Els parquets | Electricitat en preus en negatiu

El vell acudit entre especialistes sobre la comprensió del mercat elèctric (si t’han explicat com funciona el mercat i ho has entès és que t’ho han explicat malament) pren una nova dimensió després que el preu de l’electricitat en el mercat majorista arribés a números negatius la setmana passada i marqui encara registres molt baixos. Tècnicament, preus negatius significa que el proveïdor paga al client per un producte. O sigui, que una companyia elèctrica pagarà al consumidor per posar la rentadora. Això només passa en la teoria. En la pràctica, haver posat la rentadora haurà tingut un cost. L’efecte sobre la factura d’aquest preu en negatiu, poc negatiu perquè no eren més que cèntims, dependrà de moltes variables, perquè a dia d’avui hi ha moltes formes de relació entre el client i la companyia subministradora. Però hi ha un element comú: el consum només és una part, i en molts casos ni tan sols la part substancial, del rebut final de la llum. Es paga la potència contractada, es paga el cost de fer arribar l’energia des d’on es genera fins a la llar –el que es coneix com a peatges–, es paga el lloguer del comptador, i es paguen, és clar, impostos. De fet, els càlculs més habituals apunten que el preu de l’electricitat suposa aproximadament un terç de la factura. El que està passant amb aquest terç de la factura és tot el contrari que la tempesta perfecta que va posar el preu pels núvols a meitat de 2022, en una escalada constant i amb factors que es van mantenir durant mesos. El preu es fixa en unes subhastes en les quals els subministradors aporten energia generada des de diferents fonts. N’hi ha de més barates i de més cares. Les més barates són les que es generen gairebé per la mateixa naturalesa: el vent o el sol (energies eòliques o solars fotovoltaiques) o pels salts d’aigua (energia hidroelèctrica). Després hi ha aportacions energètiques que ja requereixen algun procés productiu, algunes de més barates, com la nuclear, i algunes de més cares, com els cicles combinats, que utilitzen gas natural i d’altres, com el carbó que, a més de ser més cares, han de pagar un extra perquè són més contaminants i se’ls imposen tributs elevats. Si no hi ha prou producció de les energies més barates, es van introduint fonts més cares i que depenen dels preus de les primeres matèries, com el gas. El sistema energètic a l’Estat assenyala que quan entra en joc una font, tota l’energia generada es pagarà al preu de la més cara. El que va passar el 2022, poc després que comencés el conflicte bèl·lic a Ucraïna, és que el preu del gas es va enfilar, no hi havia prou producció d’energies renovables i hi havia algunes centrals nuclears aturades. El mercat energètic es va encarir, perquè hi havia més demanda que oferta amb costos baixos. Aquests dies, amb el preu del gas més econòmic, hi ha hagut altres factors que han influït. L’1 d’abril passat, el temps va resultar beneficiós. Hi havia una tempesta, Nelson, que va provocar que hi hagués molt de vent, cosa que va afavorir l’energia eòlica, i va ploure força, de manera que es va poder generar prou energia hidroelèctrica. Energies barates que cobrien la demanda que hi havia en una jornada, a més, de baixa demanda perquè a l’Estat hi havia diverses zones en què era festiva. Per competir, alguns generadors van haver de baixar preus i, en alguns casos, els resultava més rendible pagar –poc– que no pas aturar la producció, perquè aturar i tornar a engegar és més car que regalar l’energia generada. El preu va entrar en negatiu. Però va arribar en negatiu en el mercat majorista, no pas per al consumidor. Vindria a ser com si a un supermercat li haguessin pagat perquè comprés una llauna de tonyina, però aquest supermercat s’ha hagut de fer càrrec de transportar aquesta llauna, de pagar el treballador que l’ha col·locada a la prestatgeria i al caixer que li ha cobrat al client, o el lloguer del local, o la llum. Amb l’energia va passar una cosa similar l’1 d’abril i, pel que aventuren alguns experts, el que pot anar passant en els propers dies. La lectura de tot plegat és, com sol passar, tant positiva com negativa. En la banda positiva, s’està començant a veure com els esforços per fomentar fonts energètiques renovables està incidint en el mercat elèctric. És menys costós i menys agressiu amb el medi ambient generar energia a partir del vent, dels salts d’aigua o del sol, que escalfar gas o assumir els riscos d’una central nuclear. En la banda negativa, no està de més recordar que una de les variables que va portar al preu negatiu és que no hi havia prou demanda per a tanta oferta. I això enllaça amb una realitat del país: la indústria, que demana més energia, o bé no necessita exactament l’electricitat perquè utilitza altres fonts menys eficients des del punt de vista ambiental, o bé està directament en regressió. Aquest és un fet fàcilment constatable si se n’observa l’aportació al PIB. Una economia més basada en els serveis que en la indústria és menys innovadora, menys productiva i, per tant, no es pot permetre salaris més alts amb més capacitat de posar fonament a l’estat del benestar. Seria desitjable que la indústria es modernitzés i fos més electrificada, per una banda, i que es comencés a percebre que els vells estigmes que s’associen al sector secundari són, com a mínim, qüestionables. L’evolució dels preus, ara en paràmetres raonables sobretot per a qui dona sentit al sistema, que és el consumidor, també revela que l’esforç per aprofundir en les energies renovables és positiu. En el doble sentit que el consumidor paga menys en un sector essencial i que, a més, s’està contribuint a preservar millor el planeta.

Els parquets | Electricitat en preus en negatiu

El 9 ets i uts | Neules, torrons i… panettones

El so de caminar | El poder natural

El 9 ets i uts | Garbell. Mots que encara no són al diccionari

Els parquets | La majoria d’edat de bitcoin

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Cau una bastida d'obra mentre l'estaven muntant, al centre de Vic

Accident entre quatre cotxes a la C-17 a Gurb

Obre a Vic el segon parc lúdic infantil més gran de Catalunya

Un poble de pessebre fet pessebre

Enxampats dos lladres que volien robar a la cafeteria de l'Hospital de Vic

Detenen un home a Torelló que ratllava cotxes

Tancament de tres partits a La Pista i sanció de 4.200 euros al Voltregà

Un detingut per robar 13 patinets elèctrics de treballadors dels escorxadors d'Osona

Enxampen a Manlleu tres lladres reincidents

Encasten un cotxe a la botiga de Movistar de Ripoll i se n'enduen material