Grans del Lluçanès lidera l’economia de la comarca

Grans del Lluçanès és l’empresa de la comarca amb la facturació més elevada, segons les dades del 2022 del Registre Mercantil, recollides a l’informe d’estructura empresarial que elabora anualment la Diputació de Barcelona. En l’edició de 2024 –amb dades de 2022– s’hi desglossa per primera vegada la comarca del Lluçanès. De fet, la presència d’aquesta empresa a Sant Martí d’Albars fa que aquest sigui el municipi amb la facturació per càpita (un dels paràmetres que analitza l’estudi) més alta (440.080 euros per habitant) de la comarca, seguit d’Olost (48.530 euros per habitant). Són els dos únics municipis que estan per sobre de la mitjana comarcal (31.003 euros per habitant). Prats, amb una facturació per càpita de 13.275 euros per habitant, ocupa la sisena posició del rànquing, només per davant d’Alpens i Sobremunt (on no hi consta cap societat mercantil). El teixit empresarial del Lluçanès consta de 112 empreses que generen un volum de negoci consolidat de 176 milions d’euros i ocupa 708 treballadors. Es tracta, amb diferència, del teixit empresarial més reduït de la província de Barcelona tant en termes de facturació, com d’ocupació o nombre d’empreses. El Lluçanès és una de les comarques amb un major nombre d’empreses petites en termes de xifra de negoci. El 60,7% de les empreses de la comarca facturen menys de mig milió d’euros, quan l’agregat de les comarques barcelonines és del 58%. El domini de l’empresa petita també s’evidencia amb la seva forma jurídica, el 98,2% són societats limitades, el percentatge més alt de la província. Gairebé una tercera part de la facturació del Lluçanès prové del comerç a l’engròs d’alimentació i begudes (55 milions d’euros), en què destaca l’empresa de comerç a l’engròs de cereals Grans del Lluçanès (47 milions d’euros), amb seu a Sant Martí d’Albars. Els altres dos sectors que facturen més de 10 milions d’euros són paper i arts gràfiques (29 milions d’euros) i construcció d’immobles i d’obres d’enginyeria civil (10 milions d’euros). Aquests tres sectors representen el 57,9% de la facturació comarcal. De fet, són només tres empreses les que fan disparar la facturació de cada sector. A banda de Grans del Lluçanès, es tracta de Rotor Print i Construccions RJ Molas, totes dues d’Olost, on també té la producció Roansa, que no figura al rànquing perquè en el moment de l’estudi estava domiciliada a Vic. Del 2020 al 2021 la facturació comarcal es va incrementar un 6,9%, augment molt inferior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (13,3%). El 2022 l’augment interanual va ser d’un 24,2%, increment molt per damunt del registrat en el conjunt de la província de Barcelona (19,7%). Per sectors, el Lluçanès està per sobre de la mitjana de dependència del sector primari, que suposa un 4,7% de l’activitat. Darrere d’Osona (2.805 euros per habitant) és la segona comarca amb més presència d’aquest sector si es té en compte la facturació per càpita (1.448 euros per habitant). El sector serveis representa un 45,1% de la facturació del Lluçanès; la indústria, el 35,1%, i la construcció, el 15,1%. La majoria de les societats actives a la comarca van ser constituïdes entre 1985 i 1999 (46) o entre l’any 2000 i el 2014 (47). En els darrers vuit anys se n’han creat 16.

Grans del Lluçanès lidera l’economia de la comarca

“L’únic secret és que nosaltres ens ho fem tot”

Un pastor diferencial

Les cadires preferides de Salvador Dalí, fetes a Prats

Prats ‘controla’ l’aparcament

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

Reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer a Roda de Ter

Arrenquen les obres per obrir un nou vial a Vic, del carrer Sant Pere a l’escola Centre

Sant Sadurní projecta una reserva de la natura amb animals que ocuparia el 60% del municipi

Detenen a Vic un noi acusat de matar-ne un altre a Colòmbia

Comença la migració dels mòbils de Vera cap a la xarxa de Vodafone

Sant Sadurní d’Osormort passarà a dir-se d’Osorviu

La neu obliga a circular amb cadenes a la Vall de Camprodon i la collada de Toses

“Fred? A la Plana de Vic, cada cop menys”