Els parquets | ‘Blanqueging’

El sector immobiliari és creatiu. Un exemple: davant els topalls de preu que preveu la legislació estatal, ha convertit en tendència transformar pisos que estaven en la borsa general de lloguer a una modalitat que queda fora de l’abast del radar regulador i que, a més, és més lucrativa. Es diu lloguer de temporada. Creix aquesta modalitat, es redueix l’oferta, i això acaba afectant els preus generals. Els poderosos altaveus del sector se’n fan ressò per culpabilitzar la normativa, sense fer esment que és altament probable que hagin estat els mateixos operadors immobiliaris els que hagin empès aquesta tendència. En un nou esforç de creativitat sectorial, des de fa setmanes o mesos, s’està donant ressò a modalitats com el coliving o el flexliving. No són invents nous, perquè compartir habitatge o estar-se en residències d’estudiants s’ha fet sempre, però sembla que posant-hi noms guais i amb la pàtina de modernor que li confereixen els noms en anglès es dona l’aparença que s’estan aportant solucions a una problemàtica social com és la manca de pisos per viure. Una forma com una altra de blanquejar el problema (o, per dir-ho en modern, de fer blanqueging). Perquè, de fet, no hi ha constància que aquestes modalitats terminològicament alternatives hagin contribuït a reduir la pressió del mercat de l’habitatge. Perquè la pressió persisteix, en forma de dèficit d’oferta i de creixements de preu. La setmana passada, estudis provinents del sector immobiliari mateix posaven de nou una veu d’alerta. El portal Idealista indicava que per cada oferta de lloguer a Barcelona que es penja en la seva pàgina, surten fins a 63 famílies interessades. Una xifra que la fundació Lloguer Segur, que no s’hi posa per poc, arriba a elevar a 350 visites en els primers deu dies. La imatge que traspuen aquestes dades és que, efectivament, s’està produint una reducció (o una transformació) de l’oferta. Però també posa de manifest que els consumidors estan interessats en les modalitats tradicionals de lloguer, i que eviten aquestes alternatives tan modernes, per més que el sector les qualifiqui de tendència. Potser si hi ha demanda és perquè l’oferta no els dona alternatives. L’oferta de lloguer de temporada ha crescut un 40% en l’últim any, segons denuncia el Sindicat de Llogateres. Aquesta entitat ciutadana crida l’atenció que no sempre aquest lloguer temporal està complint les circumstàncies que la normativa li atribueix. A més, hi ha dades que no arriben a confirmar que, efectivament, s’estigui produint una reducció de l’oferta. De fet, l’Observatori Metropolità de Barcelona assenyala que a final de l’any passat hi havia més del doble de pisos de lloguer a Barcelona que a final de 2009. Això passa tot i que els preus estiguin tocant sostre. No és sobrer precisar que el creixement de l’oferta va ser l’any passat el menor en 15 anys. Però cal recordar que a més de les limitacions en els increments de preu també hi ha en vigor una normativa que allarga els períodes mínims de lloguer de cinc a set anys i que això dona més estabilitat a les dades. Les veus del sector també apunten a creixements en els preus de lloguer en l’últim any que superarien els llindars legislatius. Idealista assenyala, per exemple, un increment interanual a Barcelona de l’11%. Una vegada més, el que volen posar de manifest les dades queda matisat. Amb aquesta xifra d’increment, el portal immobiliari ve a manifestar que els topalls imposats no aconsegueixen l’objectiu de frenar els creixements de preus. Però, al costat, s’informa que el creixement a Madrid és del 14%. La diferència és que a Barcelona s’ha establert el topall en l’increment de rendes previst per la llei, mentre que Madrid s’està fent l’orni. Doncs bé, tot i que a Barcelona el creixement seria intolerable si les xifres d’Idealista són certes, es pot veure que a la desregulada Madrid el creixement encara n’és més, d’intolerable. La promoció de les fórmules de lloguer alternatives, les dades sobre la demanda que rep cada oferta de lloguer o l’evolució de preus es donen a conèixer a les portes de la celebració, la setmana vinent a l’Hospitalet, del saló immobiliari The District. S’hi debatrà, entre d’altres, sobre els mals del sector. No cal ser endeví per apuntar que una de les conclusions serà la necessitat d’una col·laboració público-privada per intentar resoldre alguns dels problemes del mercat immobiliari. El que passa és que si per col·laboració público-privada s’entén que la banda pública de l’equació posa els diners i la banda privada la que es queda els beneficis, potser no cal. Una bona mostra de col·laboració seria, en canvi, que el sector privat intentés no posar bastons a les rodes als intents de solució de les administracions. En un context en el qual l’habitatge s’ha convertit en la segona preocupació ciutadana arriba a fer angúnia saber que hi ha agències immobiliàries a Barcelona que estan cobrant per fer passar al davant demandants d’un habitatge de lloguer per visitar el pis i abans de passar per una mena de càsting per convèncer el propietari que seran els llogaters més disciplinats. La ciutadania percep l’accés a l’habitatge com un problema i, mentrestant, el sector públic és ineficient per donar-hi resposta (no cal més que veure com la creació d’habitatge social llueix més als programes electorals que a la realitat) i el sector privat busca fórmules, fins i tot terminològiques, per treure encara més beneficis. L’habitatge és un problema massa seriós com per jugar amb frivolitats.

Els parquets | ‘Blanqueging’

La crítica de cinema | ‘Wicked’, de Jon M. Chu

El so de caminar | Una pedra a la sabata

El 9 ets i uts | Els sufixos diminutius (I)

“Montserrat es va aguantar els anys de la Guerra Civil perquè era un referent per uns i altres”

LA PREGUNTA

És bona idea que el Govern central creï una empresa pública per construir habitatge?

Troben un home mort en una nau abandonada de Vic

Tres ferits en un accident a la carretera de Santa Eugènia

Vic posarà en marxa els primers radars de velocitat el 9 de desembre

Enxampada una conductora a 215 per hora a l'Eix Transversal, a Calldetenes

Bolca un tràiler a l'accés a l'Eix de la carretera de Roda

Un cotxe s'estampa contra una marquesina a Sant Joan de les Abadesses

Premien Casa Tarradellas per haver reduït un 20% la petjada logística

A 215 per hora a l'Eix Transversal

Bon Preu compra a Danone la planta de Parets del Vallès i invertirà 30 milions per convertir-la en un hub de distribució

“Preferim tenir 3.000 clients petits que no pas un de gran”