Cantonigròs va renovar a finals de l’any passat la junta de la seva associació de veïns, amb la particularitat que ara mateix la desena de persones que la formen són tot dones. En aquesta entrevista, EL 9 NOU les convida a repassar coralment les principals problemàtiques al poble, l’increment d’habitants o les relacions entre les diverses parròquies que constitueixen el municipi de l’Esquirol.
Oficialment es diuen Associació de Veïns de Cantonigròs, però no haurien de canviar el nom per veïnes?
És el nom genèric de l’entitat des dels seus inicis, i és veritat que ara ens podríem plantejar canviar-lo per Associació de Veïns i Veïnes, així ens englobaríem a totes. Tot i això, ens vam posar a treballar pel desembre i abans hem prioritzat distribuir les tasques que comporta estar a la junta.
Que la formin 11 dones és, si més no, curiós. Com va anar?
Els homes no tenien ganes de sortir [riuen].
Els fan molts comentaris sobre això?
Fins al moment, tots els que hem rebut han sigut molt positius i percebem que en general hi ha dipositada molta confiança en la nova junta. La voluntat és complir les expectatives i incentivar moviment i activitat al poble. Englobem totes les edats i pensaments ideològics i que la junta estigui formada íntegrament per dones és un altre motiu que ens aporta alegria i seguretat.
A Cantonigròs hi ha empadronades 370 persones; des de finals dels anys noranta fins ara han anat creixent. Es coneixen tots?
Gairebé. Amb els nouvinguts ens costa una mica més, però s’acaben integrant de pressa.
És una bona xifra d’habitants?
Sí. Sap greu dir-ho, però estem molt bé sent els que som.
I a l’estiu…
És cert que en aquesta època la població es multiplica de manera notable, per herència històrica i la tradició dels xalets. Des de l’associació, de fet, ens agradaria estudiar i conèixer millor els perquès d’aquesta realitat.
Quins són els principals objectius de la nova junta?
El principal és que l’associació aconsegueixi més visibilitat i s’expandeixi a tota la comunitat de Cantoni, que les persones que venen de fora sàpiguen que existim. La junta d’abans era molt participativa, però es deixava veure poc i ara a l’associació li convenia un reimpuls.
En què treballen?
Tenim engegats uns quants projectes. A dia d’avui, el més important és conservar les escoles. Se’ns acaba el contracte amb el Bisbat i estem en tràmits perquè ens les continuïn cedint, ja que ens fan un gran servei. Fins ara no s’han pronunciat, però nosaltres seguirem treballant-hi. No ens podem permetre perdre l’edifici.
I la festa major? Arrenca la setmana que ve…
El pes de la festa major recau en la comissió de festes, una petita comissió jove que ens ha preparat una proposta que pinta molt bé. Des de l’associació no organitzem cap acte com a tal, però sí que els donem suport en tot el que faci falta, sobretot logísticament. Aquest any, per exemple, ens han demanat fer ús del local i l’envelat i nosaltres els els cedim sense cap problema. A vegades, si convé, també hi col·laborem econòmicament.
L’associació acaba sent com un petit ajuntament o més aviat com una comissió de festes?
Sense tenir cap intenció de suplir l’Ajuntament, ens agradaria ser una bona intermediària entre el consistori i la comunitat de Cantonigròs. Com a poble tenim la circumstància de no estar a prop del nostre Ajuntament.
Han preguntat i enquestat els veïns per saber què els preocupa. Hi ha unanimitat respecte a alguna problemàtica concreta? Els xous amb Endesa?
[Riuen] Aquests últims mesos no ens podem queixar. No sabem si és una casualitat puntual o que no ha fet mal temps…
Quins serveis troben a faltar al poble?
Més cobertura telefònica. Després de la pandèmia s’han instal·lat a Cantonigròs més professionals independents que necessiten treballar des de casa, o els mateixos veïns tot sovint tenim problemes per comunicar-nos. Que hi hagi o no hi hagi cobertura pesa, et condiciona a l’hora de quedar-te a viure a un lloc. Un altre tema que hem de treballar és la mobilitat. Estem obligats a tenir cotxe, i d’això ja en som conscients, però ens fem grans i tampoc disposem d’una bona xarxa de transport públic que ens garanteixi els desplaçaments.
I amb les hores de metge actuals n’hi ha prou?
Hi ha hagut una davallada a partir de la pandèmia. No tenim els mateixos recursos que el 2020, i no entenem per què. Hem passat de comptar amb servei de metge i infermera un cop a la setmana a tenir metge només un cop cada quinze dies.
Fred a l’hivern, una carretera de revolts… Se n’ha de tenir ganes, de viure a Cantonigròs?
Sí, i cotxe!
A la Foradada hi van mai?
Sobretot entre setmana, és quan la gaudim els veïns. També s’ha de dir que sense aigua perd encant i ara potser no hi baixem tant.
S’ha tornat un atractiu més aviat per a gent d’altres llocs de la comarca i Catalunya?
Les xarxes socials han multiplicat els visitants. Ho notem especialment els caps de setmana i al mes d’agost.
En relativament poc temps han perdut dues cites mítiques al poble: el Festival Internacional de Música i la Fira de la Muntanya.
El Festival van ser molts anys… És un orgull i un reconeixement que funcionés tant, i amb abast mundial, però el pas del temps necessàriament comporta canvis i adaptacions. La Fira de la Muntanya no considerem que s’hagi perdut, sinó que s’ha reinventat i unifica tot el territori del Collsacabra.
Amb l’Ajuntament hi ha bona sintonia?
Sí. Hem fet dues reunions. Són atents i estan oberts a les peticions de la nova junta.
Els tres pobles que formen l’Esquirol tenen tarannàs molt diferents. Massa i tot?
No, al contrari. És molt ric que en un paratge tan petit cada poble tingui la seva idiosincràsia.
S’imaginen una EMD de Cantonigròs?
No, és un tema sense futur. Anys enrere s’hi havia treballat, però es va veure que no hi havia recorregut per tirar endavant.
