Pagar sense factura ens passarà factura. El frau fiscal hauria de ser una obsessió, per al govern

Tinc tants exemples que em costa triar per on començar. Potser pel darrer. Fa una setmana que un mecànic em va arreglar la moto. Feia mesos que no l’engegava i necessitava un repàs a fons. Allò que em truca al cap de dos dies de portar-li i em diu que, ITV inclosa i sense factura, em costarà 410 euros. Al final van ser 460 perquè van sortir els clàssics imprevistos, i jo trinco-trinco: ni factura ni garantia, però de regal un clauer. El penúltim cas va ser només una setmana abans. Necessitem una cangur. Sabem que sovint l’ajuda domèstica és un gran forat negre, però ho trobem un perill i una injustícia. Passem per una gestoria –qualsevol, la més propera segons Google Maps– perquè ens ajudin a fer els tràmits. Quan ens disposem a pagar amb targeta ens informen que hauria de ser en efectiu, sisplau. Insisteixo: una gestoria. El tercer exemple em sembla definitiu. Un familiar és operat en un hospital públic però en l’horari que destinen al servei privat. L’hospital es preocupa de cobrar-nos l’estada amb tots els ets i uts però es desentén del que cobra el metge. Ens preguntem quan i com ens cobrarà. Hem de tenir efectiu? Al final passa consulta mèdica, xiuxiueja alguna cosa fent-nos entendre que li donem els diners i marxa amb el feix a la butxaca. Ens quedem com si haguéssim comprat un òrgan al mercat negre. Sobretot perquè intuïm la connivència de l’hospital amb el negoci. Direu que són fraus de minúscules proporcions, però cada vegada que en soc còmplice em cou la consciència. Els empresaris, industrials i comerciants ho trobareu naïf. Jo, indignant. Perquè tots sabem que són trampes al solitari. Perquè qui, si no, pagarà les pensions que tant denunciem que perillen? Estem al límit de la viabilitat del sistema, amb dos treballadors per cada jubilat. I això només en pensions: qui garantirà la sanitat, les escoles, el transport públic…? No valen excuses. Pagar sense factura ens passarà factura. El frau fiscal hauria de ser una obsessió, per al govern. No només ha de ser perseguit: s’ha de convertir en miserable, malvist, reprovable socialment. Igual com va passar amb el cinturó de seguretat o el tabac, requereix un combo de conscienciació i multes. I sobretot, multes exemplaritzants als grans defraudadors i a les martingales societàries. En canvi, passa el contrari: la lluita contra el frau fiscal s’estanca. Impopular entre les elits, incòmode per alguns polítics. I mentrestant, el futur de l’estat del benestar és ben negre. Tan negre com anar al mecànic, consultar el gestor, visitar el metge

Pagar sense factura ens passarà factura. El frau fiscal hauria de ser una obsessió, per al govern

Forats negres