Els parquets | Infern fiscal, mite o realitat

La patronal de la gran empresa catalana, Foment del Treball, va presentar la setmana passada el seu “Llibre Verd de la Fiscalitat a Catalunya”. El que havia de ser una aportació constructiva, amb unes 80 conclusions sobre el sistema fiscal català, va quedar esguerrat pel titular que, conscientment o inconscientment, va deixar anar el president de l’organització, Josep Sánchez Llibre. El que havia estat diputat al Congrés per Unió Democràtica de Catalunya es va amarar de la terminologia del conservadorisme espanyol ranci per qualificar Catalunya com un “infern fiscal”. Aquest concepte ha tingut predicament des de fa mesos. El va fer servir el president de la Junta d’Andalusia, José Manuel Moreno Bonilla, per atraure patrimonis catalans cap a la seva regió i va ser repetit pels coristes habituals de la dreta. L’afirmació prové de supòsits basats en els tipus impositius vigents a Catalunya –certament més elevats que la mitjana–, l’existència de diversos tributs propis que no tenen en altres zones de l’Estat i la conservació, sense bonificacions, de l’impost de patrimoni, la peça de caça major per a la patronal catalana. Per fer memòria, Foment del Treball va tenir una actitud tèbia quan algunes de les grans empreses catalanes, en bona part associades a la patronal, traslladaven la seu en els moments més convulsos del procés. I ara, comprant la terminologia conservadora de l’infern fiscal, no està fent precisament un favor a la capacitat d’atracció de futures inversions a Catalunya. El qualificatiu d’infern fiscal és, d’entrada, desafortunat. Aprofundeix en la idea que els impostos són un tràngol negatiu. És poc pedagògic que una institució pública com una associació empresarial aprofundeixi en aquesta consideració sense aturar-se a esmentar que els impostos contribueixen a dotar la societat dels serveis propis d’un estat del benestar i, també, a cobrir els costos de les inversions que demanen els col·lectius socials i econòmics. Això inclou, per cert, Foment del Treball quan, per exemple, reclama ampliacions d’aeroports. Per calibrar si es paguen massa impostos, hi ha diferents mesures. Una és l’anomenada pressió fiscal. Es calcula quants ingressos té un territori determinat en impostos sobre el global del producte interior brut i s’arriba a una pressió fiscal determinada. Els càlculs del Col·legi d’Economistes apunten que, a Catalunya, és aproximadament un 34%. Una xifra que està per sota de la mitjana europea. Aquesta dada diu poc per ella mateixa. Es poden pagar impostos molt alts, però com que el nominal de PIB català també ho és el pes en la recaptació queda més matisat. És interessant introduir un altre concepte, l’esforç fiscal. Aquí es mesura quin volum d’impostos es paga en funció del PIB per càpita. No existeixen dades determinants en aquest sentit i les que s’han fet basant-se en estudis acadèmics, i no de dades governamentals, són antigues (de 2018). Un informe d’acadèmics de les universitats Complutense i Rei Juan Carlos de Madrid i de la d’Oviedo assenyala que qui feia més esforç fiscal aquell any era Andalusia i la infernal Catalunya quedava en la 13a posició de 17 comunitats. Certament, els barems poden haver canviat des d’aquell any, però el càlcul no es pot dir que sigui infernal. Els barems poden incloure encara una tercera variable, que és la despesa pública que es fa amb els impostos que es recapten. Pocs serveis públics es podran oferir si no es recapten prou impostos i l’exemple principal és el paradís madrileny. Madrid és la comunitat autònoma que menys despesa pública destina per habitant. Es pagaran pocs impostos, però això obliga a cada ciutadà a fer més despesa en educació o en sanitat, per posar alguns exemples. En canvi, en les zones on s’ingressa més per impostos es pot contribuir a sistemes públics d’ensenyament i sanitat, millorables de ben segur, però que limiten les diferències entre els ciutadans que tenen més recursos i els que en tenen menys. Aquest és el marc del debat: si la pressió fiscal és o no és elevada, si l’esforç fiscal és o no elevat i, finalment i gairebé sobretot, si els impostos que es paguen compleixen la funció de disposar d’uns serveis públics dignes. Aquest últim és un aspecte opinable i, segurament, les aportacions de Foment del Treball seran tan vàlides com les de qualsevol altra associació social o empresarial. Però a l’hora d’assenyalar aspectes com la pressió fiscal o l’esforç fiscal convé posar sobre la taula del debat més rigor. Catalunya és, cert, la comunitat que més recapta i, segons l’Institut d’Estudis Econòmics, una de les menys competitives en matèria, però el qualificatiu d’infern fiscal té un punt d’exageració. Foment, per descomptat, és una entitat que vetlla pels interessos dels seus associats. I fa bé d’intentar exercir el seu paper. Però és simptomàtica la insistència a suprimir l’impost de patrimoni. Aquest és un impost controvertit i segurament millorable, però tanta insistència diu força de quina és l’estructura que sosté avui Foment, una organització més amoïnada pels efectes dels tributs sobre l’economia financera que sobre la productiva. També resulta sorprenent que Foment hagi obviat que en aquest debat hi ha un elefant a l’habitació. Es diu balança fiscal. Són diners recaptats de l’esforç dels catalans que no tornen en forma de serveis o d’inversions i que obliguen uns governs disposats a oferir més serveis als ciutadans a buscar fórmules per poder-los pagar. Amb un finançament més just hi cabria la possibilitat de retallar els impostos. De sortir del suposat infern.

Els parquets | Infern fiscal, mite o realitat

Joan Dausà tornarà el 2026 amb nou disc i 10 concerts

Rutes per a l’educació literària

‘The last of us’ (T2): Odi desmesurat i fidelitat en
l’ambientació del videojoc

‘Honestia oratio est’

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic