Els parquets | Dolaritzacions i populismes

A l’Argentina reapareix el concepte de dolarització. Mentre que a Europa salten les alarmes quan l’IPC frega el doble dígit, a l’Argentina no els resulta estrany festejar amb la inflació per damunt del 100%. L’economia està centrant el debat electoral en aquell país sud-americà i, sense voler entrar en qüestions de política internacional, és interessant conèixer què significa la dolarització, la proposta del candidat d’extrema dreta que disputarà la presidència del país en la segona volta de les eleccions el 19 de novembre, Javier Milei. Una sortida que resulta especialment sorprenent si s’atén a la història recent de l’Argentina i l’episodi del corralito. Més enllà de les justificables antipaties que suscita un personatge que encarna els defectes d’un candidat de la ultradreta, és pertinent plantejar si la proposta d’eliminar la moneda pròpia i assumir el dòlar és, en primer lloc, factible i, en segon lloc, encertada com a solució als mals econòmics del país. Espòiler: no sembla que ni una cosa ni l’altra. Val a dir que tampoc no és una ocurrència, perquè altres països llatinoamericans (Panamà, el Salvador i l’Equador) tenen el dòlar com a moneda. Però les circumstàncies d’aquests tres països, sobretot pel que fa a la relació econòmica amb els Estats Units, són ben diferents de les argentines. Amb un 140% d’inflació i un 40% de la població en situació de pobresa, tota solució econòmica que es plantegi captarà l’atenció dels electors. En aquest sentit, el candidat ultraliberal (llibertari, com s’autodefineix) ha aconseguit fixar la seva proposta com un dels marcs del debat electoral. Tampoc no és estrany en un país en el qual les grans transaccions (compres d’habitatges o de cotxes) es fan en dòlars i està institucionalitzat un mercat negre de canvi de divises. La transició cap al dòlar no resultaria estranya a la ciutadania. Sobretot a la més desmemoriada. Fa 30 anys, passat un període inflacionari que fa que l’actual sembli una broma i que havia fet saltar pels aires la moneda nacional, l’austral, es va establir un sistema de dolarització particular. S’anomenava convertibilitat i, efectivament, era així. Un peso, la nova moneda, equivalia a un dòlar. Per descomptat, a igual valor, els ciutadans van tendir a acaparar dòlars i el banc central va tenir grans dificultats per disposar de divises. Sense divises volia dir sense liquiditat. I sense liquiditat no hi havia possibilitat que els ciutadans accedissin lliurement als seus estalvis. Es van limitar les retirades de diners. Això és el corralito. Intentar, sense altres reformes, que la moneda local equivalgui a un dòlar és un artifici que sol sortir malament. L’excepció de Panamà es pot entendre, perquè des del seu origen com a estat tenia el dòlar com a moneda, el seu principal actiu, el canal (i, per què no dir-ho, el seu qüestionat mercat financer) opera en dòlars, i els Estats Units són el seu principal mercat. En el cas del Salvador i l’Equador, els importants contingents de diners que els emigrants fan arribar al seu país d’origen també són en dòlars, amb l’element afegit que l’Equador disposa de reserves de petroli i, aquest, també és un mercat que opera en dòlars. En el cas de l’Equador, a més, la dolarització es va acordar després d’un període de forta crisi, que va motivar altres reformes en la política econòmica, fins al punt que els analistes no es posen d’acord sobre si la solució havia estat la introducció del dòlar o si les reformes soles ja haurien resolt el problema. També hi ha diferències de mida del país. Una economia petita té més possibilitats d’adaptació, sobretot si el seu principal mercat exportador són els Estats Units. No és el cas de l’Argentina, per al qual els Estats Units no arriben a suposar més del 6% de les exportacions. Tampoc el moment sembla el més adequat per fer un canvi sobtat de moneda. Segons les dades que recull el diari El Economista, ara mateix les reserves en dòlars del Banc Central de la República Argentina són de 24.000 milions. El canvi entre el peso i el dòlar no ha deixat de deteriorar-se durant els últims mesos (encara més pels missatges apocalíptics del candidat de la ultradreta que parla, literalment, de dinamitar el mateix Banc Central), i actualment està en una relació d’un dòlar per 350 pesos. Amb una liquiditat tan baixa, només hi hauria dues solucions. O bé s’imposa un tipus de canvi encara més sever, amb el consegüent empobriment de la població, o bé es demana un nou préstec, una sortida inviable per a un país que té un deute desmesurat i que ja té molt mala consideració entre els prestamistes internacionals, en particular el Fons Monetari, que ja va haver d’acceptar impagaments en el passat. El que vindria serien rebaixes salarials, la reducció de la despesa pública amb la consegüent retallada de serveis i de protecció social i vendes d’empreses (el mateix Milei reconeix obertament que aquest és el seu programa). A més el país quedaria desposseït d’un banc central que pugui arbitrar mesures correctores, i sotmès la dependència a la presa de decisions de la Reserva Federal dels Estats Units, per a la qual l’efecte de les seves mesures sobre l’economia argentina seria l’última de les seves prioritats. El que ve a demostrar tot plegat és que les propostes populistes, i la dolarització que proposa el candidat Milei n’és una, tenen un dubtós encaix amb la realitat. Això val per a l’Argentina i per a milers de quilòmetres a la rodona (per aquí mateix, sense anar més lluny).

Els parquets | Dolaritzacions i populismes

“Si els partits polítics es posessin a la via, un nou embat l’any 2028 seria possible”

Els millors minuts… | Mirar sabates, refer oïdes

El 9 ets i uts | Va de cels

Crítica de cinema | La última reina, de Karim Aïnouz

LA PREGUNTA

Creu que Carlos Mazón ha de dimitir com a president de València?

Troben mort un home en un caixer a Roda

Tallat el pont de la Coromina de Torelló per crescuda del Ter

El conductor que va causar l’accident mortal de la C-25 va canviar de sentit dins el túnel de Fontfreda

Troben el cos sense vida del santjoaní sepultat per una allau a Armènia

"Hauríem de donar més importància a la vida"

Intenten ocupar una casa a Sant Julià de Vilatorta

Així canviarà el Baix Vila de Manlleu amb l'ampliació de Prasfarma

El Ter multiplica per 15 el seu cabal

Mario Vaquerizo felicita unes amigues de Torelló disfressades d'ell: "M'heu copiat l'estilisme estupendament"

Accident amb tres vehicles implicats a la C-17 a Balenyà