Els parquets | Grans mal pagadors

Els períodes de pagament de les empreses als seus proveïdors s’allarguen amb una clara tendència de desavantatge per a les petites empreses davant de les grans. En els últims dies organitzacions que representen les petites empreses han fet públics estudis que revelen que, lluny de resoldre’s, aquesta situació de domini no només es manté sinó que s’agreuja. En una lectura extrema de les dades, s’arriba a concloure que les grans empreses s’estan finançant a costa de les petites. I, a més, sense costos addicionals: una veritable deslleialtat. La Plataforma Multisectorial contra la Morositat, que té al capdavant el president de la patronal catalana Pimec, Antoni Cañete, va reobrir la reflexió fa dues setmanes. La batalla d’aquesta entitat per plantar cara a la morositat de les grans empreses –i les administracions, convé no oblidar-ho– és una veritable cursa de fons. Posar sobre la taula la desproporció amb què les grans empreses cobren els seus productes o serveis respecte als terminis amb els quals estan pagant els respectius proveïdors va ser una primera fase d’aquesta marató. Posteriorment, es va aconseguir que hi hagués una legislació sobre la qüestió. Els terminis de pagament no haurien de superar els 60 dies. Però, en una situació força habitual quan es redacten lleis, el paper ho aguanta tot i els fets aguanten menys. L’informe de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat assenyala que les grans empreses de l’Ibex-35, exclosa la banca, i les companyies que cotitzen als mercats continus tenen uns terminis de pagament mitjans als seus proveïdors de 120 dies. En canvi, als seus clients els cobren de mitjana a 61 dies. Són dos mesos en els quals disposen d’una liquiditat que neguen als seus proveïdors que són, majoritàriament, petites i mitjanes empreses. A aquests proveïdors no els queda més remei que, o bé disposar de prou recursos propis per suportar els quatre mesos que transcorren des que lliura un producte o bé trucar la porta del banc perquè els concedeixi un crèdit per resistir tot aquest temps. Un crèdit que haurà de cobrir amb uns interessos que no haurà pogut repercutir al seu client. I com que no disposa de liquiditat immediata haurà d’ajornar o, en el pitjor dels casos, renunciar a inversions que li permetin guanyar productivitat i competitivitat. Aquesta és la situació que es produeix entre les empreses del que es podria considerar l’elit econòmica. Però aquest mateix dilluns, la patronal estatal de petites i mitjanes empreses, Cepyme, encara afegia més dades al despropòsit en què s’està convertint el control dels períodes de pagament de les empreses i d’algunes administracions. En el general del sector empresarial, el període mitjà de pagament es va situar en 82 dies en el tancament del tercer trimestre de l’any. Aquestes són dades estatals; les catalanes són una mica millors (75 dies i mig), però no per tirar coets. La mitjana estatal supera la que es registrava el trimestre anterior. Això ja seria greu perquè denotaria que la problemàtica empitjora, però ho és més encara si es té en compte que aquest és un termini de pagaments que supera el que es registrava l’any 2015 i el 2017. No es detecten ni avenços ni voluntat que n’hi hagi. Un altre aspecte que destaca de l’informe de Cepyme té a veure, de nou, amb la grandària de les empreses. Mentre que les microempreses paguen més al dia i, a més, milloren els registres respecte als trimestres anteriors, les grans són les que més es desvien del que està establert legalment i les que més empitjoren respecte als informes precedents. La clara situació d’avantatge de les grans empreses, amb més capacitat de persuasió sobre les petites que els fan de proveïdors, hauria de tenir com a contrapès una actuació pública més decidida. Al cap i a la fi, a les administracions els pertocaria d’arbitrar en aquesta situació per evitar desigualtats. El problema és que les mateixes administracions són jutge i part, perquè tampoc no prediquen amb l’exemple. Tot i que el govern espanyol treu pit i remarca que ha rebaixat el període de pagament per sota dels 30 dies, que és el límit establert per a les administracions, la Plataforma Multisectorial contra la Morositat presenta informes que eleven fins a 67 els terminis amb què cobren quan presten un servei o fabriquen algun producte per a algun organisme oficial. Aquestes desviacions, públiques i privades, respecte als preceptes legals en els pagaments als proveïdors es donen a conèixer en un moment en el qual la Unió Europea està treballant en noves normatives que redueixen els terminis fins a 30 dies. Si ja ha estat difícil que es compleixi la llei quan el límit estava en 60 dies, no es fa difícil concloure que, per millor voluntat que hi posin les autoritats europees, la clara situació de desigualtat per a les petites empreses respecte de les grans no es corregirà si no hi ha mesures addicionals. Per exemple, la normativa espanyola assenyala la possibilitat que s’imposin sancions pels incompliments dels terminis, però a l’hora de la veritat no s’avança. No es coneixen règims sancionadors i que no hi hagi multes és una invitació a fer la viu-viu i arribar a doblar o, encara més en alguns sectors, els períodes de pagament establerts. En nom de la igualtat, en nom de la competitivitat, en nom de la tan proclamada i poc complerta necessitat de fomentar la productivitat empresarial seria desitjable que es produïssin avenços de debò en els terminis de pagaments. Si no és per voluntat pròpia de les grans empreses, com seria saludable, haurà arribat l’hora de prendre decisions valentes amb un règim sancionador digne d’aquest nom.

Els parquets | Grans mal pagadors

El 9 ets i uts | ‘Què’ i ‘que’

El so de caminar | ‘Mindfulness’ i multitasca

Pantalles i botons | The Legend of Zelda: Echoes of Widsom

Els millors minuts… | Dies de glòria de l’italo-disco

LA PREGUNTA

La cimera del clima que es fa a Bakú acabarà amb avanços per frenar el canvi climàtic?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Tallada l'R3 durant dues hores per una furgoneta que ha caigut a la via a Sant Miquel de Balenyà

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detenen dos joves a Vic per robar en trasters

Obre a la plaça Major de Vic una botiga 'pop-up' amb productes de la Pilarin

L’últim mestre artesà xurrer

Molist compra la gasolinera BP del carrer Torelló de Vic

Colomer 1792 compra la italiana Conceria Ausonia per reforçar l'expansió internacional

La històrica Xurreria Rosa de Vic tancarà al gener si no es concreta un traspàs