Moltes vegades tendim a viatjar com més lluny millor sense haver descobert què tenim a tocar de casa, o a inspirar-nos en referents d’altres països en comptes de llançar una llambregada al costat. Capgirar aquesta filosofia és l’objectiu que hi ha al darrere de l’homenatge que alumnes de l’institut Antoni Pous i Argila van dedicar dijous a la manlleuenca Maria Rosa Collell Domènech en el marc dels actes pel 8 de març, el Dia de la Dona. Mestra, psicopedagoga i exregidora de l’Ajuntament, Collell va morir ara fa 11 anys, després d’una llarga malaltia, i amb un parlament a la plaça Fra Bernadí els alumnes del Grau Superior en Tècniques d’Educació Infantil en van destacar des de l’esperit emprenedor fins a la vocació política, els esforços per recuperar la llegenda del Serpent o la feina a la llar d’infants Mossèn Puntí, on “va començar cuidant-se dels berenars i la roba dels infants” i va acabar sent directora.
Descobrir la trajectòria de Collell per traslladar-la al paper i donar-la a conèixer, els alumnes ho han fet possible entrevistant tres de les companyes amb qui va treballar –Assumpta Codina, Mercè Pla i Carme Sánchez–, l’exalcalde Pere Prat i el director del Museu del Ter, Carles Garcia, que els la va descriure com una persona perseverant i molt treballadora, però amb ganes de passar “desapercebuda”.
L’homenatge, per tant, a priori ella mateixa mai l’hauria triat, però al darrere del projecte hi ha hagut els professors Jordi Birosta i Ester Mas, que va conèixer Collell de manera casual i la considera la seva font d’inspiració, el motiu pel qual es dedica a l’ensenyament: “Abans treballava en un forn de pa i ella venia a comprar. Xerràvem. Malgrat que no tenia cap titulació, em va anar animant perquè em formés i entrés en una escola. La Maria Rosa era un referent de positivisme, bon cor i treball decidit per trencar qualsevol barrera”.
D’haver empès els alumnes a descobrir-la n’està contenta, i el guant el recullen també Cintia Simón i Lucía Blanco, una vigatana i una torellonenca que fins ara mai n’havien sentir a parlar. “Jo també estudio i treballo alhora”, explicava Simón a EL 9 NOU, “ajuda molt veure que hi ha dones que han fet el mateix, fins i tot sent mares, i se n’han sortit”. Blanco apuntava en el mateix sentit a l’hora d’explicar que el que més l’ha sorprès és la capacitat d’una sola persona de compaginar tantes facetes diferents, des de la criança dels fills fins a la feina, la regidoria o el treball incansable per dibuixar un Manlleu millor: “Dones com ella marquen la diferència”. I totes dues alumnes comparteixen que són font d’inspiració per a unes noves generacions cada cop més feministes i amb una voluntat ferma de continuar aprimant les desigualtats.
Malgrat que dijous a la tarda la pluja va fer la guitza a Manlleu i els actes pel 8-M es van haver d’aturar intermitentment, Rafa Cuenca (ERC-JfM), regidor d’Igualtat, posava en valor que “l’homenatge hagi nascut de l’institut” i plantejava la possibilitat de fer-ne cada any un de centrat en una dona diferent de Manlleu.
El text dels alumnes, en un fragment
“La Maria Rosa va ser una dona amb molta empenta. Mare d’una família nombrosa, va tenir la capacitat de tirar endavant amb positivisme. Va començar cuidant-se dels berenars i la roba dels infants a l’escola Mossèn Puntí de Manlleu, i va acabar sent primer educadora, després mestra i posteriorment directora. […] Va cursar diversos estudis tirant endavant la família i compaginant-ho amb la feina. […] Quan feia les coses les tenia molt clares, treballava en equip i sempre anotava nous projectes a la llibreta que portava a tot arreu”.
