Els parquets | Interessos, partit a partit

Dos anys després d’acordar una primera pujada dels tipus d’interès, el Banc Central Europeu va decidir una mínima rebaixa en la reunió d’aquest mes de juny. Dos anys de pujades havien posat l’interès que la banca ha de pagar per disposar de diners que després posarà a disposició del mercat a un 4,50%, quan es venia de sis anys al 0%. Les pujades es produïen en un context d’inflació desbordada per motius diversos que se sintetitzen en dos: una escalada de preus de les primeres matèries per un trencament de les cadenes de subministrament, i un preu energètic disparat per la simple expectativa negativa de la guerra a Ucraïna. Res a veure, per tant, amb el comportament dels consumidors que, en canvi, eren els que pagaven el preu d’un cost més alt per adquirir productes i un interès de finançament també més alt.Passats dos anys, a la Unió Europea, s’ha pogut comprovar que, si bé s’ha complert l’objectiu de contenir els preus, també hi ha hagut l’efecte secundari d’una reducció del consum i la inversió que ha situat algunes de les principals economies del continent en creixements mínims, quan no directament al llindar de la recessió. El juny de 2022 la inflació fregava, i va arribar a superar posteriorment, el 10%. El Banc Central Europeu va optar, llavors, per tirar de manual. Quan els preus creixen, s’ha d’incrementar també l’interès que es paga pels crèdits que concedeix el sistema financer. En diuen refredar l’economia. Els manuals són útils, però tenen l’inconvenient que són una simple plantilla que no té en compte que la realitat no és sempre de laboratori. Efectivament, els preus acostumen a incrementar-se perquè hi ha una alegria consumista. Però aquesta no era exactament la realitat de 2022. Llavors, s’acabava de sortir d’una pandèmia que havia situat el consum en nivells mínims. Quan va començar la represa, molt del consum que havia estat forçosament inactiu es va reactivar. Els fabricants no donaven l’abast per produir –més encara si es té en compte que, durant anys i volgudament, la indústria es va anar concentrant en determinats països emergents–. I, sobretot, la distribució des d’aquells països estava col·lapsada. Pujaven els costos de transport al temps que l’energia queia presa d’una especulació pels efectes previstos a causa de la guerra a Ucraïna. No era tant una qüestió de consum desbocat com de mancances del sistema.La successió de pujades de tipus d’interès sense que hi hagués una reducció de quantia similar en la inflació donava la raó als que pensaven que s’estava aplicant una recepta inadequada al mal de l’escalada de preus. Durant mesos, el Banc Central Europeu incrementava els tipus d’interès, però la inflació es mantenia en nivells molt més elevats que el 2%, la xifra de consens sobre el qual han d’anar pujant els preus perquè l’economia no se’n ressenti. La corba va començar a cedir passat més d’un any de tipus elevats, del 4,50%. Ara, la inflació mitjana a Europa ha arribat al 2,6%, però el creixement de l’economia europea en el primer trimestre va ser només del 0,3%, i això tenint en compte un cert efecte rebot perquè en el trimestre anterior hi havia números de recessió. També ho diu el manual: quan pugen els tipus d’interès, les hipoteques són més cares, costa més de finançar productes de consum i és més difícil que les empreses inverteixin en projectes que generin més ocupació. Tampoc és el context més favorable perquè els estats puguin finançar iniciatives que reforcin l’estat del benestar. El PIB creixerà forçosament menys.Tot estava a punt perquè el BCE prengués la decisió de reduir els tipus d’interès. I així ho va fer en la reunió del mes de juny. Dos anys després, l’escenari és d’una reducció, però limitada, com si fos un metge en plena prova de les dosis més adequades per fer un tractament. El 0,25% acordat dijous passat només envia un missatge, que les reduccions són possibles, però canvia poc la situació general. Els hipotecats estaran una mica menys ofegats, els deutors en general, i en particular els estats, hauran de destinar una mica menys de diners a pagar interessos, però difícilment hi haurà una reactivació del consum prou contundent com per revertir els escassos creixements de les economies. Per això, i perquè la rebaixa dels tipus d’interès es donava per descomptada, hi havia més expectació sobre el que la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, anunciaria respecte a les accions futures de l’entitat que sobre el resultat de la reunió de dijous. La resposta, com acostuma a ser habitual en l’actual direcció del BCE, no contribueix gaire a preveure quins passos es faran en els mesos vinents. Lagarde va dir que prendrien la decisió dada a dada, que ve a ser el mateix tòpic que fan servir els entrenadors de futbol (cal anar partit a partit). Una manera com una altra de no dir gaire res. O de confirmar que els bancs centrals estan per dir obvietats. Ja se suposa que actuen dada a dada. És com proclamar que quan plou l’aigua cau de dalt a baix.De moment, s’obren algunes perspectives optimistes per a les famílies que paguen hipoteques de tipus variable, perquè l’euríbor, la referència per a les revisions anuals, ha entrat en un context de contenció perquè es dona per descomptat que els tipus generals o bé es mantindran o bé encara baixaran en els propers mesos. Un 0,25% de reducció no alleuja gaire (són uns 15 euros mensuals menys per a hipoteques mitjanes), però com a mínim sí que es pot aventurar que no pujaran (o no pujaran gaire) en els propers mesos. Sempre que les dades (partit a partit) no facin canviar la perspectiva.

Els parquets | Interessos, partit a partit

Joan Dausà tornarà el 2026 amb nou disc i 10 concerts

Rutes per a l’educació literària

‘The last of us’ (T2): Odi desmesurat i fidelitat en
l’ambientació del videojoc

‘Honestia oratio est’

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic