L’economia que amaga el bosc

El Centre de Formació Forestal Especialitzada del Parc del Castell de Montesquiu celebra 20 anys havent format més de 4.500 professionals. Per aquí hi passen futurs treballadors forestals o persones que volen obtenir certificats per continuar al sector de tot l’Estat espanyol. El treball a bosc, però, a Catalunya encara està limitat i busca maneres per fer rendible una gestió forestal que és imprescindible malgrat ser socialment desconeguda. La gestió forestal és una de les assignatures pendents de Catalunya. “Som un país que ha perdut la cultura del bosc”, es lamentava Jordi Fàbrega (ERC), alcalde de Sant Pere de Torelló i delegat de Prevenció d’Incendis i Gestió Forestal de la Diputació de Barcelona, divendres, en l’acte de celebració del 20è aniversari del Centre de Formació Forestal Especialitzada del Parc del Castell de Montesquiu. “Hem perdut la cultura del bosc quan demanem a la població, a través d’una enquesta d’opinió, què s’ha de fer amb els boscos i el 70% respon que no s’hauria de tallar cap arbre, al contrari, que n’hauríem de plantar més. Quan gairebé la meitat de la ciutadania considera que tallar un arbre és un crim ens hauria de fer reflexionar”, alertava Fàbrega, des d’una de les quatre comarques que més fusta produeixen al país, tal com mostra la taula adjunta. En aquest context de desconeixement i cert desànim, el sector forestal també té moments per a la celebració. I divendres n’era un. L’escola de formació forestal, aquell projecte que un dia va somiar l’alcalde de Vidrà, Josep Anglada (Junts), porta 20 anys de trajectòria durant els quals han format més de 4.500 professionals, una part dels quals avui són al bosc a fer feines que contribueixen a la prevenció d’incendis i millorar la biodiversitat i la salut dels boscos. El problema, però, no és només la falta de mans. “El sector està deprimit. Si no hi ha economia al bosc, no ens en sortirem”, apunta Josep Maria Vila d’Abadal, propietari forestal i expresident del Centre de la Propietat Forestal de Catalunya. “Penseu que estem venent la fusta de preus de fa 30 o 40 anys, amb els costos molt diferents. Amb aquests preus costa molt no només tenir beneficis, sinó capacitat per reinvertir al bosc, cuidar-lo i fer-lo millor.” En la mateixa línia, el selvatà Josep Maria Tusell, responsable tècnic del Consorci Forestal de Catalunya i membre de la taula de preus de fusta de la Llotja de Vic, apunta que hi ha camp per córrer. “Actualment, l’únic rendiment que surt del bosc és la fusta.” Ara bé, “aprofitem molt poc el potencial dels nostres boscos. Només consumim el 30% del creixement dels boscos de Catalunya i la mitjana europea és del 60%”. El problema és que la fusta catalana que s’acaba comercialitzant és la de més baix valor: “Si tallem només la fusta que es destina als embalatges (palets) o biomassa, no compensa la feina forestal”. Producció de fusta per comarques. Any 2023Coníferes (m3)Planifolis (m3)Total (m3)La Selva90.86827.352118.220El Bages92.7154292.757El Berguedà81.11924881.367Osona67.2517.29874.549El Moianès58.5675358.620El Ripolllès54.41090155.311El Lluçanès20.6221.21921.841Catalunya823.94655.025878.971Font: Direcció General d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi / Observatori Forestal Català I no serà perquè no hi hagi potencial, apunta Tusell. “Si gestionem bé espècies com el pi blanc, el roure o el faig i es fa una bona silvicultura, són espècies perfectes” per a una indústria que actualment “no tenim. Hem estat vivint d’esquena a la fusta. Com a país hauríem de creure-hi i tornar a apostar per la fusta en la construcció”. La fusta és una part de la gestió forestal. En la línia de la temàtica de la darrera edició del Congrés BIT, celebrat a Vic en les jornades prèvies del Mercat del Ram, dedicada a la valorització dels serveis ecosistèmics, Tusell recorda que “els boscos generen molts beneficis que avui no som capaços de revertir en economia. El bosc ens dona paisatges, fusta, aigües verdes i blaves, bolets, castanyes…”. Tusell i Vila d’Abadal també expliquen que hi ha projectes sobre la taula per anar caminant cap a aquesta economia que reclama el sector i aviat se’n presentarà un al Berguedà. També valoren la tasca dels centres de formació, com el de Montesquiu o les escoles agràries, per formar treballadors forestals que puguin treballar al bosc amb coneixement, rigor i seguretat quan els projectes cristal·litzin. Tot plegat per fer créixer un sector, la situació del qual Fàbrega il·lustrava amb un altre exemple que havia viscut el mateix matí a l’Ajuntament en el moment de casar una parella de refugiats ucraïnesos. Ell treballava al bosc al seu país i s’hi guanyava la vida. Aquí fa de mecànic en una empresa càrnia. “Els catalans no sou conscients de la riquesa que teniu.” I és que el 64,7% de les 3,2 milions d’hectàrees de superfície que té el país són forestals. I d’aquestes, una quarta part de titularitat pública.

L’economia que amaga el bosc

El sector forestal demana una “contribució” dels sis milions que venen “amb calça curta”

Brindis per “una escola clau per al sector”

El Centre de Formació Forestal Especialitzada de Montesquiu fa 20 anys

“S’ha de fer gestió forestal. Els llits estan fets de fusta”

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

Detenen a Vic un noi acusat de matar-ne un altre a Colòmbia

Arrenquen les obres per obrir un nou vial a Vic, del carrer Sant Pere a l’escola Centre

Sant Sadurní projecta una reserva de la natura amb animals que ocuparia el 60% del municipi

Reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer a Roda de Ter

Comença la migració dels mòbils de Vera cap a la xarxa de Vodafone

“Fred? A la Plana de Vic, cada cop menys”

La neu obliga a circular amb cadenes a la Vall de Camprodon i la collada de Toses

Els veïns de Moià diuen un 'no' rotund a la construcció d'una planta de biogàs i l'ampliació de l'escorxador

Osona Ripolles