De la construcció a la pagesia: els Molins Pallarès tenen cabres a Moià i una segona generació amb l’aposta de diversificar amb ovelles i vedells

Francesc Molins i Núria Pallarès buscaven casa i espai per als cavalls d’una hípica que en Francesc havia gestionat a Lliçà d’Amunt. Els seus besavis havien tingut encara una vaqueria al carrer Consell de Cent de Barcelona. L’única vinculació amb el món rural de la Núria era, en canvi, la notícia que el seu avi havia ferrat cavalls a Sabadell. Aquella casa carenera a Moià, propera al poble i amb terrenys, satisfeia plenament els criteris que tenien al cap. Una vegada adquirida, i mentre s’hi instal·laven, va arribar la festa major i, un vespre, la primera sorpresa, al veure que la gent de Moià pujava a contemplar el castell de focs des d’allà, perquè el Pla dels Pins té l’honor de ser considerada la millor vista del poble. La segona va arribar un temps més tard, quan un llamp va entrar a la casa. I és que des d’allà les tempestes tenen una naturalesa diferent que a recer de la vila. Molins treballava al sector de la construcció fins que, l’any 2011, en plena crisi econòmica i amb tres canalles petites, van veure que no tenia futur i es van decidir a muntar una granja de cabres i arrendar camps per a farratge. El negoci consistia a vendre la llet a Formatges Montbrú i altres productors fins que va irrompre la pandèmia i, amb tothom tancat a casa, es van trobar amb excedents de llet. Per això van iniciar la producció de iogurts, quèfir, mató i formatges, que també és una manera d’emmagatzemar-la i aprofitar-la. Treuen les cabres a pasturar de dia i les estabulen de nit, la qual cosa també les protegeix del lloc. Van a una vintena llarga de fires per promocionar els productes, en el transcurs de l’any, i també fan ús intensiu de les xarxes socials. Justament en aquest entorn digital, en Francesc va fer-se conegut fa dos anys com el “ramader insubmís”. Es queixava de l’increment de la burocratització i la duplicitat de tràmits administratius en el sector agroramader, i amb Ramaderes de Catalunya van fer una campanya que es va viralitzar. Fins i tot el va rebre el conseller, i la Generalitat va assegurar que es facilitarien els tràmits. Passat el temps, Molins és pessimista respecte que això s’acabi complint. L’Aleix, fill de la Núria i en Francesc, i la Maria, la seva parella, s’han decidit a seguir en el sector. Ell va estudiar mecànica i ella ve d’una família de pagesos d’Organyà i es va formar a l’escola Quintanes. Es volen dedicar a la producció de carn, més que a la llet, perquè no és tan sacrificat. Tenen un petit ramat d’ovelles que preveuen fer créixer i, a la llarga, anar posant també vedells. Es tracta de diversificar. A més a més, pel que fa a pastures i la gestió del bosc, les cabres miren el que tenen sobre el cap, mentre que les ovelles mengen de cap cap avall. Han après de pastor pel seu compte i ara proven d’ensenyar un gos d’atura. Si es dediquen a la carn, encara podran sortir algun cap de setmana, pensen. Els pares reconeixen que la llet condiciona els horaris, perquè van al revés: munyen a les 7 de la tarda, que és hora de sortir i fer activitats al poble. Els camps també limiten: l’estiu, per exemple, és època de molta feina. Una forma de vida diferent. Les dues generacions repassen la situació a masies properes, com Serramitja o la Caseta d’en Fermí, i constaten que encara hi ha prou relleu generacional, a la pagesia, tot i la inexistència de ni un nou pam de terra per conrear. Ells van llogar camps que al seu dia semblaven pedregars. Malgrat les propietats abandonades, no n’hi ha oferta. També reivindiquen l’opció ara inexistent de formació professional pública d’estudis agraris. Lamenten que des de la política no es para de parlar de la funció social de la pagesia, del seu rol en la gestió del territori i en la prevenció d’incendis, així com de la sobirania alimentària, però que després no es tradueix en fets. Els pares tenen previst mantenir la producció de llet mentre el cos aguanti perquè, com tants treballadors autònoms, després d’haver cotitzat més de 30 anys els espera una pensió inferior al sou mínim interprofessional. Compten, això sí, amb relleu generacional.

De la construcció a la pagesia: els Molins Pallarès tenen cabres a Moià i una segona generació amb l’aposta de diversificar amb ovelles i vedells

Vins que fan història: verema amb la parella que ha rehabilitat Sant Miquel, a Oló, i en treballa les vinyes

“El problema és que per a la societat els nostres infants no són mai víctimes, sinó estigmatitzats”

El futur dels drons es debat al Moianès

Collsuspina estrena el primer gronxador inclusiu del Moianès

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Ernest Villegas i el 'miracle' d'un petit gran teatre a Sant Miquel de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

A presó un lladre multireincident a qui havien detingut 25 vegades aquest any a Vic

Intoxicades dues treballadores per una fuita de gas a l'alberg de l'avinguda Olimpia de Vic