Joaquim Segalés: “Tinc el ferm convenciment que les granges no s’infectaran”

El veterinari Joaquim Segalés (Vic, 1968) és el responsable de la línia de recerca de virus porcins endèmics del programa de sanitat animal de l’IRTA-CReSA i catedràtic de la UAB. És una de les persones més implicades en el control del brot de pesta porcina africana (PPA) confirmat a Catalunya el passat 28 de novembre. Des d’aleshores s’han confirmat 238 porcs senglars positius a Collserola, dels 2.749 que s’han analitzat entre captures i cadàvers que s’han trobat. Cada setmana hi ha positius nous i va creixent el radi del focus. Aquesta evolució té lògica?Sí, és força normal amb senglars perquè fins que no t’assabentes que tens un brot poden haver passat algunes setmanes i això és el que segurament va passar. Seguint la traça retrospectiva del primer cas, es van trobar restes d’animals positives i situem l’inici del brot entre setembre i octubre. Normalment aquest tipus de bestiar funciona per unitats familiars que no es mouen molt, sobretot si tenen menjar a l’abast. Per això, just al principi, es va fer un radi de sis quilòmetres. Passats alguns mesos, n’hem trobat alguns en el límit del radi. Més tard a fora i el radi s’ha anat ampliant, no per distància, sinó per municipis. Si ho comparem amb altres casos a Europa, també han hagut d’ampliar radis i que anem trobant positius amb certa freqüència, perquè el problema és que aquests animals no són de fàcil detecció. El que no seria adequat en cap cas és que se’ns comencés a escapar per àrees on fos molt difícil aquest control. Això no està passant, però hem de ser molt francs, hem d’anar dia a dia. Fins quan seria lògic anar trobant positius?La tranquil·litat no la tindrem fins que s’hagi trobat l’últim positiu i passi molt de temps. El que sabem segur és que en les properes setmanes i probablement mesos n’aniran sortint. Quant durarà? Fer una previsió és molt difícil, però si ho comparem amb Bèlgica, que és un bon exemple, hi van estar dos anys fins que no el van poder declarar negatiu. Van estar durant tot un any detectant positius. La normativa europea és molt clara: un país no es pot declarar lliure fins que no fa un any de l’últim positiu en un cas d’animal fresc. Ara entrem a l’època de cria dels senglars. Pot dificultar el control de la població?Lògicament no ajuda. Per controlar una PPA bàsicament hi ha tres mesures validades a escala internacional. Una de molt important és la vigilància passiva, la cerca activa de cadàvers, restes d’animals o animals moribunds. Això és fonamental perquè la major part d’animals que trobem amb PCR positiva és en aquest col·lectiu. Gairebé el 90%. Després també hi ha d’haver un control poblacional, que normalment és a través de trampes o de batudes de caça que han de ser molt controlades, no es fan en el focus on hi ha la infecció, sinó als voltants per intentar eliminar els potencials animals que se t’infectin a posteriori. I la tercera característica és idealment fer un tancat, com van fer a Bèlgica, però no és fàcil. Allà era en una zona exclusivament boscosa i aquí estem en una àrea periurbana, amb autopistes i vies de tren que fan més difícil el tancament. Hi és, però no és perfecte. No només cal lluitar contra la malaltia sinó també contra la conscienciació social.S’ha d’entendre que això és una crisi sanitària amb totes les seves lletres. És veritat: no afecta les persones, però les persones som el vehicle més important a través del qual aquest virus es pot anar movent. Per diverses raons. Una: espantant senglars. Si anem al bosc podem dispersar animals que prèviament estiguin infectats. Anant a córrer o amb vehicles també podríem ser nosaltres els mateixos vectors. El risc és molt baix, però no el podem menystenir. És una qüestió de pedagogia: la gent ha d’estar conscienciada que poden ajudar no entorpint, ni contribuint a disseminar la malaltia. Hi ha neguit entre el sector porcí perquè veuen que la situació s’allarga.El sector és molt conscient de les circumstàncies. Per a ell, la PPA és com una espasa de Dàmocles, que, per qüestions antroprogèniques, pot aparèixer en qualsevol part del món perquè al final som les persones les que el fem moure a grans distàncies. El 2007 va arribar des de l’Àfrica a Geòrgia, però és que el 2018 va arribar al sud-est asiàtic i entremig va arribar a la República Dominicana. Què necessita el sector? Estar preparat i això vol dir tenir una bioseguretat extrema, que siguem conscients que portar animals de certs països o certes àrees potser no és convenient. Com prevenir-ho? És extremadament difícil. Com ha entrat? Hi ha múltiples possibilitats, però el més lògic és que hagi entrat per un material contaminat amb virus que eventualment, i segurament inadvertidament, ha set menjat pels