“Una cosa que podem fer a través del so és transmetre moltes emocions”

L’aplaudit so de la pel·lícula ‘Sirat’, d’Oliver Laxe, ha portat Laia Casanovas a fer història juntament amb les seves companyes d’equip, Amanda Villavieja i Yasmina Praderas. Per primer cop a la història dels Oscars, han nominat en la categoria de so un equip format íntegrament per dones. La dissenyadora de so de Parets, que ja havia treballat amb altres directors com Pedro Almódovar, reconeix estar vivint un moment molt dolç, després d’haver guanyat altres premis com un Goya. El so de Sirat ja ha guanyat alguns premis com el Gaudí o el Goya. És un bon senyal de cara a aconseguir l’Oscar?Doncs no ho sé. Sí que és veritat que amb la campanya que hem estat fent amb motiu de la nominació, arribes a conèixer molta gent. I també és veritat que als Estats Units han estat pendents dels Goya, però no sé si pot arribar a influir o no. El que sí que sé és que ens ha donat una mica d’energia perquè fa molt de temps que fem les diferents campanyes dels Oscars. Jo ja hi vaig anar al novembre, i també hi vaig estar tot el gener i el febrer. Llavors sí que et dona un mica d’energia per a aquesta traca final. A més, crec que ha estat una molt bona experiència, amb molts passis de pel·lícula i torns de preguntes, amb molts simposis on he pogut explicar la meva feina i amb moltes entrevistes centrades en aspectes tècnics. Després de totes aquestes presentacions, com ha rebut la pel·lícula el públic americà?En ser una pel·lícula tan emocional ha connectat molt amb la gent i hem vist que creava molt entusiasme. Ha sigut maco perquè hi ha hagut molta connexió. Com valora els altres nominats en la categoria?Són superproduccions americanes. Estem competint amb pel·lícules com Fórmula 1 o Frankenstein. Són pel·lícules i equips molt grans, que han fet una feina impecable, i que formen part d’una altra indústria, no? I nosaltres ens hem col·locat aquí, i això ja és una molt bona notícia. També ho és per als tècnics d’Espanya haver aconseguit una fita com aquesta. Tenim possibilitats de guanyar en la mesura que estem nominades. Però no ho sé, competim amb grans pel·lícules. El fet que sigueu un equip de tres dones, que és un fet únic, us pot influir en positiu?Pot ser que ens influeixi en positiu, però de cara al vot no sé fins a quin punt influeix tant. És complicat de saber. De moment sí que ha influït a l’hora de donar-nos visibilitat. De cop hem tingut moltes entrevistes als Estats Units, que ens han permès donar-nos a conèixer. "Ens hem col·locat al costat de superproduccions americanes com 'Fórmula 1' o 'Frankenstein' Però de dones que treballen en temes de so, n’hi ha, no?Sí, hi ha dones que treballen en so, sempre n’hi ha hagut, però poques. A l’equip de Fórmula 1, per exemple, n’hi ha una. El tema, i això ens ho van dir des de la mateixa Acadèmia, és que és la primera vegada que hi ha un equip íntegrament femení, en què els caps d’equip del departament de so són totes dones. Normalment és una professió molt masculinitzada i és més normal que hi hagi només una o dues dones en equips d’homes. Totes les campanyes i els premis han coincidit gairebé amb la celebració del 8-M.Sí, és perfecte. Així també se li dona visibilitat a totes les que treballen en aquest sector. No creiem que sigui una cosa única nostra. Pensem que això que estem vivint ara ha passat perquè hi ha hagut moltes altres dones abans que nosaltres treballant dia a dia, i que de mica en mica han anat fent el camí. Però estem molt contentes per donar visibilitat a totes les que treballen, que són moltes. I com veu la situació de la dona en el cinema en general?Hi ha hagut unes polítiques de discriminació positiva dins del sistema que han ajudat moltíssim. És veritat que quan vaig començar a treballar hi havia moltes menys dones que les que hi ha ara. Al principi potser érem meitat i meitat, però les dones ho anaven deixant abans, perquè no acabaven de trobar una estabilitat, o en el moment en què tenien un fill frenaven la carrera. Ara, ha avançat molt, i cada vegada s’està començant a equilibrar una mica més el percentatge, tot i que queda força feina al davant