El repte de combatre la pobresa és enorme i Catalunya no es troba en una situació gens fàcil. La segona entrega del reportatge sobre l’ODS 1, acabar amb la pobresa en totes les seves formes a tot el món, se centra sobretot en la situació a Catalunya.
El perfil de la persona pobra o en risc de pobresa a casa nostra, segons el que estan observant les entitats socials, coincideix amb el que tradicionalment en diríem classe mitjana. És un fenomen que ja es va observar durant les fases més dures de la pandèmia. Durant la covid el 30% de les persones que van atendre i acompanyar les entitats integrades a la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya mai havien recorregut a aquest suport.
Qui ho explica és Adolf Díaz, delegat per l’Agenda 2030 a la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. La Taula forma part de l’Aliança Catalunya 2030 i també és present a la Taula per a l’Impuls de l’Agenda 2030 de l’Ajuntament de Barcelona.
La pobresa sobrevinguda
Aquest fet implica que “estem veient que, d’alguna manera, aquesta classe mitjana està disminuint en volum i en qualitat de vida, i està entrant en una bossa de certa pobresa”. Assegura que en l’actual context social i econòmic “hi ha un risc real d’augmentar la pobresa i l’exclusió social” perquè “l’empobriment de les famílies és molt real i afecta totes les capes de la societat”, i quan s’entra en aquest cercle “és molt difícil sortir-ne”. Díaz assegura que qui té més risc són els treballadors i treballadores que fins ara “han anat fent, han anat tirant” però que actualment s’estant empobrint per l’augment desproporcionat del cost de la vida i la disminució del seu poder adquisitiu. Són llars “que tenien ingressos suficients per donar resposta a determinades necessitats, i que ara no poden afrontar-les”. És el que des de la Taula anomenen pobresa sobrevinguda. Persones que s’incorporen a la pobresa perquè no arriben a final de mes tot i tenir feina.
La classe mitjana és la frontissa entre les persones més riques i les més pobres. I aquesta classe mitjana “s’està desmantellant perquè fa deu o quinze anys el fet de tenir feina era, entre d’altres coses, una realitat per poder ser una persona o una família amb certa prosperitat. Actualment això no és garantia”, assegura Díaz. Segons ell, les dues despeses bàsiques, habitatge i alimentació, “estan molt lluny del que són els ingressos reals”.
En un context de guerra energètica pels elevats preus de l’electricitat i els combustibles fòssils, la situació del col·lectiu de persones que atén la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social es dibuixa ràpid: “Els ajuts que estem donant per pagar els rebuts els darrers quatre mesos s’han incrementat moltíssim”.
Actualment a Catalunya un 15,9% de la població no es pot permetre mantenir l’habitatge a la temperatura adequada. Són dades de l’enquesta de condicions de vida de l’Idescat del juny del 2021. El percentatge gairebé s’ha duplicat respecte a l’enquesta anterior (2020), que era del 9%, i gairebé triplica la de fa quatre anys, que era del 6%.
Díaz reconeix que hi ha eines per lluitar contra la pobresa energètica i protegir aquestes llars, però denuncia que “encara no s’han desplegat completament”. De fet, fa un any i mig de l’acord signat entre el govern de la Generalitat i Endesa i apunta que “no s’ha resolt el deute acumulat per les famílies durant el 2021 i encara menys s’ha abordat el del 2022”. Tampoc no s’ha creat el fons de solidaritat que ha de donar resposta als impagaments de les llars vulnerables energèticament. Una altra de les mancances d’aquest desplegament és que no s’ha ampliat el conveni a la resta d’empreses energètiques “i que permetria arribar com a mínim a un 85% de les llars catalanes”. Tampoc no s’està generalitzant la instal·lació de comptadors socials. En definitiva, “el marc està fet, però caldria implementar-lo de manera universal i eficient”.
Feines precàries i moltes, en sectors feminitzats
Des de la crisi del 2008 tenir feina ja no és garantia per no trobar-se en una situació de pobresa i exclusió. Les persones amb unes condicions laborals “tan precàries que fan que no puguin cobrir les necessitats bàsiques de les seves famílies” es calcula que a Catalunya ja són un 10% de la població. Es tracta de persones que, segons Díaz, treballen en sectors feminitzats, com poden ser el de les cures, els serveis o l’hostaleria, i una bona part són persones que estan treballant en “l’economia informal o submergida”, amb el que això implica d’inseguretat “i de no garantia de drets, com la prestació d’atur”.
