Les centrals hidroelèctriques de Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora, i la Cúbia, al límit del terme entre Ripoll i les Llosses, passaran a mans de la nova energètica pública. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha iniciat els tràmits per revertir la concessió de la primera i extingir la de la segona, tal com havien demanat des del consistori de Sant Quirze des de fa tres anys. El regidor de Medi Ambient de Sant Quirze, Arnau Bosch (SP-CUP), assegura que l’inici d’aquest tràmit “l’entenem com una victòria de tot el que hem anat batallant i estem contents que se’ns hagi escoltat”. D’aquesta manera aquestes dues centrals, juntament amb una tercera, a Bescanó, no es tornaran a treure a concurs “i no s’obrirà la porta a una reprivatització”, detalla. Així, la Generalitat es farà càrrec del recurs i de la gestió.
Segons detallen des del Departament d’Acció Climàtica, en el cas de Can Trinxet, la concessió, que finalitza el 30 de juliol de 2024, ja s’ha requerit tota la documentació al titular, l’empresa Edificaciones Ben, SA, a l’Institut Català de l’Energia (Icaen) i a la Direcció General d’Energia. Aquesta havia de ser la segona minicentral hidroelèctrica de Catalunya de la qual n’havia de finalitzar la concessió i això ho van veure com una oportunitat des del consistori de Sant Quirze –al poble n’hi ha dues més, la de Can Guixà i la de les Illes, que finalitzen el 2061–. En les indagacions inicials, explica Bosch, van demanar documentació de centrals properes “per veure semblances” i detectar si hi havia irregularitats. I en van trobar. “Vam trobar la concessió, l’autorització de l’explotació i l’inici de la concessió” i segons la llei del moment en què es van fer “ens portava que havia de caducar el 2016”, mentre que al registre d’aigua, afegeix, hi constava el 2061. “Aquesta irregularitat la vam anar denunciant per activa i per passiva”, la van portar a l’ACA i “ens han donat la raó i l’han fet revertir. Des de la Generalitat detallen que en aquest cas, per tant, s’ha iniciat el procés de finalització i extinció de la concessió, que era per 75 anys, i que funcionava, com a mínim, des del 1946, encara que segons la documentació que han treballat des de la comissió de Medi Ambient de Sant Quirze, detalla Joan Mena, constaria que era des del 1941, quan van finalitzar les obres. En tot cas, si fos des del 46, hauria acabat ja l’any passat. En aquest sentit, l’ACA preveu revisar totes les concessions per comprovar-ne la vigència, entre les quals les del centenar que hi ha a les conques fluvials d’Osona i el Ripollès.
Bosch demana que els municipis puguin formar part del procés de gestació de l’energètica pública i “que dins de la mateixa empresa pública l’Ajuntament pugui gestionar aquest recurs”, un aspecte que ja plantejava la moció que va entrar la CUP al Parlament fa uns mesos. Volen que el mecanisme que surti d’aquests primers casos creïn un precedent i que sigui vàlid per a les que es puguin gestionar de forma pública en el futur. Quan van començar a reclamar la municipalització de les hidroelèctriques, des de Sant Quirze pretenien que els beneficis que se’n puguin obtenir acabin revertint al poble. El regidor matisa que “en cap cas parlem que siguin el 100% dels beneficis”. Entenen que “l’aigua és un recurs de tots però al mateix temps el poble és qui suporta la infraestructura” i per tant “com s’ha de gestionar i com s’han de repartir s’ha de fer de la manera més justa possible”. El que se n’obtingui “serà un ingrés que ara no hi és” i del qual es pot beneficiar el poble.
Han detectat una irregularitat en la concessió de la Cúbia, que havia acabat el 2016
Des del Grup de Defensa del Ter (GDT) Jesús Soler es mostra també satisfet, per una banda, amb la creació de l’energètica pública, ja que considera que si gestiona les hidroelèctriques respectaran la legislació i els cabals de manteniment –algunes com la de Bescanó no ho feien i l’expedient d’extinció es pot fer pels incompliments–, i, per altra banda, també demanen “que les minicentrals que produeixen poca energia en comparació amb el mal ambiental” que fan s’enderroquin, igual que les que ara no tenen ús.
