El preu del porc no para de créixer. A Catalunya i a Europa. Mercolleida, la llotja de referència, situava el preu del porc viu selecte, la setmana passada, en els 2,027 euros. A principis de març de l’any passat se situava en els 1,244 euros. De gener a febrer l’increment ha estat del 12% i la tendència s’ha mantingut aquest mes de març. El mercat ha embogit davant la falta de caps arreu del vell continent. Un dels causants és la PRRS (síndrome respiratòria i reproductiva porcina), que ha causat importants baixes a la cabana porcina catalana. Un informe d’Interporc situava la reducció de porcs a l’Estat espanyol en un 1% el novembre de l’any passat, la primera reducció en una dècada. Ara bé, a Alemanya (on han tingut problemes amb la pesta porcina africana) i Dinamarca la pèrdua superava el 10% d’animals. La mitjana europea era del 6% del total tant de caps com de truges, el que vol dir 650.000 truges menys en el darrer any.
En aquest escenari arriba una nova edició del Mercat del Ram, punt de trobada del sector ramader i la indústria porcina en general. Els escorxadors necessiten caps de porcí per mantenir l’activitat. També és cert que el sector ha anat repercutint al mercat els increments de costos de matèries primeres i l’energia. El preu de l’especejament a l’Estat espanyol va créixer un 10% durant el febrer. En els darrers mesos ha incrementat el volum de garrins i porcs que entren d’altres països europeus, principalment Bèlgica i els Països Baixos, però no és suficient i ja s’han hagut d’aplicar mesures a la producció en forma de reduccions de jornada. S’intenta de totes totes no arribar als ERTO en un sector amb una alta precarietat laboral.
La setmana passada es presentava el sisè estudi de competitivitat d’Osona amb dades tan eloqüents com que el salari brut mitjà a la comarca està un 5,9% per sota de la mitjana catalana. No costa gens d’intuir que, tenint en compte el pes que té la indústria alimentària (pràcticament la meitat del PIB osonenc), la seva contribució a la dada és important. Salaris baixos, gran rotació, contractes de poca durada i feines de peonatge i poca qualificació són a l’ordre del dia d’una indústria que, a més a més, està poc tecnificada. El 60% de la indústria alimentària té baixa capacitat tecnològica, conclou el mateix treball elaborat per l’Observatori Socieconòmic d’Osona. No era l’únic informe que es feia públic la setmana passada. També es coneixien els resultats de la qualitat de l’agua de les fonts que analitzen anualment el GDT i continua fent evident que la gestió de les dejeccions ramaderes continua essent l’altre gran repte del sector.
Pel que fa a l’exportació, la Xina continua essent el principal mercat de destí del porcí espanyol, tot i la reducció del 44% en el darrer any. França i Itàlia se situen en segona i tercera posició, mentre que les Filipines (13% de vendes a països extracomunitaris), el Japó (13%) i Corea del Sud (9%), amb un increment notable de les vendes, compensen en certa manera la reducció de la demanda de la Xina (44%).
