Lluís Vila és ramader a Osona i té un record molt clar de finals del 2001, quan la crisi de la pesta porcina clàssica va irrompre en una comarca amb gairebé 1 milió de caps de bestiar. L’origen es va declarar en una granja de Calldetenes, a escassos 500 metres de la de Vila, cosa que va provocar el sacrifici de 200 truges.
La situació a Lleida no era diferent. Joan Graells, ramader de la Segarra, en va haver de sacrificar 500. El responsable del porcí d’UP a Osona d’aquell moment, Eudald Sentmartí, ha dit a l’ACN que van rebre la notícia “amb molta preocupació”, la mateixa que tenen ara amb la crisi de pesta.
A més dels sacrificis, no es deixava sortir els animals de les granges. “No sé com ho vam resistir, no sabies on posar el bestiar”.
Lluís Vila, ramader i secretari a l’Associació Sanitària del porcí d’Osona Assaporc, no sap situar exactament en el temps l’inici dels sacrificis a la seva granja per la pesta porcina clàssica del 2001, però recorda molt bé que va coincidir amb una gran nevada. La mesura de sacrificar tots els animals que hi havia a un quilòmetre de les granges del focus, segons Vila, va ser “dràstica”.
“Però suposo que el que van voler fer en aquell moment va ser matar-ho tot i veure si la cosa es calmava, però per desgràcia no va ser així”.
Explica que primer els sacrificis eren “molt desastrosos”, es feien amb un rifle i els animals s’enterraven allà mateix en fosses, amb sosa càustica. Encara recorda els crits de les seves truges abans de morir i la lluminària que il·luminava la granja de nit.
Al cap de poc, l’administració va fer portar dos camions des d’Holanda habilitats per sacrificar. “Després els sacrificis ja van ser una cosa més de bon fer”. Recorda com passava el camió i se sacrificava els animals amb descàrregues elèctriques, i després se’ls emportaven a cremar.
De seguida, el problema que es va generar amb la crisi de la pesta va ser veure què es feia amb el bestiar, explica el responsable del porcí a Osona durant aquella crisi, Eudald Sentmartí. “S’anaven declarant zones, immobilitzaven bestiar”.
“Vam doblar o triplicar els porcs, i encara ara penso com ens ho vam fer”. “Teníem porcs al cobert de palla, i a tot arreu”.
20 brots i 222.000 porcs morts a Osona en poc més de mig any
A Osona es van arribar a declarar fins a una vintena de brots. El primer va ser a una granja de Calldetenes, però després en van sortir a Folgueroles, Santa Eugènia de Berga, Manlleu, Sant Hipòlit de Voltregà, Vic, Taradell o Gurb.
Segons dades que va publicar el Departament d’Agricultura, s’estima que durant aquella crisi es van sacrificar de manera obligatòria uns 222.000 caps de bestiar porcí, d’unes 250 explotacions.
L’impacte econòmic va ser de milions d’euros i hi va haver granges que no es van poder recuperar i van acabar tancant. Per contra, Lluís Vila recorda com la bioseguretat en va sortir molt reforçada.
Tanmateix, el ramader alerta que la gestió és complicada perquè el “risc zero” no existeix.
La situació de col·lapse a les granges osonenques es va començar a desencallar gràcies a una solució que va arribar des d’Europa, amb les anomenades “mesures de mercat”.
“Això va descongestionar la situació, però portàvem mesos patint“.
Eudald Sentmartí explica que l’objectiu era resoldre la crisi de manera ràpida, “que s’haguessin de matar el mínim d’animals”. La realitat, però, va ser més tossuda i la crisi va trigar més de mig any a tancar-se.
Durant tot aquell temps es van convocar 14 assemblees a la comarca d’Osona “molt intenses”.
“Recordo alguna sala plena de gent i passadissos plens, amb 400 o 500 persones que volien saber com estava la situació”.
Sentmartí recorda que es van fer moltes manifestacions i protestes. Un dels aspectes que destaca d’aquella època és la unió i germanor entre els afectats.
“La gent estava molt mobilitzada i hi va haver molt bona resposta del sector”.
Joan Graells, ramader a la Segarra: “Si avui haguéssim de sacrificar porcs com a la crisi de 2001, necessitaríem tractament psicològic”
“Va ser una pena i un espectacle molt dur, veient tiradors disparant a matar els porcs que estaven sans”. Segons Graells, si això els torna a passar amb aquest nou brot de PPA “necessitaríem tractament psicològic”.
Les condicions actuals han canviat molt des del 2001 i Graells es mostra confiat que el brot actual és molt complicat que entri en una granja.
Això no obstant, mantenen la “por al cos”, també pel fet que alguns mercats s’han tancat a l’exportació.
Al 2001 les mesures de control del brot es van allarga durant sis mesos, però el procés de recuperació del sector va durar entre un i dos anys.
A partir d’aquí, a l’explotació d’en Graells van decidir posar tanques perimetrals, vestidors, dutxes, rentadores i altres serveis per garantir la higiene.
Resistència al model integrat
Eudald Sentmartí i Lluís Vila són ramaders independents i són crítics amb el model integrat que impera actualment en el sector.
Els dos ramaders opinen que aquest model representa una “pèrdua d’autonomia”. “La integració és el primer pas abans de plegar”.
Segons Sentmartí, les polítiques públiques no van encaminades a fomentar un model d’explotacions familiars.
Crisi actual de pesta porcina africana
“L’aspecte sanitari pot fotre la granja en l’aire”. “Ens hem de blindar”.
“Pateixen perquè no surtin dos porcs senglars morts“. Amb tot, els ramaders valoren positivament com s’està gestionant la crisi. “Han actuat ràpid i amb contundència”.
