donald Trump.Exacte. I no és cert, el va fer Obama! Trump n’ha construït… res, 100 o 200 quilòmetres, perquè li interessava presentar-se’n com a autor. Tots hem fet veure que el mur és dels dolents. I Biden ara està aplicant la mateixa política que Obama. Queda una tercera actitud…L’esquerra fantasiosa. Portes obertes! Però no cal ser d’extrema dreta per veure que les portes obertes són incompatibles amb l’estat del benestar. En els seus llibres més elaborats diuen que això es resoldria amb una governança mundial. Fantàstic, però evidentment no existeix. El de la immigració és un tema delicadíssim per a tothom, i sobretot per a l’esquerra, per a qui va destinat aquest llibre. El que pensi l’extrema dreta no m’interessa perquè, normalment, no pensa. Qui ha de salvar la democràcia, per a mi, és l’esquerra. I per ser útil, l’esquerra ha de pensar, enfrontar-se a la realitat, que en aquest cas és dura. Però cal fer-ho perquè si no al final triomfaran aquells que diuen coses clares, i estan disposats a fer el que diuen. Jo crec que a la gent se’ls ha de tractar com a adults.

“Des de fa quaranta anys, els salaris han crescut molt menys que la productivitat”

L’oposició de Ripoll obre converses per fer un govern de concentració

Cinc propostes culturals per a aquest cap de setmana

A judici per proveir-se de gasolina 33 vegades sense pagar

Proquimia trasllada el magatzem a una parcel·la de 40.000 metres quadrats, a les Masies de Voltregà

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

Un ferit en un accident a la C-38, a Sant Joan de les Abadesses

Accés al nucli de Sant Romà, des de la carretera que baixa al pantà

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà

Hi ha set persones a Vic que sumen 140 detencions

Sílvia Orriols amenaça amb una qüestió de confiança si avui no li aproven el pressupost