A Osona (39) i el Ripollès (1) s’han denunciat 40 desaparicions entre principis d’any i dimarts d’aquesta setmana. Segons els Mossos d’Esquadra, la taxa de resolució ha estat del 92,5% dels casos, localitzant la persona amb o sense vida, i ara mateix n’hi ha tres pendents de tancar. Analitzant-ho des d’un vessant de gènere, les denúncies han estat majoritàriament per la desaparició d’homes: s’ha perdut el rastre de 29, mentre que de dones n’hi ha hagut 11.
Pel que fa a edats, 24 (22 homes i 2 dones) dels desapareguts tenien entre 18 i 64 anys, però la taxa també és relativament elevada, un 37,5% del total de desaparicions, pel que fa a menors d’entre 13 i 17 anys. A més a més, en aquest tram hi ha més casos que involucren noies (9) que no pas nois (6). Finalment, en el grup de persones que superen els 65 anys només s’ha obert un expedient aquest 2019 per la desaparició d’una dona.
Els Mossos d’Esquadra recomanen a la població seguir unes pautes concretes en cas de trobar-se amb casos com aquests. La premissa bàsica és denunciar-ho immediatament, sense esperar 24 hores per notificar-ho als agents, ja que com més aviat es pugui iniciar la recerca més possibilitats hi ha de localitzar la persona desapareguda. També és important aportar tanta informació com sigui possible en el moment de fer la denúncia: dades identificatives, una fotografia actualitzada, el lloc i l’hora on se l’ha vist per última vegada o informació sobre passades desaparicions i localitzacions.
Els Mossos d’Esquadra disposen, a més a més, d’una oficina especialitzada per atendre les famílies. Ofereix suport psicològic i informació constant sobre com avança la investigació. Quan no hi ha pistes, manté el contacte amb els familiars dels desapareguts per intentar alleugerir el patiment.
Finalment, quan s’ha localitzat la persona, els Mossos remarquen la importància de retirar la denúncia ràpidament a qualsevol comissaria, com també, en cas que se n’hagi fet difusió, recollir els rètols i fotografies distribuïts pels carrers o les xarxes socials.
Tenint en compte el conjunt de Catalunya, la primera causa de desaparició són les marxes voluntàries. La segona engloba les malalties mentals i neurodegeneratives, seguides de les desaparicions en zones específiques, que fan referència sobretot a indrets de muntanya, i les d’àmbit criminal. Entre el 80% i el 82% de les persones desaparegudes s’acaben localitzant en un termini de tres dies i un 60%, en un radi de 10 quilòmetres respecte on havien estat vistes per última vegada.
Tot apunta que el cadàver localitzat a Viladrau és el d’Antoni Estrada
Els Mossos d’Esquadra estan treballant per confirmar si les restes del cos que van trobar dos veïns de Taradell en una zona propera a la Casa Nova del Vilar –però en terme de Viladrau– són del taradellenc Antoni Estrada, desaparegut el desembre del 2017.
El matí del passat dissabte, un veí de Taradell que passejava els gossos per la zona va trobar una caçadora amb una llibreta bancària a dins amb el nom d’Antoni Estrada. A les butxaques també hi havia un cordill, una corda i una caixa de mistos i, al costat, una destral. Al reconèixer el nom va cridar el seu company i junts van inspeccionar l’indret, amb un barranc molt proper d’entre dos i tres metres. Allà hi van veure roba i ossos. De seguida van avisar els Agents Locals de Taradell, que es van desplaçar fins al lloc juntament amb agents de la Guàrdia Municipal de Viladrau i dels Mossos d’Esquadra.
El punt on van trobar el cadàver és una zona molt propera a la carretera B-520, entre Taradell i Viladrau. En aquests moments s’estan investigant les causes de la mort i la identificació del cos –que podria tardar unes setmanes–, però tots els indicis apunten que es tractaria del taradellenc.
Antoni Estrada va desaparèixer a finals del 2017 amb 77 anys. Vivia sol i la seva família en va donar l’alerta passats uns dies sense saber-ne res. Després de diverses batudes per zones boscoses de Taradell i dels voltants, la recerca es va suspendre a mitjans de gener del 2018.
