Dos centellencs volen honorar els deportats del municipi que van estar a camps nazis

Josep Rovira i Jordi Valls són dos veïns del poble que treballen per fer un homenatge als represaliats als camps nazis i han investigat des de l’Amical de Mathausen a altres indrets per trobar gent del poble que anés a parar als camps de concentració o extermini. De moment han trobat dues persones de Centelles que van ser deportades als camps nazis clarament identificades: Joan Roca Mirambell (del 3/3/1906 al 10/9/1941), exterminat a Mauthausen (Gusen), i Francisco Motilla Amich (4/4/1913, alliberat a Mauthausen l’any 1945).
Segons han explicat a EL 9 NOU, “la família Motilla ens assegura que Bartomeu Motilla Amich, un dels germans grans del Francisco, aquest era el petit de set germans, també va estar al camp de concentració fins a l’alliberació del camp, el 1945”. Segons la neboda Maria Teresa Motilla, que viu a Centelles, els dos germans no es van trobar a la sortida del camp de concentració. “En ser alliberats van marxar cadascun pel seu cantó i van decidir anar a Perpinyà amb la germana Maria, on es van retrobar després dels anys de captiveri”. Tots dos sempre explicaven “que van patir molt i que era molt difícil sobreviure”. A la sortida estaven tan dèbils “que no podien ni picar de mans”.
Segons la neboda, “sempre explicaven que al camp només van tirar endavant per la voluntat de viure, van veure com alguns confinats es tiraven als filats elèctrics perquè ja no podien aguantar més, com un dels Hostalets que es deia Sayós”. Segons sembla, es pot tractar d’Antoni Sayós Baulenas (1910-1941), que va estar primer a Mauthausen i després a Gusen i que les informacions que hem obtingut de la família ho confirmen.
Francisco i Bartomeu es van casar amb noies franceses i van viure a París i Fécamp (Alta Normandia), respectivament. Fins a la mort de Franco no van poder tornar tranquil·lament a Espanya, si bé ja mai van deixar França.
Rovira i Valls han demanat a l’Ajuntament de Centelles si s’implicaria en aquest objectiu que s’han marcat. Al darrer ple van demanar ajut per poder fer un reconeixement públic a les persones centellenques deportades a camps d’extermini i concentració durant la Segona Guerra Mundial. I van tenir el suport de tot el consistori.
En concret, demanen que es realitzin les gestions oportunes amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya per poder instal·lar Stolpersteine (petits cubs d’uns 10 x 10 centímetres que porten una placa de llautó incrustada, on estan registrades les dades de la persona que es commemora) que es posen davant les cases on va viure la persona deportada o exterminada. Aquests quadrats valen uns 120 euros i Rovira i Valls proposen fer una subscripció popular per pagar-los per implicar la solidaritat de la gent en el tema.
El ple, per unanimitat, va votar ajudar a la feina dels dos centellencs i col·laborar en el que calgui. Segons la regidora de Cultura, Anna Chávez, “sempre hem estat implicats en la defensa de la memòria històrica contra el franquisme i en la tasca del Memorial Democràtic i així seguirem com és de justícia fer-ho”.
De moment hi ha un represaliat dels Hostalets de Balenyà, nascut a Granollers, Josep Pont Antigas (1903-1941), que ja té la pedra instal·lada a la plaça de les Olles de Granollers, però que va viure a la Cogullada amb la dona i la família. Als Hostalets es van iniciar tràmits per posar-ne davant les cases de Sayós i Jaume Castells Mas (1911-1941). Tots tres van estar a Mauthausen/Gusen.