Cooperl és una cooperativa ramadera de la Bretanya francesa, líder en el sector porcí. Integra 7.700 treballadors, 2.500 granges i 5,6 milions de porcs. Amb aquestes magnituds, la gestió de les dejeccions ramaderes va implícita i alhora és una font d’ingressos econòmics. Des de l’any 2000 tenen una planta centralitzada per fer l’aprofitament energètic dels residus carnis de l’escorxador i la fracció sòlida del purí.
D’aquí n’obtenien fins a 400 fórmules diferents de fertilitzant, un cop feta la digestió anaeròbia. Ara bé, el procés no era òptim. No resolia la problemàtica de les emissions d’amoníac i quedava limitada. En els darrers anys han fet un pas més i aquesta experiència es presentava aquest dijous a la primera taula rodona del Congrés BIT, dedicat al biogàs, que entre dijous i divendres se celebra a l’edifici del Sucre.
Cooperl ha treballat en els darrers anys en el desenvolupament del sistema Trac, que ha fet reestructurar tot el sistema de gestió dels purins. Per començar, es fa la separació de sòlid i líquid el mateix dia de l’excretat a la mateixa granja. L’operació de separació de sòlid líquid es pot arribar a fer fins a quatre vegades per dia. Només aquest fet ja suposa un increment notable del potencial energètic de la dejecció, ja que, segons explicava el professor emèrit de la UPC Xavier Flotats, si es manté el purí a la fossa i es deixa que “es podreixi”, a més de les emissions d’amoníac, arriba a perdre un 73% del seu potencial energètic.
El fet de retirar les dejeccions a diari manté alhora unes corts amb menys gasos i creix l’índex de productivitat de l’animal. Això també es tradueix en un major valor econòmic de la fracció sòlida que després es destina a fertilitzants i contribueix a la reducció de la petjada de carboni.
El sistema Trac el va presentar al Congrés BIT, a través de videoconferència, Bertrand Convers, de Cooperl, al costat de Xavier Flotats. En la introducció, Flotats va incidir en el dubte sobre si una planta de biogàs en un entorn ramader s’ha de plantejar com un equipament individual o col·lectiu. La resposta l’ha de donar “el pla de gestió dels nutrients”, eina imprescindible, segons el ponent, abans de prendre qualsevol decisió. Per ell, en zones d’alta densitat ramadera com és el cas de la Plana de Vic “és important un pla de gestió col·lectiu”. Flotats apuntava un altre punt important per a l’èxit del projecte: “El ramader hi ha de participar, com a cooperativista, soci o accionista. S’hi ha de sentir bé. Si és només un client que paga, no s’ho fa seu”.
En la línia del projecte francès, pot haver-hi un model que prevegi un separador de sòlid líquid col·lectiu, previ al digestat, per a les granges més properes, i separadors individuals a les que estan més allunyades per tal que la separació es faci “amb la major brevetat possible” per mantenir el potencial energètic, però també per una qüestió de costos del transport. “No es tracta tant de produir molt biogàs sinó d’evitar emissions d’amoníac”, insistia Flotats. Un cop extret el gas, el digestat es podrà convertir en fertilitzant per “exportar a zones deficitàries de nutrients”.
En la primera jornada del Congrés BIT també hi va intervenir Jordi Serra, president del Clúster de Bioenergia de Catalunya, que ja integra 112 empreses i entitats, entre les quals cinc centres de recerca.
Serra va recordar que l’Estat espanyol és el tercer país de la Unió Europea amb més capacitat de producció de bioenergia. Ara bé, va reclamar una legislació clara i que sobretot permeti ser àgil en qüestions com la connexió de les plantes de biometà a la xarxa de gas. Actualment a Catalunya hi ha 70 plantes de biogàs, quatre de biometà i aquest any es preveu injectar cinc plantes més a la xarxa.
{{ comment.text }}