L’habitatge en condicions inadequades és un altre problema afegit
Díaz diu que parlem de dones “perquè la majoria ho són”. Es tracta de cuidadores de persones amb dependència, netejadores o dependentes. “El nostre mercat laboral és certament precari, no és de bona qualitat”, admet. La solució per tenir una feina decent passa per “un lloc de treball a temps complet, més estable i feines més ben pagades”. La pobresa, sentencia, “té clarament cara de dona, de família monoparental o bé nombrosa”.
Però moltes empreses a causa de l’encariment de l’energia i de les matèries primeres també passen per dificultats econòmiques. Com s’ha d’afrontar? En aquest aspecte Díaz apunta que cal diferenciar molt bé el tipus d’empreses: “Les que tenen uns beneficis altíssims ho haurien de poder aplicar”, però n’hi ha d’altres que “ho tenen més complicat”. Per això, diu, “és tan important la renda garantida”, perquè la situació anirà en augment. Per això és partidari de complementar els sous baixos amb algun tipus de renda garantida, com els ajuts al pagament del lloguer, a l’energia o a l’alimentació.
Pel que fa a l’habitatge, reconeix que hi haurà problemes derivats de la pujada de tipus d’interès i que estan encarint els rebuts de les hipoteques “i que és un altre drama”, però apunta que les persones que atenen les entitats de la Taula tenen problemes amb els rebuts del lloguer: “La majoria de desnonaments històrics, actuals i probablement de futur estan vinculats al lloguer, no a la propietat”. Les persones que atenen viuen de lloguer “a vegades en habitatges en unes condicions insuficients, inadequats i el preu del lloguer s’ha disparat”. I alerta que moltes de les persones que atenen “ni tan sols tenen un pis, sinó que viuen en una habitació”.
La covid en zones ja molt castigades
És innegable que la covid ha empitjorat la vida de moltes persones a Catalunya i ha incidit casualment en els barris més pobres, en zones molt castigades en els àmbits sociodemogràfic o socioeconòmic. La pandèmia ha visibilitzat la situació de moltes d’aquestes persones.
En la gent gran la covid ha incidit moltíssim. La solitud no volguda “està fent estralls”, assegura. Durant la covid les entitats socials es van dedicar a portar medicaments o aliments a persones grans “i vam aprofitar per parlar amb elles, fer una mica de suport emocional i, en casos determinats, derivar-les a serveis socials”.
Els infants víctimes de l’escletxa tecnològica van ser els altres grans afectats per la pandèmia. Els fills de famílies vulnerables van tenir molts més problemes per seguir les classes durant el confinament per les dificultats que va suposar l’accés a internet o als dispositius electrònics al seu domicili, “ja que en molts casos els havien de compartir amb altres germans o amb els pares”.
El treball a la trinxera
La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya va néixer l’any 2003. Aglutina 35 federacions i grans organitzacions que agrupen més de 3.000 entitats socials. Totes elles es calcula que arriben a prestar ajuda a un milió i mig de persones anualment a Catalunya. Treballen en totes les etapes de la vida (infància, joventut, adults i gent gran) i en tots els àmbits (pobresa, exclusió, inclusió laboral, salut, educació, lleure i discapacitat). “És una amalgama de federacions que cadascuna, amb la matriu de reducció de les desigualtats, té el seu propi camp d’acció”, explica Adolf Díaz.
El treball es fa sobretot “i malauradament” des del punt de vista de l’emergència. “Estem fent ajudes directes pagant factures de subministraments, de lloguer, d’habitació i intentem fer una feina d’acompanyament psicoemocional.” Reconeix que les entitats del tercer sector “estem a la trinxera, a cada ciutat i a cada poble, fent una mica el que podem”.
Defensar els drets socials
La Taula és la veu del sector i actua d’interlocutora davant les administracions i els agents socials i econòmics per fer incidència en polítiques socials. També fa denúncia de la vulneració dels drets socials i per això elabora documents en forma d’estudis, informes i guies. Per fer-ho visible organitza actes, jornades, congressos i impulsa campanyes de sensibilització i accions de comunicació a través dels mitjans.
D’altra banda, la Taula té també una missió interna que consisteix a enfortir el tercer sector; oferir formació i recursos per a les entitats “perquè siguin més fortes, innovadores i eficients en l’atenció i acompanyament” als col·lectius que estan en situació de vulnerabilitat.
{{ comment.text }}