A la sala de màquines de Caixa de Manlleu

L'exdirector general de Caixa de Manlleu Martí Oller va morir fa uns dies a 98 anys. Oller, que va exercir el càrrec entre 1982 i 1997, coincidint amb els anys de màxima expansió de la caixa manlleuenca sota la presidència de Pere Rifà, havia agafat el relleu a Josep Colomer Caballeria al capdavant de l’entitat i hi va estar fins a la seva jubilació. L’any 1998, la Generalitat li va atorgar la medalla President Macià. El va rellevar Dídac Herrero, també traspassat, a la direcció general. Oller va estar a la sala de màquines de l'entitat d'estalvis manlleuenca i, per tant, en va viure des de dins els anys més gloriosos. Aquests en són alguns records. La desaparició de Caixa de Manlleu és una història explicada i, avui, encara sovint incompresa. Corria el febrer de 2008 quan Caixa Manlleu presentava els comptes de l’any anterior i a la roda de premsa se li demanava a qui aleshores era president de l’entitat , Joan Contijoch, sobre els cants de sirena que arribaven del Banc Sabadell per absorbir l’entitat osonenca. “Si ens consideren una competència és que ho fem bé", deia Contijoch. Faltaven pocs mesos per a la fallida de Goldman Sachs i la posterior crisi financera que va sacejar el món sencer. En aquella roda de premsa ningú hauria imaginat que dos anys després presentarien l’últim exercici tancat com a Caixa Manlleu. L’entitat es fusionava amb Caixa Sabadell i Caixa Terrassa per convertir-se en Unnim, un experiment sense recorregut. Poc després, el BBVA va absorbir Unnim per un euro. Ningú veia a venir la fi de Caixa Manlleu, però vist amb perspectiva els directius de les darreres dècades de vida de l’entitat, entre els quals hi havia Martí Oller, més d'una vegada han recordat com n’eren de conscients de la nosa que feien als bancs. El punt d’inflexió el situen en el reial decret d’agost de 1977 impulsat pel ministre d’Economia, Enrique Fuentes Quintana, que igualava l’operatòria de les caixes i els bancs. “Fins aquell moment les caixes treballàvem amb només dos productes: llibretes ordinàries i hipoteques”, recordava Martí Oller, quan ja estava jubilat, en un acte públic a Manlleu l'any 2021. Aquest acte es va fer amb motiu de l’exposició “Una caixa, un territori. 125 anys de la creació de Caixa Manlleu” que es va fer al Museu del Ter. Era un recorregut cronològic per la història de l’entitat i de l’actual Fundació Antiga Caixa Manlleu, hereva de la seva obra social. Caixa Manlleu va néixer amb l’impuls de l’Església i els industrials que veien en les caixes i l’estalvi una manera de contribuir a l’apaivagament dels conflictes socials amb la millora de les condicions de vida de la classe obrera. En aquesta línia l’entitat manlleuenca va viure una primera fase de consolidació. La segona meitat del segle XX va estar marcada per l’expansió, primer a la comarca d’Osona, desplegant una incipient xarxa d’oficines entre 1946 i 1960. En les darreres dècades del segle XX van travessar la frontera comarcal i quan la caixa va desaparèixer comptava amb 108 oficines. Aquesta història, però, segons els que en van ser protagonistes té un punt d'inflexió. I és molt enrere: el decret de l'any 1977 va fer que les caixes d’estalvis anessin guanyant quota de mercat fins arribar al 50-50 amb els bancs. Aquests no podien oferir l’atenció de proximitat d’unes entitats que tenien dominat el territori i, finalment, el 2008, amb José Luis Rodríguez Zapatero com a president del govern central i Miguel Fernández Ordóñez com a governador del Banc d’Espanya, es posava en marxa el FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària), que va deixar el sector dominat per quatre grans bancs a l’Estat espanyol i la tendència actual de concentració d’oficines. “Els hi costarà car. Amazon, Google o Paypal en saben molt més que ells de fer coses sense oficines i tenen molt més potencial”, advertia aleshores Tomàs Moreta, l'últim subdirector general de Caixa de Manlleu. Tant Moreta com Oller són una mostra del que era Caixa Manlleu. Van començar treballant en una oficina i a còpia d’anys i experiència van acabar formant part dels òrgans directius. Moreta va entrar-hi l’any 1973. “Jo era el treballador número 58 de tota la història de l’entitat. Quan em vaig jubilar, érem 500", recordava en el mateix acte que va participar Oller l'any 2021. Durant tot aquest període van viure l’evolució i creixement d’una entitat arrelada al territori. “Vam créixer basant-nos en el servei al client”, deia Moreta, que recordava “quan les hipoteques es feien molt ben fetes, a tipus fix, el client sabia què contractava i una casa valia 250.000 pessetes” (avui serien uns 1.500 euros). Treballar amb la mateixa operativa que els bancs va comportar oferir nous productes. Moreta recorda com el límit de permetre només col·locar el 20% de tots els diners que un client tenia a l’entitat a les inversions subordinades li va portar més d’un enfrontament. Altres entitats no tenien topalls. Recorda, però, que ningú va perdre tots els diners amb aquest producte a l’entitat osonenca. No tenia bons records del boom immobiliari. “No puc dir que no hi vam entrar, però no amb molta afició”, explicava. Moreta encara està dolgut amb com van desaparèixer les caixes d’estalvis. “Qualsevol empresa ha de fer una funció social. Les caixes assumíem el risc de caixes i el risc de crèdits. Els bancs ara no cobreixen cap d’aquests principis. Quin sentit tenen si no hi ha benefici per a la societat?”, es pregunta. I opina que el sistema de caixes, amb la seva obra social, era equivalent a l’actual banca ètica. Avui, però, les caixes són història. La de Manlleu no existeix. Amb la defunció de Martí Oller s'apaga, també, una part de la seva memòria.

A la sala de màquines de Caixa de Manlleu

Un ferit crític per un accident entre dos camions a Coll de Ravell

L’empremta europea a Catalunya

Catalunya, amb representació osonenca, guanya el Campionat d’Espanya d’hoquei

Esperant la Flama

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Comissen en una hípica d’Olot dues eugues de Taradell

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

Una ‘capella sixtina’ a Vic

“Si quan estava fent el Tour m’haguessin dit que un dia passaria pel meu poble, no m’ho hauria cregut”

Cauen 46.000 euros de loteria a Torelló i 6.000 a Manlleu

Detingut després d'un forcejament amb la Guàrdia Urbana un lladre que havia robat a Vic

El pas del Tour obligarà diverses empreses a fer festa el 6 de juliol

Vic inaugura la piscina del CEM Patí Vic després de tres estius sense