senglars. És el que s’ha vist en moltes parts del món. Com s’explica que el codi genètic no coincideixi amb altres ja existents?L’entrada d’una malaltia com la PPA en un país es pot donar per quatre vies. Una és una cadena d’infecció, però la pesta més propera que tenim és a Itàlia. Un animal infectat allà no té cap possibilitat de travessar França i infectar senglars d’aquí perquè és una malaltia mortal per necessitat i amb un període d’incubació relativament curt. Una segona opció és a través d’unes paparres que poden infectar i transmetre la malaltia. Aquestes paparres no les tenim aquí. Una tercera opció seria un acte de bioterrorisme. També és estrany deixar anar un virus amb una seqüència nova que no ha estat registrada ni descrita fins ara. També hi hauria la possibilitat de l’escapament de laboratori, hipòtesi que hem pogut descartar, sortosament. I la que queda, i més probable, és que hagi arribat via transport, és a dir: ciutadans que porten menjar d’origen porcí. La teoria de l’entrepà.El que hem fet és intentar seqüenciar-lo completament. S’ha observat que té una deleció, una pèrdua d’una part del genoma i també té una sèrie de mutacions. Això li dona una signatura específica. De totes les comparacions que s’han fet, no s’assembla amb cap i per això li hem donat aquest nou tipus genètic, i el número 29, perquè no s’ha assemblat amb els 28 previs. Ara bé, de seqüències completes del virus (té aproximadament 190.000 nucleòtics, sis vegades més que la covid) n’hi ha relativament poques al món. Itàlia i Alemanya han seqüenciat molt, però a l’est i al sud-est asiàtic hi ha zones que ni tan sols ho han fet. Per tant, no podem assegurar que aquest virus sigui nou. La similitud d’aquest virus amb la soca original del Geòrgia 2007 és del 99,98%. És elevadíssima. Posaré un exemple que espanta bastant. A Itàlia van agafar mostres d’origen porcí decomissades a ports i aeroports i es van dedicar a fer PCR en aquestes mostres. Van trobar que una de cada quatre eren positives. És una barbaritat! La possibilitat que un d’aquests materials arribi a ser menjat per un porc senglar no deixa de ser una carambola, però la possibilitat hi és si es té en compte que els senglars estan perfectament adaptats a consumir menjar de contenidors, papereres, etc. Ara ja està descartat que el virus sortís del laboratori de l’IRTA-CReSA, però com es van viure aquelles setmanes que estava sota sospita?La inquietud ja la teníem nosaltres perquè una de les primeres hipòtesis és l’escapament del laboratori, malgrat que vam revisar tots els protocols de desinfecció, de neteja, d’incineració dels animals… Tot era correcte i teníem el fort convenciment que no es podia haver escapat del centre, però això no és una prova fidedigna, clara i contundent. El fet de tenir la seqüència i veure que tenia una signatura genètica diferent a totes les soques que tenim a l’IRTA-CReSA va ser la prova definitiva que no era el cas i lògicament això va causar un alleujament important. Hi ha algun horitzó de vacuna?L’horitzó és lluny, en el context de com voldríem que fos aquesta vacuna, perquè a dia d’avui n’hi ha tres de registrades al Vietnam, però amb un perfil de seguretat no excessivament bo i el perfil d’eficàcia, tampoc és meravellós. Ara mateix, en el cas que tinguéssim una bona vacuna, seria molt difícil justificar vacunar el porc domèstic, perquè no s’han infectat, i vacunar senglars és molt complicat. Si tot va bé, potser és més un desig que una realitat, amb el nivell de bioseguretat que hi ha a les granges, i tal com s’està treballant, perquè el porcí és un sector molt madur, es fa difícil pensar que es puguin infectar granges comercials amb aquest virus. No cal dir que si demà passa en una m’hauré de menjar aquestes paraules, però és difícil que pugui passar. Per tant, és possible que la malaltia acabi passant per Catalunya sense entrar a les granges?És un objectiu molt raonable. Les granges que poden ser més susceptibles a infectar-se haurien de ser granges familiars sense mesures de bioseguretat i aquí n’hi ha molt poques. La major part de granges comercials tenen un perímetre tancat, un nivell de bioseguretat important, els senglars no hi poden entrar… Amb totes aquestes mesures, que hi hagi un contacte eficient com perquè es pugui infectar, em costa molt de creure. Tinc el ferm convenciment que les granges comercials no se’ns infectaran.

Joaquim Segalés: “Tinc el ferm convenciment que les granges no s’infectaran”

El president de la Llotja de Vic diu que caldrà pensar el Mercat del Ram sense bestiar

Vic, de nou en silenci, durant la Processó dels Armats

Els castells s’aixequen a La Central

El Mercat del Ram, punt de trobada “dels inventors de la resiliència”

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb