L’avi, en Pepet del Mas Gran, era saurí, tenia la capacitat de detectar si a sota terra hi havia aigua. Els seus descendents ho van provar i un dels nets, Gil Prims, també té aquest do. Un do que hi pot haver qui el tingui i no ho sap, assegura el torellonenc. Ell fa servir la mateixa tècnica que l’avi, amb un bastó en forma de i grega (Y), que anomena vareta o ballesta. N’hi ha de diferents i els que van millor solen ser els d’om i els d’avellaner, que són els més fins, flexibles i que no es trenquen. El que utilitza Prims és d’om i el fa servir des de fa uns deu anys, quan li va donar l’avi, a qui avisaven en ocasions per localitzar pous.
Malgrat que científicament és qüestionada i desconeguda a la vida moderna, la figura del saurí ve de molt lluny. Està documentada almenys 8.000 anys enrere, explica Prims, i de fet, apunta, hi ha pintures rupestres a les coves de Tassili, al desert del Sàhara (Algèria), que ja mostraven un saurí envoltat d’altres membres buscant aigua amb una vareta. De tècniques n’hi ha de diferents i com a més utilitzades hi ha la vareta amb forma de “Y”, el pèndol i les varilles, que en algunes ocasions també utilitza el saurí torellonenc. Mostra el pèndol i comenta que n’hi ha de molts tipus, de diferents materials i formes i fins i tot alguns porten a dins un testimoni del que es vol trobar. A Prims li gira en forma de cercle quan detecta l’aigua. Cada saurí té la seva tècnica, però a Prims el que li va millor és el bastó. L’agafa amb les dues mans per les puntes de la Y i quan a sota hi ha un corrent d’aigua, el pal agafa tensió i gira. Ho mostra des de la plaça de la Catedral de Vic. Sota terra hi passa un corrent d’aigua, just on hi havia l’antiga església de la Rodona. Ell marca amb la vareta quan el corrent ve de cara i si es gira s’acaba la tensió. En la demostració camina girant la vareta fins que s’acaba el corrent determinant l’amplada de la veta d’aigua. Quan està a sobre també en pot detectar la profunditat, i per això també hi ha diferents tècniques que s’han transmès en molts casos de generació en generació. Hi ha qui hi posava monedes antigues i segons el valor detectaven la profunditat. La tècnica que utilitza el torellonenc és a partir de les voltes senceres que li obliga a fer la tensió del bastó: a sota la plaça de la Catedral l’aigua es troba a 130 metres de profunditat –la vareta ha fet 13 voltes–. De fet, que hi hagi aigua en aquesta zona i on hi ha esglésies és habitual. Explica que antigament es feien construccions sagrades precisament en llocs on hi passaven corrents d’aigua, i segons Prims el corrent travessa tota la catedral, i hi hauria una altra veta important per l’altar, un fet també habitual en molts temples.
El corrent d’aigua subterrània també té punts negatius i per exemple afecta el sistema nerviós i “si dorms sobre una veta d’aigua subterrània, el cos no descansa, dorms malament, hi ha microsons i et pots despertar amb mal de cap i altres símptomes”. En aquest sentit, també ha mirat en cases que l’hi han demanat i que tenien problemes amb el son i ha resolt el pas del corrent d’aigua per aconseguir un bon descans.
Però d’aigua se n’ha buscat sempre. Com ell mateix explicava, al seu avi l’avisaven per detectar pous i a ell, els darrers anys també l’han avisat de l’Ajuntament, que es trobava amb la situació extrema que portaven aigua amb camions, i va poder localitzar un nou punt per fer un pou per abastir el poble. Per a ell, és una passió, un do que li ve d’herència, però que pot ajudar a trobar un bé que cada cop és més preuat: l’aigua.
