La inflació del mes de març es pot llegir com una reversió del cèlebre microrelat d’Augusto Monterroso: “Quan es va despertar, la inflació encara hi era”. Els preus es van incrementar un 0,4% respecte del febrer i el recompte interanual de l’índex de preus de consum (IPC) dona un increment del 3,2%. En els moments de màxim creixement de la inflació a Europa, a l’Estat espanyol es presumia d’uns creixements de preu més moderats. Ara, en plena moderació europea, a l’Estat els preus creixen més. El motiu és que, durant molts mesos, els preus han passat per un procés que en esports es coneixeria com a dopatge, amb rebaixes en impostos, com el de valor afegit (IVA), als serveis energètics. Però aquestes polítiques, aquest dopatge, tenien data de caducitat. En el cas de l’electricitat, al mes de març. En el cas del gas, serà a l’abril. Això, sumat a l’evolució del preu dels carburants, també alcista, ha acabat derivant en un nou creixement general dels preus. Quan no és el preu dels aliments, que aparentment es modera, són els carburants i quan no, són els subministraments. Hi ha poc espai per a respirs.
L’evolució de l’IPC del mes de febrer havia donat esperances. Llavors els preus es van contenir fins al punt que l’indicador assenyalava un descens del 0,6%. Era l’anomenat efecte rebot. Quan la comparació s’estableix d’un any per un altre, s’ha de tenir en compte quin és el punt de partida. El febrer de 2023 havia estat especialment negatiu, amb un creixement intermensual del 0,9%. Molt havien de pujar els preus el febrer d’aquest any per tornar a marcar un increment tan notable.
És cert que els increments de preus actuals estan lluny dels pitjors moments de la confluència de les restriccions en les cadenes de distribució i dels efectes de la guerra a Ucraïna. Tan cert com que la mesura de contenir els preus via reduccions d’impostos s’acabaria. Encara seria aventurat concloure si s’ha acabat o no en el millor moment. El cas és que s’havia aconseguit contenir els preus fins a situar-los en el punt que el consens europeu considera òptim (el 2%) i que, al març, s’han fet passos enrere per acumular el 3,2% que recull l’Institut Nacional d’Estadística en el seu indicador avançat.
Quan es doni a conèixer el valor definitiu de l’evolució de preus es veurà quina repercussió estan tenint els aliments en el creixement general. Aquesta agrupació de productes de la cistella que s’analitza per calcular l’IPC ha tingut increments més que notables en els últims dos anys. Com que la base per calcular el creixement d’aquest any és molt elevada, és probable que l’indicador del mes assenyali una moderació. Però això no vol dir que els preus baixin per ells mateixos. Mentre continuïn creixent, ho faran a partir de valors de partida que ja eren molt elevats. La inflació encara hi serà.
Hi serà malgrat el que apunta el govern espanyol, que quan es va donar a conèixer l’indicador avançat es va apressar a assenyalar que el de març és un creixement puntual. Difícilment es pot qualificar de puntual quan en el que es porta d’any, tres mesos, s’han produït tres increments mensuals consecutius. En algunes anàlisis s’apunta que, més enllà del creixement en el preu dels carburants, que no hi ha indicis que s’aturi properament, i de l’electricitat a causa de la normalització de l’IVA, hi ha encara altres factors que estan influint a frenar la desescalada en la inflació. S’apunta com a causa la tendència de determinats àmbits del sector dels serveis. La Setmana Santa ha estat la més cara de la història perquè els bitllets d’avió i els paquets turístics han quedat lluny d’una esperable moderació. Encara pendent d’entrar en més detalls sobre el mes de març, se sabia per l’evolució del febrer que els serveis hotelers havien crescut un 9% en preu, que els càmpings ho havien fet en un 6% i que els paquets turístics s’enfilaven un 18,7% respecte a un any abans. Clarament, el sector turístic està traient partit d’una conjuntura en la qual la ciutadania renuncia a qualsevol altre servei abans que al lleure. L’estiu s’acosta i aquesta escalada de preus no convida a pensar en una moderació.
De l’evolució de l’últim mes es pot concloure que després d’un bon seguit de mesos en els quals l’evolució dels preus a l’Estat espanyol va ser menys desfavorable que a la resta d’Europa, la truita tendeix a girar. Ara, són els països europeus, aquells que no van optar pel dopatge, els que mostren una evolució més favorable, per situar-se en índexs del 2,6%. Espanya era una excepció des del principi d’aquesta escalada inflacionista perquè va regalar vint cèntims per litre de benzina i va reduir els impostos a subministraments essencials com l’electricitat i el gas. Aquestes mesures pal·liaven el primer dolor, però no acabaven de resoldre la malaltia de fons, com s’està observant ara.
També hi ha alguna esperança. Com que la mitjana europea tendeix a moderar-se, ajudaria una mica a la contenció que el Banc Central Europeu apliqués una lleugera reducció del preu dels interessos. Això també hauria de contribuir a moderar indicadors com l’euríbor, que aquest mes de març també va pujar, amb la consegüent repercussió sobre el que es paga en la majoria d’hipoteques. De moment, el març no va ser favorable en aquest sentit, i l’euríbor va recuperar el camí alcista que havia perdut en els mesos anteriors.
Al mes d’abril és probable que es vegi una certa reducció en l’IPC, si el creixement de l’IVA del gas no acaba influint en sentit contrari. Però quan es faci l’anàlisi no s’haurà d’oblidar un efecte estadístic (el fort creixement que va tenir l’any passat). Quan arribin les dades convindrà tenir present que la inflació encara hi serà.
{{ comment.text }}