per arribar a una paritat real. "Les dissenyadores de so som com aquesta figura que acompanya els directors i directores a explicar les seves històries" Tant si guanyeu com no, vosaltres sentiu que ja heu fet història?Sí, sí, en cert sentit, sí. No només pel fet que sigui un equip format per dones, sinó també perquè és la primera vegada que una pel·lícula espanyola és nominada pel so als Oscars. La categoria de so és molt tècnica i és molt difícil que les pel·lícules internacionals hi accedeixin. Els acadèmics sempre es decanten més per les grans produccions americanes. Sí que se n’hi colen algunes d’internacionals, però és estrany, es poden comptar amb els dits de les mans les que hi han arribat, com La zona de interés. Per tant, això per a nosaltres ha estat un reconeixement increïble. A més, els que voten en aquesta categoria només són els acadèmics del so. Llavors és com que et donen aquest reconeixement els teus companys de gremi. Per nosaltres ha sigut molt especial. Com va arribar a Sirat?Jo hi vaig arribar per un dels productors, l’Oriol Maimó, amb qui treballo des de fa temps. La primera feina que vam fer junts va ser la sèrie Sé quién eres. Un dia em va trucar per explicar-me el projecte d’aquesta pel·lícula, perquè em llegís el guió i per conèixer el director, l’Oliver Laxe, perquè li semblava interessant que jo pogués estar en el projecte. Després de llegir el guió vaig pensar que volia pujar a aquest barco, perquè em va semblar que era una pel·lícula molt especial i molt única. Com vau crear l’equip de tres?Això va ser cosa de l’Amanda Villavieja, que és qui fa el so directe. Cadascuna de nosaltres tres té un paper diferent a l’equip. L’ Amanda s’encarrega del so directe, fa la gravació de tot el so del rodatge. Ella va ser la primera que va entrar a la pel·lícula, perquè ja havia treballat amb l’Oliver en les dues pel·lícules anteriors. Jo vaig entrar-hi pel Maimó, i després va fer-ho la Yasmina Praderas. Ella és la mescladora, que és qui acaba tot el procés. Jo fa uns 11 anys que treballo amb ella, perquè al final també és algú amb qui m’entenc molt bé. Jo construeixo tot el so de la pel·lícula, i amb la Jasmina el portem a la sala de mescles, i ella acaba de col·locar tot allò que li dona intenció, que fa que s’entengui tot, que hi hagi el volum adequat..., sobretot per ajudar a conduir una mica la mirada, i decidir què sona més i què sona menys. Què representa el so a Sirat? És tan important com un personatge?Se’m fa difícil dir que és un personatge més. Sí que considero que té molta importància dins de la pel·lícula. En la proposta cinematogràfica de l’Oliver hi havia alguna cosa de ritual sensorial, amb l’objectiu de provocar i que el so fos allò que empentés una mica la narració. I a més, volíem que se sentís a la pell, que fos molt tàctil. Com ha estat el procés de feina i treballar al costat d’Oliver Laxe?Ha sigut un procés força més llarg del que és habitual. Nosaltres, quan fem una pel·lícula acostumem a estar una mitjana de tres o quatre mesos en la postproducció del so. En el cas de Sirat han estat nou mesos, amb èpoques en què hem treballat juntes i en altres en què he estat sola. Ha sigut un procés molt xulo també, perquè l’Oliver ens ha obligat una mica a treballar des d’un altre lloc. Ell buscava fer una pel·lícula que t’obligués a parar una mica el raonament i a centrar-te en els sentits i prou. La forma de prendre decisions també anava una mica per aquí. Laxe no utilitzava la narrativa com s’utilitza dins del cinema, sinó que buscava una cosa més intuïtiva. Per això hi hem estat més temps, perquè hem deixat reposar la pel·lícula i després ens hi hem tornat a posar per tornar-la a sentir. Necessitàvem aquestes petites pauses per anar-la fent. Ha treballat amb altres directors, com Pedro Almodóvar. En cada cas, la seva feina és molt diferent?En la nostra feina t’adaptes a cada director, perquè cada un té el seu estil. Amb el so també ajudes molt a marcar l’estil de cada director. I la nostra feina, al final, és acompanyar aquesta persona a executar tota l’obra que té al cap. Sí que dins d’aquest acompanyament nosaltres podem fer moltes propostes. A