L’origen pagès d’una de les empreses més grans d’Osona

Casa Tarradellas és la segona empresa d’Osona que més factura, però lluny del d’una gran corporació: el seu relat passa encara per l’origen pagès, d’una banda, i la innovació, de l’altra. La recepta de l’espetec –el fuet elaborat amb producció industrial i que va situar la companyia al mapa de l’alimentació a Catalunya durant els anys 80 del segle passat– encara expliquen que parteix de la recepta familiar que sempre havia vist fer Josep Tarradellas a casa seva. Amb la seva dona, Anna Falgueras, van fundar el 1976 una empresa que encara avui reivindica amb orgull “l’origen rural i ramader”. Pel que fa a la innovació, també expliquen que és un valor que ha anat intrínsec amb la companyia, per exemple, quan el 1987 van treure al mercat al primer paté envasat en pot de vidre, símbol de transparència. Un any més tard, era també la primera empresa a servir el pernil dolç llescat, un format que ha marcat tendència i avui forma part de la quotidianitat a qualsevol supermercat. També van pensar un altre format per al bacó, que l’any 1993 començaven a comercialitzar en forma de cintes. https://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/economia/casa-tarradellas-augmenta-la-facturacio-i-arriba-als-1500-milions/ Si fins aleshores l’espetec era el seu producte icònic i la producció es limitava als elaborats a partir del porc, un punt d’inflexió important per a l’empresa va ser l’any 1996 amb la primera pizza fresca. S’obria una nova línia de negoci que avui suposa pràcticament la meitat de la facturació. Les pizzes els han portat a aprofundir i agafar expertesa en l’elaboració de masses fresques, una nova categoria en la qual Casa Tarradellas s’introduïa al mercat l’any 2007. Amb la idea de tancar el cercle i treballar el producte des de l’arrel, el 2010 posaven en marxa el primer molí fariner, que actualment té dues línies de producció i està ubicat al polígon Mas Galí de Gurb, just davant d’una seu central que ha anat creixent al voltant de la masia que, en els primers compassos de l’empresa, era també la seva imatge de marca. En aquests molins s’elabora farina a partir del blat que l’empresa gestiona directament en 600 hectàrees d’Osona i les comarques veïnes, a més dels acords amb 250 agricultors de Lleida, Girona, Navarra, Castella-la Manxa, Aragó i el sud de França. Per incrementar la capacitat de producció de farina, el passat desembre van posar en marxa un segon molí, al polígon Sot dels Pradals de Vic, just al costat del magatzem de gra, on el 20 de juliol es va esfondrar una sitja. El primer molí té capacitat per assumir el 60% de la producció, i el segon, el 40%. De quantes pizzes? “Tantes com ens en vulguin comprar”, responen des de l’empresa. Els moviments socials i ecologistes històricament han posat el focus sobre el primer esglaó de la matèria primera de Casa Tarradellas: les granges de porcs. Actualment en tenen una trentena, que han anat incorporant a l’estructura de l’empresa en règim d’integració o de nova construcció sota la societat Granges Terragrisa. L’empresa explica poc sobre les granges, però el sector les considera avui un referent en gestió, eficiència energètica i gestió de dejeccions, i han participat també en programes de recerca per depurar el líquid del purí, obtenir aigua regenerada i reutilitzar-la per a necessitats de la granja, com la neteja. https://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/casa-tarradellas-gestiona-600-hectarees-blat-osona-comarques-veines/ El pinso per al bestiar l’elaboren a Tona, a Esporc, una societat compartida amb el grup gironí Batallé, amb el qual van adquirir la fàbrica de pinso de Baucells. El pinso l’elaboren a partir del cereal que arriba cada nit a l’estació de mercaderies de Vic, procedent del port de Tarragona. L’empresa també es considera innovadora en l’àmbit ambiental, amb un sistema de reciclatge del plàstic PET de les seves línies d’envasament o l’ús d’energies renovables. El 2004 van començar a posar plaques solars fotovoltaiques a totes les plantes de producció i actualment l’empresa s’autogenera una quarta part de l’energia que consumeix. Tenen plaques a totes les plantes, començant per les de la seu central, que en el seu moment van generar molta expectació. També n’instal·len en reserves de sòl per atendre el futur creixement. Actualment, estan construint noves plantes en solars que fins fa poc eren parcs solars, al polígon Mas Galí de Gurb, on faran una nova planta de precuinats, i al de les Casasses de Vic, per fer-hi elaborats carnis. Quan les naus estiguin alçades, les tornaran a cobrir de plaques. L’empresa disposa avui de 200.000 metres cúbics de plaques. https://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/tarradellas-posa-en-marxa-segon-moli-tocar-estacio-mercaderies/ I innovar és també el que procuren amb la publicitat televisiva. El darrer anunci, la campanya “Sopar fora”, de la nova pizza de frànkfurt, és una idea d’Oriol Villar –responsable creatiu de Casa Tarradellas des de fa 10 anys–, dirigida per Martín Jalfen i produïda per Roma.

L’origen pagès d’una de les empreses més grans d’Osona

Sant Joan de les Abadesses prohibeix fer actes a la plaça Major pel mal estat de Can Blanxart

Can Colom, de quilòmetre 0 a botiga 5.0

Vaga al sector de l’educació: Bicicletada dels docents pels carrers de Vic

Bon Preu obre el seu primer Esclat a Barcelona

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Illa, en un acte del sector carni: "No pot ser que hi hagi treballadors que no es puguin pagar un sostre"

Perseguint el lladre en família per Sant Joan de les Abadesses

Professors del Callís de Vic es mobilitzen per ajudar una família que es va quedar al carrer

“Hi ha malalties rares de les quals no es parla. La nostra, amb una cosa tan bàsica com menjar”

Denunciat un escalador per obrir una nova via sense autorització al Collsacabra

Atraquen violentament un home de 80 anys al seu garatge de Vic

Les primeres fotografies de Vic

Rescaten un gat atrapat a dins dels ventiladors d'un pàrquing a Vic

Oriol Plana, de Sant Quirze, fabrica maquinària per a granges i indústria agro-ramadera

"No era un pilot buscant el millor temps, sinó un tècnic pilotant"