Els parquets | Un friday no tan black

La còpia de les tradicions nord-americanes del novembre té resultats desiguals. El Halloween és la que més s’ha imposat, tot i la resistència de la castanya fins a donar peu perquè algú s’inventés el concepte Castaween, que cal esperar que tingui un èxit efímer. Adoptat el Halloween, va arribar el torn del Black Friday, abraçat amb entusiasme quan es va importar, en temps de crisi financera. Ja semblava que el següent pas per tenir un novembre ben nord-americà seria celebrar Acció de Gràcies i votar un novembre de cada quatre anys, però de moment no hi ha indicis que aquestes últimes tradicions s’hagin d’adaptar, almenys amb efecte immediat. Aquest divendres va arribar el Black Friday, una jornada comercial importada que trenca amb la lògica que les rebaixes s’han de fer quan acaba la temporada més intensa de compres i no pas abans. Aquesta campanya va ser ben rebuda al principi. Eren els primers anys de la dècada passada, uns temps de crisi profunda que convidaven a aprofitar qualsevol promoció de preus. Aquell efecte s’ha anat diluint amb el pas dels anys. Ja passa que les novetats enlluernen fins que deixen de ser novetat i deixen de ser-ho. No és descartable que, una dècada després i malgrat que el context econòmic torna a no ser gaire favorable, els consumidors hagin pogut interioritzar millor què significa una campanya que té més de màrqueting que de grans descomptes. Per analitzar en quin punt arriba el Black Friday aquest 2023, serà bo fer un cop d’ull a les previsions sobre l’evolució de preus, sobre la contractació prevista i, sobretot, sobre la percepció que tenen els comerciants i els consumidors. Aquest 2023 els indicis no acaben de ser favorables en cap dels tres casos. En un novembre carregat de propostes per cridar l’atenció dels consumidors més previsors, els que avancen les compres nadalenques (dia dels solters, divendres negre, Cyber Monday...), el Black Friday és el que més ha connectat. Segons un estudi de la consultora Psyma, un 58% de la població té pensat fer alguna compra en aquesta data (contra un 18% el dia del solter o un 30% el Cyber Monday). El màrqueting ha estat clarament més intens en el cas del divendres negre. Ja hi ha un cert recorregut de presència d’aquesta data en el calendari comercial i prou anàlisis com per determinar si els preus baixen, efectivament, o els descomptes són un pur miratge. L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha analitzat l’evolució dels preus al voltant del divendres negre en els últims anys i determina que els preus no sempre baixen. Ja des de 2016, tenen un mecanisme de control que determina que, en alguns casos, els preus fins i tot pugen. Aquell any, havien baixat de preu un 11% dels productes i, en canvi, els preus en general havien pujat un 2%. El 2018, havien baixat de preu un 32% dels productes analitzats, i un 20% eren més cars que un mes abans. El 2019 ja eren més els productes que pujaven que els que es rebaixaven, una tendència que ha continuat fins a 2022. L’any passat es van analitzar 16.000 productes en 69 botigues: un 2% de productes eren més barats que el mes abans, un 64% tenien el mateix preu i un 34% eren més cars. Una rebaixa curiosa. Respecte a la creació d’ocupació, una de les empreses que ha fet previsions ha estat la firma de recursos humans Randstad. A Catalunya, preveu que aquest any es generaran un 8,8% menys de contractes vinculats a la data de divendres que l’any passat, que ja eren menys que el 2021. El Black Friday encara és un motor de contractacions, perquè se’n preveuen 4.400 de noves sobretot en el sector logístic i, encara que menys, en el comerç tradicional. Però és un motor amb menys cavalls. Segons Randstad, “l’augment dels preus, juntament amb l’encariment del crèdit, estan restant força al consum”. Aquest és un factor essencial en l’evolució de la contractació per al Black Friday, tot i que n’hi ha d’altres també importants: la reforma laboral afavoreix que hi hagi un contingent notable de personal que ja està contractat i recupera temporalment la situació d’actiu durant uns dies –els fixos discontinus–. Aquesta circumstància no desmenteix l’essencial, que és que no es crea tanta ocupació com en anys anteriors. Entre els comerciants pren força l’escepticisme sobre els resultats del Black Friday. En els primers anys, el corrent que marcaven les grans cadenes i l’incipient irrupció del comerç electrònic, els empenyia a formar part d’aquesta campanya de màrqueting. Amb el pas del temps han pogut veure com l’efecte no era del tot favorable. Si en l’època en la qual tenen més venda el que fan és oferir ja preus reduïts, és evident que tindran menys marge. I és de sentit comú pensar que per a un empresari no és tan important quant es factura sinó quant es guanya. Per això ja són força els petits establiments que renuncien al divendres negre. Entre els consumidors hi ha predisposició a comprar aquest divendres, però sense estridències. El fet cert és que la inflació i els tipus d’interès empenyen a ser prudents, i la despesa mitjana es calcula entre 100 i 300 euros, una forquilla prou àmplia com per determinar si puja gaire o no respecte a l’any passat i, si efectivament puja, fins a quin punt és un efecte de la inflació. La campanya, a més, s’està allargant i abraça més dies que només el divendres, un aspecte que acaba sent contraproduent, perquè cansa al consumidor. A més, les campanyes de promoció es donen cada vegada més durant l’any i costa trobar diferències sensibles de preu. Potser per això, un informe de la patronal AECOC apunta que els consumidors que compraran pel Black Friday, un 57%, són menys que el 64% de fa un any. Per tot plegat s’apunta que aquest serà un Friday no tan Black.

Els parquets | Un friday no tan black

Joan Dausà tornarà el 2026 amb nou disc i 10 concerts

Rutes per a l’educació literària

‘The last of us’ (T2): Odi desmesurat i fidelitat en
l’ambientació del videojoc

‘Honestia oratio est’

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic