Les energies renovables, sobretot la solar i l’eòlica, han generat per primer cop aquest any 2025 més electricitat que el carbó. El creixement ha estat prou ràpid per cobrir tot l’augment del consum mundial d’electricitat durant la primera meitat de l’any. Aquesta notícia, que suposa un canvi de paradigma, ha estat escollida per la revista Science com l’avanç científic més destacat de l’any.
A Europa, on també hi ha hagut aquest sorpasso als combustibles fòssils, les energies eòlica i solar van arribar al 30% de la generació elèctrica europea, superant el 29% dels combustibles fòssils. En el cas de l’Estat espanyol, les dues fonts van assolir el 42%, segons l’informe European Electricity Review publicat per Ember. “En un context en què la dependència dels combustibles fòssils genera inestabilitat global, la importància de la transició cap a l’energia neta és més evident que mai”, segons Beatrice Petrovich, autora de l’informe.
L’energia solar va créixer l’any passat més d’una cinquena part (20,1%) per quart any consecutiu i va arribar al 13% de la producció elèctrica europea, superant tant el carbó com la hidroelèctrica. L’energia solar va augmentar a tots els països de la Unió Europea respecte a l’any anterior. I hi va haver cinc països que van augmentar per sobre del 20%: Hongria (28%), Xipre (25%), Grècia (22%), Espanya (22%) i Països Baixos (21%).
El total de les renovables van aportar el 48% de l’electricitat europea, tot i la davallada del 12% de la hidroelèctrica i del 2% de l’eòlica per condicions meteorològiques inusuals. L’eòlica es va mantenir com a segona font de generació de la UE, amb un 17%, davant del gas. El carbó ja representa menys del 5% del mix elèctric en 19 dels 27 països de la Unió Europea.
Un altre dels grans reptes europeus és l’electrificació. Cal electrificar des de la indústria fins al parc automobilístic o els sistemes de calefacció. D’aquesta manera es podrà fer un pas més en la reducció de la dependència de les importacions de combustibles fòssils. L’any 2025, la factura d’importació de gas de la UE per al sector elèctric va pujar fins als 32.000 milions d’euros. L’electrificació intel·ligent permetria que aquests recursos es quedessin a l’economia europea i no es transferissin a proveïdors externs.
Hi ha diversos factors que expliquen aquest fort creixement de les energies renovables. El més important és que, gràcies als avenços tecnològics, generar energia elèctrica a través de les renovables ja és l’opció més barata. “Això suposa una disrupció del sistema elèctric i vol dir que no hi ha marxa enrere, perquè les altres fonts no hi poden competir”, explica Pep Puig, doctor enginyer industrial. Posa l’exemple de Califòrnia, que durant el dia genera el 100% de l’energia que consumeix amb renovables (solar, eòlica, geotèrmia o biomassa).
Durant la nit, es pot utilitzar energia sobrant emmagatzemada amb bateries cada cop més optimitzades (aquestes han passat de satisfer el 3% de la demanda del pic del vespre al 22%, reduint dràsticament la necessitat de combustibles fòssils cars). Les bateries a gran escala tenen un paper crucial per emmagatzemar l’excedent d’energia, reduir els preus del mercat i millorar la seguretat energètica.
Un dels debats que cal obrir, segons Puig, és “en mans de qui està aquesta generació d’energia de forma neta i més barata: si de la ciutadania o dels antics oligopolis que ja controlaven la generació elèctrica fins ara”. En el cas de l’Estat espanyol, Puig assenyala que hi ha pressió per impedir la generació d’energia a través del sol a nivell individual o a través de cooperatives. Per ell, les energies renovables haurien de ser una gran oportunitat “per acabar amb la pobresa energètica, la desigualtat i la destrucció ecològica, eliminant les emissions de gasos amb efecte hivernacle”.
En aquest impuls dels últims anys de les energies renovables hi té molt a veure la Xina. Domina la producció mundial d’energies renovables. Fabrica el 80% de les plaques solars del món, el 70% dels aerogeneradors i el 70% de les bateries de liti, que serveixen per emmagatzemar l’energia. I ho fa a preus que cap altre país pot igualar. Actualment, la indústria de fabricació de les tecnologies renovables representa més del 10% de l’economia xinesa.
El país vol deixar de ser sinònim de carbó i d’aquella imatge de contaminació atmosfèrica sufocant i d’unes emissions massives de carboni. Encara té camí per recórrer, però la generació d’energia solar a la Xina s’ha multiplicat per més de 20 durant l’última dècada i els seus parcs solars i eòlics tenen cada cop més capacitat per alimentar països sencers.
L’exportació d’aquesta tecnologia, tal com recorda l’article de Science, està transformant la resta del món. Europa n’és client, però també països emergents que veuen la possibilitat d’aconseguir la independència energètica amb uns costos molt baixos. El contrast de l’aposta xinesa per l’energia renovable el representa l’administració de Donald Trump als Estats Units, que ha declarat la guerra al desenvolupament eòlic i solar. El consum de carbó dels Estats Units, després d’anys de descens, ha tornat a créixer.
Un dels problemes que ha patit la implantació de les energies renovables és l’oposició que genera la construcció de parcs solars o eòlics. Puig és molt crític amb les reaccions en contra que han rebut alguns projectes d’energia renovable que s’han presentat a Catalunya: “Les renovables són compatibles amb l’agricultura”. Posa l’exemple de l’Albera, on hi ha horts solars combinats amb vinyes. Per això fa una crida a apostar-hi: “Això és imparable i si no ens hi fiquem ho pagarem molt car”. Les empreses buscaran instal·lar-se “on hi hagi energia barata i, a hores d’ara, l’energia barata és la que prové de les renovables”.
