El parquets | Rècord sobre rècord a la banca

Passen crisis energètiques, guerres, cops d’estat a l’Àfrica, eleccions, negociacions de govern i suposades amnisties. Situacions que alteren la realitat. Però hi ha un fet que continua inalterable: els beneficis bancaris baten rècord sobre rècord. Com si fos un dejà vu, en ple estiu com per passar desapercebut, es coneixia el global dels resultats bancaris del primer semestre i, no es podia saber, van ser rècord dels últims anys. Els grans bancs han guanyat 12.385 d’euros en els primers sis mesos, amb un creixement de més del 20% respecte del mateix període de l’any passat. Ho han fet en el primer tram de l’exercici, en el qual el nou impost extraordinari sobre l’activitat havia de fer caure les set plagues d’Egipte sobre el negoci financer. Clarament, no en va cap ni una, de plaga. Ni tan sols en la cotització borsària, la gran preocupació que expressaven els directius de les entitats –molt en la línia d’estar més preocupats pels accionistes que pels clients– quan es va decidir implantar l’impost. La gran banca havia guanyat un 30% de valoració en borsa en el primer semestre. Una repassada ràpida per les entitats permetrà comprovar com el nou impost, amb el qual l’Estat ha recaptat 637 milions d’euros aquest primer semestre, permet veure fins a quin punt la incidència del tan criticat tribut ha estat més aviat escassa. El Banc Santander és l’entitat que ha declarat més beneficis per tancar el que qualifica com a millor primer semestre de la seva història: 5.241 milions d’euros, amb un creixement del 7% respecte a fa un any. Ha pagat 227 milions per l’impost. Si no, hauria crescut un 11%. El BBVA no es queda gaire enrere i, de fet, el seu avenç és més espectacular. Guanya 3.878 milions d’euros i creix un 31%. També és el millor primer semestre de la seva història. CaixaBank té un resultat més modest, 2.137 milions d’euros, i un creixement encara més notable, del 35%. I els increments encara són més significatius en entitats més petites: el 45% el Banc Sabadell (564 milions de benefici) i el 54% Bankinter. Només Unicaja, una entitat afectada per problemàtiques que tenen més a veure amb la gestió que no pas amb la fiscalitat, va reduir els beneficis en aquests primers sis mesos. Aquests resultats indiquen que els bancs estan traient més profit que no pas perjudicis per les normatives externes. Dit d’una altra manera, el que està aportant beneficis a la banca prové de decisions que no s’han pres exactament en els seus ben remunerats òrgans de govern. Les decisions que més els beneficien es prenen a Frankfurt, seu del Banc Central Europeu. Els 10 increments de tipus d’interès que aquesta entitat ha acordat en els últims 13 mesos estan portant a un increment dels ingressos i dels guanys. En canvi, les decisions que es prenen a Madrid, que han estat susceptibles de crítiques descarnades i recursos judicials, tenen una incidència més aviat limitada. L’evolució dels resultats és un indicatiu que els motius que havien portat a aplicar un impost –per cert, extraordinari i temporal– no estan tan allunyats de la realitat. El govern va justificar la imposició del tribut precisament perquè les polítiques monetàries afavorien l’activitat de la banca (com també havia fet amb les companyies energètiques, afavorides per una conjuntura de preus exageradament elevats). En el cas de la banca, l’impost grava amb el 4,8% els imports obtinguts, només a l’Estat, per marges comercials i comissions. Com ha influït en els beneficis de la banca l’existència de l’impost? Si s’ha cruspit 637 milions d’euros d’un volum de beneficis de 12.385, voldria dir que, sense l’impost, els beneficis haurien estat un 5% més elevats. Cal suposar que com que l’impacte de l’impost ha estat inferior al creixement de beneficis, aquella gran preocupació per la resposta que tindria el tribut sobre els accionistes ha estat mínima. És difícil quantificar el grau d’espant dels accionistes, però vist que la cotització bancària ha crescut més d’un terç no és temerari concloure que l’Estat ha estat un espant contingut. Tot i que l’impacte de l’impost sobre els resultats s’està manifestant poc intens, els directius de les entitats bancàries sí que mantenen la intensitat de les crítiques i de les accions judicials. De moment, aquestes últimes sense grans resultats. La setmana passada, l’Audiència Nacional va rebutjar la proposta d’algunes entitats, certament les més petites (Banc Sabadell, Bankinter i Kutxabank), de suspendre cautelarment l’aplicació de l’impost i d’elevar al Tribunal de Justícia Europeu una pregunta sobre la validesa del tribut. És cert que l’Audiència no entra en el fons de la qüestió, només sobre les mesures cautelars, però de moment la banca ha hagut de fer el primer pagament. L’impost sobre la banca està incidint mínimament sobre els resultats bancaris perquè el sector està complint de manera implacable el seu principi fundacional: comprar el diner barat i vendre’l car. Com explica el periodista i economista Jordi Goula a Vilaweb, no cal ser un geni per arribar a la conclusió que si no es remunera als clients que posen els seus estalvis als bancs i, en canvi, se’ls imposen preus molt més elevats en crèdits i hipoteques, els resultats creixeran. A la vista que la banca no té gaire intenció de començar a remunerar (així ho va admetre sense rubor el president del BBVA, que diu que no cal remunerar perquè el sistema té molta liquiditat –que és com dir-li a un client que és líquid–), bé caldrà posar algun límit a tanta avarícia. L’impost agradarà més o menys, però com a mínim assegura un retorn a la societat dels beneficis dels bancs. Si el retorn no és voluntari, sempre queda el BOE.

El parquets | Rècord sobre rècord a la banca

“Si els partits polítics es posessin a la via, un nou embat l’any 2028 seria possible”

Els millors minuts… | Mirar sabates, refer oïdes

El 9 ets i uts | Va de cels

Crítica de cinema | La última reina, de Karim Aïnouz

LA PREGUNTA

Creu que Carlos Mazón ha de dimitir com a president de València?

Troben mort un home en un caixer a Roda

Tallat el pont de la Coromina de Torelló per crescuda del Ter

Troben el cos sense vida del santjoaní sepultat per una allau a Armènia

Accident amb tres vehicles implicats a la C-17 a Balenyà

13 anys de presó per al conductor que va provocar l'accident a la C-17 on va morir una jove de Torelló

Intenten ocupar una casa a Sant Julià de Vilatorta

Així canviarà el Baix Vila de Manlleu amb l'ampliació de Prasfarma

El Ter multiplica per 15 el seu cabal

Mario Vaquerizo felicita unes amigues de Torelló disfressades d'ell: "M'heu copiat l'estilisme estupendament"

El conductor que va causar l’accident mortal de la C-25 va canviar de sentit dins el túnel de Fontfreda