Entre contes i poemes

Teresa Ribera Icart escriu des que era adolescent i en un moment determinat va decidir publicar els poemes que penjava en el seu blog, Sota la pamela. El primer llibre, Així com Penèlope, el va presentar el 2006; el 2012 va arribar A cops de mall, i el passat mes d’octubre va donar a conèixer el darrer, que porta per títol Deixa estar les roses, i que és una recopilació datada entre el 2013 i el 2015. Mestra de professió, ara jubilada, explica que els seus poemes solen ser reflex de diferents moments vitals: “L’escriptura ha sigut una manera de sortir de mi mateixa”, remarca, i és que considera que aquesta activitat és per a ella molt emocional, una manera d’expressar les seves vivències i el fruit de l’observació de l’entorn més proper. Admet que no és una gran lectora de poesia tot i que els darrers anys és quan s’hi ha aficionat més i quan ha anat descobrint nous autors, a part que participa periòdicament en trobades i lectures en les quals es comparteixen idees i s’intercanvien impressions, regularment amb un grup del Lluçanès i comarques veïnes. Se sent que forma part d’una generació que es considera hereva de Miquel Martí Pol o de Pilar Cabot, i anant més enrere destaca les aportacions en aquest camp de cantautors com Joan M. Serrat o Raimon, “que amb les seves cançons ens van donar a conèixer alguns dels clàssics”. A l’hora de materialitzar els seus versos ho fa sense meditar-ho gaire, “tal com raja”, i habitualment els penja de seguida al blog. Això sí, quan és l’hora de publicar-los en format de llibre sovint té la necessitat “d’afinar-los”, i és llavors quan pot modificar determinades paraules “per acabar de quadrar el ritme o el que convingui”. Reconeix que moltes vegades qui escriu vol transcendir, que se li reconegui la feina: “No ens enganyem, també tens ganes que t’aplaudeixin”, i per això, especifica, s’acaba optant per publicar, per posar-ho a l’abast de qui s’hi interessi i que no quedi arraconat. Encara que fa molts anys que viu a Perafita, manifesta que la jubilació li va permetre fer una nova descoberta de la localitat, i que una de les seves fonts d’inspiració “és el trajecte que va des del carrer Major fins a casa meva, al capdavall del poble”. I és que passar per aquell tram, on moltes coses li capten l’atenció, sol ser un detonant “per arribar a casa amb una idea, agafar llapis i paper i començar a escriure”. Una altra de les facetes que ha conreat és la dels contes amb la col·lecció “La bruixa de Perafita”, il·lustrats pel seu fill, que va començar el 2017, i dels quals ha publicat set històries. Unes narracions que, segons explica, com la majoria de contes, tenen un sentit molt més profund que el que s’intueix en una primera lectura i dels que cadascú “pot fer-ne les seves interpretacions”. Ella també és una de les impulsores de la Trobada d’escriptors, il·lustradors, lletraferits i amants dels llibres, de la qual ja s’han fet sis edicions, un encontre als afores del poble que possibilita descobrir autors i obres i que aporta a tots els assistents “un gaudi a nivell artístic i cultural”. En aquests moments està ordenant els poemes del blog que van del 2015 al 2020 i té en ment un nou volum, amb un títol gairebé decidit, que possiblement presentarà en la setena trobada que es durà a terme el mes d’octubre d’enguany.

Entre contes i poemes

Nyandú, Anna Andreu i Edna Bravo obren divendres el Cantilafont

“Sempre valoro que, gràcies al menú, vam tenir l’estrella”

Mig segle ensenyant al Lluçanès

“Els serveis poden ser molt més eficaços, propers i tangibles”

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor a l’hospital el veí de Torelló que van apallissar a casa seva fa 15 dies

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

Mites sobre la salut que encara molta gent creu

Un camió atrapat a la carretera de la Vola

Rescaten una serp pitó a Manlleu

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”