vegades passa que els directors tenen una idea al cap, però si els diferents especialistes fan altres propostes, canvien la proposta narrativa que tenien en un primer moment, perquè els agrada més la que has fet tu. L’Almodóvar és un director que té una carrera llarguíssima, superconsolidada i un estil molt clar. Quan em va arribar la pel·lícula vaig pensar que m’agradaria poder aportar altres coses dins del seu cinema, però també entenent des de la meva posició el que ell volia. Al final som com aquesta figura que acompanya els directors i directores a explicar les seves històries i a aconseguir el seu estil. Sempre va tenir clar que volia estudiar i dedicar-se a aquest tema?Jo tenia clar que volia estudiar cinema, però en aquell moment, quan tenia 17 anys, no sabia ni les especialitats que hi havia. No sabia què era un director de fotografia o un dissenyador de so o un director d’art. M’atreia molt el món del cine i quan vaig entrar a l’ESCAC vaig estudiar dos anys les assignatures comunes i després vaig haver de triar una especialitat. Allà vaig descobrir què és el que feia el dissenyador de so. Em va encantar i m’hi vaig tirar de cap perquè em vaig adonar que hi havia alguna cosa que sempre m’havia connectat amb aquesta feina. I què fa una dissenyadora de so?És una bona pregunta. A vegades, entrem en el guió, però el gruix de la nostra feina arriba després del muntatge d’imatge. Entrem a la pel·lícula i normalment agafem només els diàlegs i algunes cosetes, i la resta ho recreem. Perquè necessitem recrear-ho tot, tant els soroll de les portes, com els passos, els cotxes... Controlem tots els sons perquè sonin com volem. Perquè una cosa que podem fer a través del so és transmetre moltes emocions, perquè manipulem com sonen els ambients segons quina emoció està vivint cada personatge. Controlem si volem sentir més els diàlegs, els passos o la música. Som les encarregades de fer tota la construcció de l’univers sonor de la pel·lícula. Durant aquestes últimes setmanes ha pogut treballar en algun altre projecte?Per sort, al meu estudi som dos i no hem hagut de parar completament. Ja estem en un altre projecte mentre fem la promoció de la pel·lícula. L’empresa de què parla és l’estudi Lima Limón, que va obrir fa pocs anys a Barcelona. Al final va preferir treballar per a vostè mateixa?Exacte. Al principi vaig treballar a l’estudi de l’Oriol Tarragó a Barcelona. Després vaig ser autònoma, vaig anar a Madrid, on estava dins d’una multinacional. Després ens vam ajuntar amb l’Oriol Donat per muntar un estudi, ja a Barcelona, perquè teníem ganes de tornar a casa. Després d’haver arribat fins aquí, es marca un altre repte o creu que ja ha tocat sostre?És una bogeria, és veritat que estar als Oscars és com un sostre, no? Però, bé, amb l’empresa tenim molt clar que l’objectiu final és fer aquestes pel·lícules. Diria que el meu repte és poder continuar fent aquest tipus de pel·lícules autorals, amb pressupost i amb tots els recursos que necessitem. El que ens agrada són aquests reptes creatius.

“Una cosa que podem fer a través del so és transmetre moltes emocions”

Les remeieres

Puc confiar en una màquina de bateria per al meu jardí?

El somriure Duchenne

Marlo Morgan, ‘Les veus del desert’

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Evacuat un noi en caure d'un segon pis al barri de Sant Miquel de Granollers

Mor un home per aturada cardiorespiratòria al Mercadona de l’avinguda Sant Esteve de Granollers

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

L’Ametlla fa servir un ramat de cabres per fer el manteniment de les franges perimetrals

Dos detinguts a Cardedeu per pagar amb bitllets falsos de 50 euros a venedors de loteria i comerciant

Onze municipis vallesans obriran franges perimetrals en urbanitzacions entre 2026 i 2027

El govern prioritza el tram Granollers-Terrassa de la línia orbital ferroviària i vol que sigui una realitat el 2033

Un recorregut per les obres de desdoblament de la línia R3 entre Parets i la Garriga

Territori fixa el setembre per iniciar les obres de la variant de Sant Feliu

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys