La Nova Agenda Urbana de les Nacions Unides, aprovada l’any 2016, situa els recursos hídrics com un element fonamental per a la transformació ecològica. El trinomi municipis-territori-aigua és clau al segle XXI, ja que dues de cada tres persones viuran en grans àrees urbanes l’any 2050. Ho diu Nacions Unides, que subratlla el paper dels municipis com a motor del desenvolupament econòmic, social i ambiental dels territoris, així com del benestar dels seus habitants. I, entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU, el número 11 aposta per “aconseguir que les ciutats siguin inclusives, segures, resilients i sostenibles”.
La Mediterrània és a la ‘zona zero’ del canvi climàtic, amb una pujada dels termòmetres un 20 % superior a la mitjana del planeta. Per això, la gestió dels recursos hídrics és estratègica. Fer més eficient la gestió de l’aigua en un context d’emergència climàtica és un dels majors reptes col·lectius.
Actualitzar inversions
El desenvolupament local, el creixement econòmic i la cohesió social van necessàriament de la mà de la gestió de l’aigua. En general, la majoria de municipis catalans estan connectats a una xarxa d’abastament en alta. El gestor en alta a Osona és Aigües d’Osona i al Vallès Oriental, ATL. Tanmateix, encara hi ha municipis que no estan connectats a una xarxa en alta i que s’abasteixen de captacions pròpies, fet que, en una situació com l’actual marcada per la manca de precipitacions, genera dificultats per garantir-hi el subministrament. Aquesta situació la van experimentar algunes poblacions del Moianès l’estiu passat, quan alguns ajuntaments van haver d’afrontar els costos de mobilitzar camions cisterna amb aigua procedent d’altres municipis per tal d’omplir els seus dipòsits i poder subministrar aigua als seus veïns i veïnes. No és un fet aïllat malauradament. En el conjunt de Catalunya, hi ha un total de 282 municipis que encara no estan connectats a una xarxa en alta i que s’abasteixen únicament de recursos d’aigua propis. Fer una adequada gestió d’aquests recursos propis i disposar d’una connexió a la xarxa en alta és l’única fórmula viable per poder afrontar amb millors condicions la sequera.
L’emergència climàtica requereix una gestió eficient dels recursos hídrics i prioritzar les inversions necessàries per garantir un bé bàsic per a l’activitat econòmica
El canvi climàtic està accentuant els episodis de sequera i el dèficit hídric a Catalunya. Cal encarar la sobreexplotació i la contaminació dels recursos, així com les inversions pendents en infraestructures, perquè està en risc el proveïment i la qualitat de l’aigua. És per això que resulta imprescindible impulsar un pla estratègic de recursos hídrics, on tots els actors implicats en la gestió de l’aigua es comprometin a prioritzar les inversions necessàries per garantir la resiliència hídrica. I és que, si bé el conjunt de la ciutadania a Catalunya ha pres consciència de l’escassetat del recurs i fa un consum responsable de l’aigua, doncs el consum mitjà és d’uns 117 litres per habitant i dia, el veritable repte pendent es troba en actualitzar les xarxes d’aigua municipals.
Un dels aspectes més crítics actualment és l’existència de xarxes municipals obsoletes amb baixos rendiments tècnics, és a dir, xarxes que tenen pèrdues d’aigua. Pensem en municipis que no estan connectats a xarxes d’aigua en alta i que depenen de recursos propis on volums significatius de l’aigua que es distribueix no arriba a l’usuari final perquè es perd pel camí. O, fins i tot, si aquestes poblacions estan connectades a xarxes en alta i tenen garantit el subministrament, es pot permetre que, amb una crisi climàtica com l’actual, es perdi aigua? És necessari que les administracions públiques prioritzin aquestes inversions, amb la indispensable col·laboració de les empreses per desenvolupar les solucions tècniques per afrontar els reptes de l’emergència climàtica amb una gestió eficient dels recursos hídrics.
La col·laboració publicoprivada és clau per aconseguir la resiliència hídrica i el desenvolupament territorial
Un altre desafiament és actuar sobre la qualitat de l’aigua, que també pateix les conseqüències de l’escassetat hídrica. Aquest estiu hem viscut episodis d’incompliments en la qualitat de l’aigua a diversos municipis catalans provocats, la majoria d’ells, per la presència de minerals que estan al medi natural, però que, per la manca d’aigua, s’han trobat en concentracions que superen els límits establerts per la normativa i que han fet que aquesta aigua esdevingui no apta per al consum.
D’altra banda, el nou Reial Decret pel qual s’estableixen els criteris tècnics sanitaris de subministrament i control de la qualitat de l’aigua de consum obliga a adaptar els abastaments als nous programes de control de qualitat de l’aigua per tal de complir amb els criteris de qualitat previstos a aquesta disposició.
Aigua regenerada
El nou escenari climàtic obliga a augmentar l’aposta per la regeneració d’aigua. L’ús de fonts alternatives d’aigua per reduir la pressió sobre els recursos hídrics convencionals és un dels compromisos que formen part de l’estratègia contra l’emergència hídrica.
A Catalunya es depuren aproximadament 700 hm3 d’aigua anualment, però només es regeneren 53 hm3, és a dir, el 7,5 %. El 71,7 % d’aquesta aigua es regenera a l’Estació de Regeneració d’Aigua (ERA) de la depuradora del Baix Llobregat i el 13 % a la del Camp de Tarragona. Tot i haver una quarantena d’instal·lacions d’aquest tipus a Catalunya, només dues d’elles ja produeixen el 84,7% de l’aigua regenerada. És a dir, que no només hi ha molt camp per recórrer amb les instal·lacions que existeixen actualment, que no estan a la seva capacitat màxima, sinó que l’increment de l’aigua regenerada suposaria alliberar cabals de rius i aqüífers per a altres usos del territori.
Aquest recurs es destina a usos ambientals (cabals ecològics, recàrrega d’aqüífers i manteniment de zones humides), industrials (refrigeració d’instal·lacions), agrícoles, lúdics (com el reg de camps de golf) i municipals (reg de zones verdes, baldeig de carrers).
El canvi climàtic és el repte més gran que té la humanitat i només amb l’esforç de tothom podrem afrontar-lo, adaptar-nos-hi i donar resposta a aquest desafiament global.
{{ comment.text }}