Dossier d’empreses III: El sector metall-mecànic

El metall-mecànic és a Osona probablement el sector productiu més dinàmic, encara que no és el que té la major dimensió en facturació. Sota aquest epígraf que conté indústries i activitats prou diverses i variades hi ha 226 empreses, moltes de les quals apleguen uns pocs treballadors, però també n’hi de dimensió mitjana, especialment competitives, 21 de les quals ultrapassen els 25 milions de facturació anual en l’últim exercici presentat i que són les que sotmetem a aquesta breu anàlisi. Quant a subsectors, hi hauria els fabricants de maquinària amb sis empreses, els de productes de metall amb cinc, la informàtica, electrònica i equipament elèctric amb quatre, el subsector de la distribució amb dues, amb tres dels fabricants de components de plàstic i finalment una metal·lúrgica que és La Farga Lacambra. https://datawrapper.dwcdn.net/oJ9oh/1/ Destaca el volum de negoci de La Farga, que multiplica per més de cinc el del grup Girbau, que la segueix. Les xifres de Some, Axilone, Silgan, Elausa, Mecánica Cape i Roquet corresponen a l’exercici 2018. Justament aquesta darrera empresa distorsiona un xic els números globals, tant perquè representa el 49% del total de facturació d’aquest conjunt d’empreses en l’exercici de 2019 com per tenir un comportament totalment invers a la resta, com veurem, en molts indicadors. Ingressos d'explotació https://datawrapper.dwcdn.net/ZYL3N/1/ La facturació de les 21 empreses del sector metall-mecànic es va mantenir relativament estable entre 2010 i 2017, amb un creixement de només el 14% en set anys, que es concentra els anys 2011 i 2017. Entre 2017 i el 2018, La Farga multiplica per 2,4 la seva facturació. El creixement de la xifra de negocis d’aquest sector des de 2010 fins a 2019 ha estat del 101%, o sigui que ha doblat el seu volum. Si aïllem La Farga, els ingressos de les altres 20 empreses han crescut un 75%. El volum de negoci acumulat d’aquestes empreses durant la darrera dècada va fins als 13.800 milions d’euros, fent un salt notori en els dos darrers exercicis pel creixement de la firma metal·lúrgica dominant, que porta la facturació anual dels 428 milions el 2010, als més de 1.000 milions el darrer any. En realitat, les altres 20 empreses tenen durant aquests anys un creixement sòlid i continuat. Hi destaca el creixement del subsector de la informàtica i l’electrònica, que passa de facturar 90 a 203 milions; la distribució, que ho fa de 83 a 140 milions; la maquinària, de 176 a 358 milions, i el creixement més lent però sostingut de la fabricació de productes metàl·lics, que creix de 165 milions a 237 milions. https://datawrapper.dwcdn.net/mJQB4/1/ Una sola empresa, La Farga, ha facturat quasi 6.000 milions d’euros en 10 anys. Des del punt de vista de la facturació, Girbau seria la segona empresa osonenca d’aquest sector (188 milions en el darrer exercici) i després seguirien 19 empreses que facturen entre els 20 i els 100 milions d’euros i que encapçala Alacer Mas. Amb l’excepció ja assenyalada de la particularitat de La Farga, totes aquestes empreses obtenen bons resultats (entre el 2,5% i el 6% sobre vendes), tenen despeses de personal importants (a l’entorn del 20% de la facturació en quatre dels subsectors), una inversió neta força rellevant (entre el 4% i el 5% dels seus ingressos en bona part dels casos), una aportació de valor afegit significativa (entre el 15% i el 30% dels ingressos) i un bons indicadors de solidesa empresarial si atenem al seu patrimoni net que ratlla els 500 milions d’euros, entre totes, que cobreix més del 50% dels seus actius. Resultats nets https://datawrapper.dwcdn.net/7Kuee/1/ L’increment de resultats que es produeix en el grup d’empreses de fabricació de productes metàl·lics es deu a Axilone, que a partir de 2017 rep dividends milionaris d’una seva filial xinesa. Per tant, no és un resultat atribuïble a l’activitat que aquest grup genera a les nostres comarques. Llevat d’aquest cas, els grups que més incrementen els seus resultats els últims anys són els del plàstic i la maquinària. En el resultat net d’aquestes empreses podem veure una evolució global que va dels 24 milions agregats del 2010 als gairebé 61,5 milions del darrer exercici, havent-se només doblat la facturació. En l’actualitat, gairebé la meitat dels resultats nets provenen de la fabricació de productes metàl·lics (30 milions), essent el segon en importància el de maquinària (16,8 milions), havent-se invertit el seu predomini a partir de l’exercici del 2017. Destaquen els beneficis més aviat modestos de La Farga Lacambra durant aquest període, atenent al seu volum de negoci, amb uns resultats que han entrat en pèrdues el 2019 (-2,9 milions). https://datawrapper.dwcdn.net/WiV2y/1/ Els sectors que millors resultats han aconseguit en el cicle econòmic analitzat han estat el de la maquinària i el de la fabricació de productes metàl·lics. Resulta remarcable que tres subsectors –fabricació de productes metàl·lics, maquinària i distribució– tenen taxes de benefici superiors al 5% i que voregen el 6% en el primer cas. En el plàstic els resultats nets estarien per sobre del 4%, disminuint al 2,5% en informàtica i electrònica i resultant molt baixos en el cas de la metal·lúrgia (0,5%) de mitjana de la dècada. Despeses en personal