Els parquets | Bombolles solars

Sovint es confirma la regla que allò que puja ràpid cau ràpid. Algunes companyies instal·ladores d’energia solar fotovoltaica ho estan exemplificant amb la dràstica conseqüència de grans pèrdues per als accionistes, acomiadaments massius i un contingent molt important de clients que, més que insatisfets, es consideren estafats. Una consideració, d’altra banda, legítima. Els exemples que es poden tenir més a mà són propers: empreses catalanes com Holaluz i SolarProfit viuen un particular calvari que és més públic perquè totes dues són empreses que cotitzen a borsa i això els obliga a un plus de transparència. De ben segur que no són les úniques. Una empresa i l’altra tenen en comú que confirmen aquestes pujades i baixades brusques. Les respectives arrencades de cotització posaven de manifest que el mercat les percebien amb un concepte encara de moda: la disrupció. Davant un sistema energètic tan semblant a l’oligopoli com el vigent a l’Estat espanyol, empreses que sumessin a la seva vocació de foment de les energies renovables una certa promesa de sobirania elèctrica als consumidors. Els vents els jugaven a favor. La consciència ambiental de la població és un factor clarament favorable, i cal esperar que en serà encara més en el futur. És un motor per propiciar canvis en el consumidor, però no l’únic. En els anys precedents s’havien produït un seguit de circumstàncies que afavorien que un consumidor ja prèviament conscienciat i segurament cansat de les pràctiques d’empreses acostumades a tenir clients captius optés per prendre les regnes del seu destí energètic i, sempre que fos tècnicament possible, instal·lar plaques solars que li garantissin una aportació energètica menys dependent dels (pocs) grups de sempre. L’energia es democratitzava i nous operadors es comprometien a acompanyar-los en el procés d’independitzar-se. Aquest procés anava més enllà de canviar el titular de la factura. Les empreses prometien un acompanyament que inclouria l’opció de convertir-se en el seu propi subministrador energètic, només amb una instal·lació de plaques fotovoltaiques al sostre de la seva finca. “La revolució de les teulades”, ho promocionava Holaluz en les seves campanyes. Perquè les teulades es revolucionessin, calia implantar plaques solars fotovoltaiques. Plaques que s’han de comprar i, sobretot, instal·lar. Comprar i instal·lar comporten inversions que no sempre es poden assumir al comptat. Quan els tipus d’interès estaven a zero, fer aquestes inversions tenia un cost força inferior al que representa que estiguin al 4,5%. Els consumidors s’han de pensar més com s’endeuten. Aquest és un primer obstacle. N’hi ha alguns més. Els preus de tots els productes s’ha anat incrementant i amb la inflació hi ha menys marge per a l’estalvi. I més encara quan les polítiques de subvencions que Europa va posar en marxa passada la pandèmia, i que tenien el foment d’accions ambientals com un dels fonaments, tenen una data de caducitat que s’aproxima. I, finalment, el descens dels costos de l’electricitat després dels màxims de 2022. Avui, ja no surt tan a compte invertir en una instal·lació solar perquè la diferència entre el que s’ha de pagar per la llum i l’estalvi que suposa l’autogeneració ha tendit a minimitzar-se. Són un seguit de factors que han jugat en contra d’uns plans de negoci que les disruptives empreses emergents del sector energètic havien dissenyat i promocionat potser amb massa alegria. Els plans d’empresa no han aguantat aquestes embranzides i així s’arriba a una realitat marcada per les pèrdues (26 milions d’euros Holaluz i una previsió de 33 milions a SolarProfit) i les reduccions de plantilla (l’empresa de Llinars haurà passat en poc més de mig any de gairebé 1.000 treballadors a una quarantena). Naturalment, els inversors han girat l’esquena a aquest model. Mala peça al teler. O el que és el mateix, l’avantsala que els llibres d’aquestes empreses, i probablement algunes d’altres amb menys notorietat pública, truquin a les portes dels jutjats en forma de concurs de creditors. Un gruix gens menyspreable de consumidors, a més, es veuran decebuts amb la incertesa que diners que han avançat per a les instal·lacions es volatilitzin. Aquestes situacions condueixen a plantejar-se si la situació del mercat de l’autoconsum ha arribat ara a la seva normalitat o està retrocedint per tornar a agafar embranzida. Dit d’una altra manera, si acabaran recuperant els registres excel·lents de 2022, o la realitat que espera és l’actual. Els canvis poden ser accelerats o lents, però sobretot el que demanen és una certa prudència i evitar enlluernaments per modes que poden acabar sent passatgeres, quan no pures bombolles.

Els parquets | Bombolles solars

Joan Dausà tornarà el 2026 amb nou disc i 10 concerts

Rutes per a l’educació literària

‘The last of us’ (T2): Odi desmesurat i fidelitat en
l’ambientació del videojoc

‘Honestia oratio est’

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic