Els parquets | Aranzels i proteccionisme

Contra qualsevol lògica liberal apresa a cop d’anys d’hegemonia ideològica, està reapareixent la iniciativa de posar traves al comerç entre països amb la imposició d’aranzels a determinats productes. Els aranzels, un tipus de tribut que s’imposa en una transacció comercial entre països diferents, són una eina pròpia d’un proteccionisme que s’adiu poc amb els postulats del lliure comerç que han predominat durant dècades a escala internacional. La reaparició dels aranzels conviden a desaprendre el que ha estat la idea central en el comerç internacional. D’una setmana ençà, tot i que el debat ve de més enrere, la imposició dels aranzels està prenent protagonisme arran de la decisió de la Comissió Europea d’imposar-ne als vehicles elèctrics procedents de la Xina. Els vehicles xinesos havien tingut mala premsa en els temps que la protagonista del mercat ha estat la combustió. Però ara, la Xina ha pres una certa davantera davant Europa, arran de la presa de consciència que el futur de l’automoció passa per l’electrificació. La Xina ha aconseguit avenços en aquest àmbit i la sospita –més aviat la certesa– és que en bona part els avenços s’han aconseguit amb una ingent injecció de diners de l’Estat xinès, que permet que els vehicles elèctrics en aquell país es puguin produir i comercialitzar a cost molt baix. El dopatge estatal fa els vehicles xinesos més competitius en preu i, amb la finalitat de protegir la indústria europea, es pren la determinació que s’imposaran aranzels als vehicles que vinguin d’aquell país, que tindran en conseqüència un cost menys atractiu per als consumidors europeus. La Unió Europea posa la bena quan la ferida encara és poc profunda. La quota de mercat de l’automoció xinesa al continent encara és baixa, es calcula que un 8%, però ara es prevé el risc que es vagi incrementant. Hi ha un fet cert en l’acusació de la Unió Europea, que a més té el suport d’una investigació que va encarregar el mes d’octubre passat: la Xina té un esquema de subsidis, incentius fiscals, crèdits tous i aportacions directes a la seva indústria automobilística. No s’ha d’oblidar que Europa no està, en aquest sentit, lliure de pecat. També hi ha subsidis, incentius fiscals o crèdits avantatjosos a la seva indústria automobilística. Fins i tot, en alguns casos, a la indústria automobilística xinesa, com es podrà comprovar amb l’aterratge de Chery a les antigues instal·lacions de Nissan a Barcelona. Segurament, la diferència es dona en el percentatge que suposa per unitat fabricada, més alt en el cas de la Xina, però posar com a únic pretext que els vehicles d’aquell país són competitius només perquè tenen l’empenta del govern no deixa d’amagar un cert punt d’hipocresia en la decisió. En aparença, Europa està mostrant la debilitat del desenvolupament d’una nova indústria d’automoció. Amb el cofoisme dels temps passats, quan competia a lloms de la qualitat de la seva producció en el camp de la combustió, moltes mesures industrials que ara es manifesten com a indispensables en la necessària transició al sector s’havien anat demorant. Europa ha estat erràtica, ineficient i lenta en aquesta transició. En part, perquè en el passat es va considerar que la indústria era una rèmora històrica i que el més eficient era que la producció embrutés tercers països. Ha estat així com la Xina ha pogut competir millor en el procés d’electrificació de la mobilitat. Perquè per produir vehicles hi ha tot un seguit de processos previs, des de primeres matèries, productes semielaborats i tecnologies, que la mateixa Xina ha tingut al seu abast i Europa ha tingut lluny. Ara, el problema es pretén resoldre amb un pegat dels aranzels. És una probable via per guanyar temps per avançar cap a una mobilitat elèctrica pròpia. L’experiment és arriscat. En primer lloc, perquè no hi ha certeses que aquest pas es faci prou a temps. Bastir el que ara està de moda qualificar com a cadena de subministrament no és una tasca que es faci en dos dies. I, aquí el segon dels riscos de l’experiment, suportar la via de la imposició d’aranzels durant molt de temps és, en aparença, poc viable. La Xina difícilment es quedarà de braços creuats i si alguna conseqüència ha tingut el llarg període de globalització, tan aplaudida pel més clàssic dels liberalismes, és una estreta interdependència entre mercats. La Xina, efectivament, ja està fent mostres que no es resignarà. Si Europa imposa aranzels als seus vehicles, la reacció afectarà la carn de porc europea. L’Estat espanyol, que havia estat dels més entusiastes defensors dels aranzels, rebrà la conseqüència més intensa si aquesta reacció xinesa es materialitza. És el primer exportador de carn de porc a la Xina, amb un valor global que supera els 1.200 milions d’euros. De moment, el que ha fet la Xina és obrir una investigació per la sobreproducció porcina europea i si aquesta propicia pràctiques de dumping. Investigaran uns mesos, però no cal tenir una bola de vidre per endevinar que la conclusió serà afirmativa. I llavors estarà escrit el pretext per imposar aranzels. Carn de porc contra vehicle elèctric. El comerç internacional s’ha de regir, per descomptat, per unes regles clares, sòlides, predictibles i equiparables entre països, i és legítim defensar que es mantinguin dins d’aquesta netedat. Però la remor de fons de la introducció dels aranzels augura uns temps de proteccionisme que tenen un inquietant ressò de nous aires polítics. A lloms del proteccionisme (America First) es va bastir el discurs de Donald Trump als Estats Units. I, ara, ressona el proteccionisme ben pocs dies després que la ultradreta hagi fet una urpada en les eleccions europees. Potser són només percepcions, però mai és sobrer estar alerta: proteccionisme rima amb populisme.

Els parquets | Aranzels i proteccionisme

Rutes per a l’educació literària

‘The last of us’ (T2): Odi desmesurat i fidelitat en
l’ambientació del videojoc

‘Honestia oratio est’

Gentilicis d’Osona – Sant Quirze de Besora

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic