Àlex Porta i David Colomer reguen durant l’agost els 160 ceps que tenen plantats a la finca de Puigverd, en un vessant de la muntanya de Sant Antoni, al terme de Sant Joan. L’estiu sec, que seria òptim per a una vinya adulta, podria perjudicar en canvi els seus plançons que tot just s’estan arrelant. Afeccionats a l’enologia des de fa temps, aquesta primavera van decidir llançar-se a l’aventura de plantar vinya per produir, més endavant, un vi destinat al consum propi.
En paral·lel, el ripollès Jordi Colomer va fer el mateix al mas Coma, en un terreny orientat al sol durant tot el dia, on va plantar 413 ceps. “És un any atípic, molt sec, un mal any per plantar”, explica.
Tot i així, recorda que de moment, dels 413 ceps només se n’han mort 10, malgrat la bonança que està fent. Uns i altres estan convençuts que la vinya pot tornar a formar part del paisatge del Ripollès, com havia estat durant segles fins que la plaga de la fil·loxera la va fer desaparèixer, entre finals del segle XIX i principis del segle XX.
Escollir el tipus de vinya que es vol plantar és el primer pas per assegurar l’èxit. “Teníem clar que necessitàvem vinyes de cicle curt, és a dir, de naixement tardà a la primavera i que madurin aviat a l’estiu”, explica Àlex Porta. Així s’eviten dos perills: les glaçades tardanes, que poden caure quan la vinya ja s’ha ‘despertat’ i que un final d’estiu massa plujós o fresc impedeixi la maduració correcta del raïm.
Tot i així, com explica Jordi Colomer, abans de decidir-se van visitar set o vuit viticultors de zones amb clima igual o més fred que el del Ripollès, per fer una bona tria.
Àlex Porta i David Colomer van plantar merlot negre, pinot negre, riesling, ull de llebre blanc i una mica de moscatell, mentre que Jordi Colomer té en la seva vinya ull de llebre negre i blanc, albariño, pinot negre, riesling i també una mica de moscatell, “si més no per menjar”.
Uns i altres es prenen aquest primer any com una prova per veure quines varietats s’adapten millor al clima. “Cal esperar per veure si aguanten el fred”, comenta Jordi Colomer. Ara els ceps encara són baixos, i creixen lligats a uns tutors de canya, però ja mostren els primers brots de raïm, amb grans molt petits.
“Per fer el primer vi, aconsellen d’esperar fins la tercera anyada”, diuen els viticultors santjoanins, mentre que en Jordi calcula que podria ser el setembre de 2014.
La vinya exigeix paciència i una atenció continuada: a part de regar-la, s’han de treure les males herbes, protegir-la amb un tancat dels senglars, cabirols o altres animals que podrien fer-la malbé i preparar el seu creixement. Jordi Colomer, per exemple, ja ha col·locat els suports per als emparrats, per on s’enfilaran les vinyes en el futur i, a més, ha tancat el doble d’extensió dels 600 metres quadrats de plantació per si en un futur s’anima a ampliar-la.
En tot el procés, els nous viticultors estan col·laborant estretament, i quan sigui l’hora de fer vi, també es posaran d’acord per comprar el material necessari, com ara una premsa hidràulica o les tines. “Hi ha força material de segona mà a la venda”, expliquen.
Encara que creixi bé, tots tres cultiven vinya per afició i no esperen dedicar-s’hi. “No podríem competir amb el Penedès en volum, hauríem de fer-ho en preu, com el Priorat”, explica en Jordi. A més, caldria pagar impostos i fer inversions que, de moment, no es plantegen.
Can Cruells de Planoles, a punt per a la primera anyada de vi
Xavier Garçon, propietari de la casa de turisme rural de Can Cruells de Planoles –ara gestionada per la Fundació MAP– va plantar fa quatre anys 600 ceps de les varietats de vi blanc de La Pien, provinent del cantó suís de Valais, i Gewürztraminer, de l’Alsàcia Totes dues varietats s’han aclimatat bé i espera que dels prop de 700 ceps que ara té plantats en 1.000 metres quadrats, el màxim per als qui no s’hi dediquen professionalment, en pugui treure vi a finals de setembre. “L’octubre de l’any passat ho podria haver fet, però una pedregada va endur-s’ho tot enlaire”, explica.
Aquest any, malgrat que creu que la verema s’avançarà per l’estiu tan calorós que estem passant, les vinyes s’han escapat d’alguna pedregada que, segons Garçon, va caure a tot arreu menys a Can Cruells. Un altre dels punts a favor del seu cultiu és la manca de més vinyes al voltant, que podrien infectar-
la. A més, l’estiu sec ha evitat l’humitat i els fongs, de manera que només ha hagut d’ensulfatar dues o tres vegades. La feina de quatre anys de Garçon, enginyer agrònom, aviat donarà fruit i, segons els càlculs dels experts, podrà envasar en ampolles de mig litre entre 300 i 400 litres del seu propi vi.
{{ comment.text }}