https://datawrapper.dwcdn.net/8apIu/2/ S’observa un creixement continuat i molt rellevant de la despesa destinada a remunerar el personal en plantilla a partir de 2014 i fins a 2018. Entre 2010 i 2019 la despesa en personal del grup d’informàtica i electrònica creix un 188%; la de la metal·lúrgia –La Farga–, un 137%; la dels fabricants de maquinària, un 97%, i la de les empreses distribuïdores, un 92%. Els altres dos grups tenen creixements menors en aquest aspecte. L’anàlisi del pes dels costos de personal en aquestes empreses resulta força alliçonador. Firmes que no són especialment intensives en treball, però que requereixen de mà d’obra qualificada i mitjanament ben remunerada. Augment continuat dels costos salarials fins als 219 milions (2019) i amb un acumulat de tota la dècada de 1.580 milions, el que significa una notable injecció de renda en el territori. Els subsectors de la maquinària i de la fabricació de productes metàl·lics dediquen més del 20% de la seva facturació a costos de personal. A l’altre extrem i com sembla força lògic, aquesta partida té un paper menor en la distribució (7,8%) i molt petit a la metal·lúrgia, amb un 1,8%. https://datawrapper.dwcdn.net/Ii7ed/1/ Els grups que destinen una part més important dels seus ingressos a remunerar el personal són els fabricants de maquinària i de productes metàl·lics, seguits dels que utilitzen matèries plàstiques. A l’altre extrem, l’única empresa metal·lúrgica d’aquest sector només destina un 1,8% de la seva facturació al personal. Inversió Aquest és també un sector en el qual les empreses punteres tenen un bon nivell d’inversió neta. Aquestes 21 empreses, en l’agregat d’aquests darrers deu anys, han invertit 362 milions, dels quals 45 en el darrer exercici. Els quatre subsectors més innovadors hi ha destinat entre el 3,8% i el 5,7% dels seus ingressos d’explotació. Lògicament i d’acord amb altres indicadors que ja hem assenyalat, la distribució (amb un 1,34%) i la metal·lúrgia (amb un 0,5%) estan en un altre estadi. https://datawrapper.dwcdn.net/K3BWZ/1/ Pel que fa a la inversió neta realitzada durant la dècada per cada subsector, destaquen els quatre amb més component transformador: els fabricants de productes metàl·lics, la màquinària, els components informàtics i electrònics i el plàstic. La metal·lúrgia i la distribució es troben en nivells més baixos tant en valors absoluts com relatius Valor afegit El valor afegit aportat també ens indica la significació d’aquest sector, especialment en les empreses més dinàmiques i innovadores. El subsector de la maquinària aporta un valor del 32,5% sobre les seves vendes al seu producte, un 29,1% el plàstic, un 27,4% els fabricants de productes metàl·lics, un 17,3% la informàtica i un 15,8% la distribució. A la metal·lúrgia el valor afegit és del 3,5%. https://datawrapper.dwcdn.net/LOpI9/1/ Aquesta gràfica està molt relacionada amb la que il·lustrava el pes de la despesa destinada a remunerar el personal entre els ingressos i és que el valor afegit té molt a veure amb els costos de personal implicats en el procés productiu. Però també té a veure amb altres conceptes com les amortitzacions –que depenen de la sofisticació de la maquinària i instal·lacions necessàries per produir– i la qualitat del producte o el valor de la marca. Patrimoni net Pel que fa al patrimoni net, les 21 empreses analitzades acumulen una xifra global de 496 milions. La solidesa empresarial resulta força encomiable, ja que la majoria ultrapassa el 50% de cobertura d’actius amb fons propis, essent especialment rellevant el 73% de les distribuïdores i el 69% del plàstic. Ho són menys els subsectors de la informàtica i electrònica i el de la metal·lúrgia, amb un 29% cada un. https://datawrapper.dwcdn.net/WiGe1/1/ Com passava amb altres paràmetres, els grups que tenen un major valor comptable són els fabricants de maquinària i la indústria manufacturera de productes metàl·lics. En canvi, els que estan més capitalitzats (tenen una major cobertura del seu actiu amb fons propis) són les empreses del plàstic i les distribuïdores. Per concloure Aquest és un sector molt sòlid i important, fet d’empreses d’iniciativa local la majoria d’elles i amb estructures molt lligades a famílies impulsores. Tot i que mitja dotzena han estat adquirides per grans grups multinacionals, empreses de llarg recorregut, competitives, modernes i internacionalitzades de manera molt potent. Operen en segments de mercat diversos, i hi són molt ben posicionades, especialment aquelles que tenen una estructura industrial, productiva i tecnologia pròpia. La majoria han tingut un creixement continuat i sòlid, com ens indica la seva capitalització, sostingut sobre resultats nets molt bons i amb una política d’inversions que evidencia la seva aposta per la innovació. Aporten amplis nivells de valor afegit i contribueixen a la riquesa del territori gràcies a l’aposta pel capital humà, nivells salarials mitjans i ocupació estable.

Dossier d’empreses III: El sector metall-mecànic

Constitueixen una associació al polígon de Sant Miquel de Balenyà

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Els estudiants excel·lents del 2026

Fins a 15 incendis en una setmana a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Detenen l'autor dels incendis a dos vehicles a Sant Hipòlit