Dimecres a les 10 del matí tots els veïns de la zona afectada pel pla d’emergències de la presa de Sau haurien de sentir el so de les sirenes que els alertarien d’una gran avinguda d’aigua, ja sigui per fenòmens naturals o pel trencament de la presa. Dimecres les sirenes s’activaran a mode de prova (se’n faran tres més en els propers mesos i a partir d’aquí una d’anual de manteniment), just abans de donar per finalitzades les obres d’instal·lació. Així ho van explicar divendres representants de l’ACA i Protecció Civil a una vintena de veïns en una presentació a la sala polivalent de l’Ajuntament de Vilanova.
El cas és que pocs veïns de Vilanova de Sau quedarien afectats en una situació extrema com aquesta, perquè la incidència afectaria aigües avall, entre la presa de Sau i el pantà de Susqueda, que ja quedaria sota la protecció d’un altre pla d’emergències. “Al municipi podria afectar l’antiga central, un parell de cases i una part de camí”, segons Agnès Centellas, responsable de Protecció Civil dels Serveis Territorials d’Interior i Seguretat Pública.
Les sirenes formen part del pla d’emergències que s’ha elaborat en els darrers mesos, amb un pressupost de 398.000 euros, a semblança del que s’està fent amb totes les preses del país. En cas d’emergència, les sirenes s’activarien en l’escenari 3, el grau més alt d’una escala de 0 a 3. Els veïns també rebrien alertes al mòbil a través del sistema Es Alert, però en situacions d’evacuació ràpida com seria el cas d’un trencament de la presa es consideren més efectives les sirenes, i més en una zona de difícil cobertura telefònica com és l’entorn dels pantans de Sau i Susqueda.
El pla d’emergències també obliga l’Ajuntament a incloure un punt de trobada al pla municipal, segons detallava Carlos Barbero, responsable d’Infraestructures de Control i Regulació de l’ACA. Un cop feta la prova de dimecres, si tot és correcte, ja es podrà certificar l’obra. A partir d’aquí s’informarà la població de l’existència del pla d’emergències i com ha d’actuar davant un avís de les sirenes, a través de díptics informatius: buscar zones alçades, evitar vies amb risc d’inundació o agafar l’imprescindible.
Barbero també explicava que es fan revisions a diari de la presa i situacions com un trencament serien excepcionals, tenint en compte, per exemple, que la presa ha suportat situacions de gran complexitat com el Glòria.
