Acabar amb la pobresa en totes les seves formes en el món és el que es proposa l’objectiu de desenvolupament sostenible número 1 de l’Agenda 2030. A un objectiu ja prou difícil d’assolir s’hi afegeix un context global inflacionista, uns preus desbocats de l’energia, la guerra d’Ucraïna i els efectes d’un canvi climàtic que provoca inundacions, grans incendis i sequeres extremes a qualsevol punt del globus. De fet, la pobresa i l’exclusió social “no paren de créixer a Catalunya, però també al món. Són reptes globals que també són locals”. Ho diu Adolf Díaz, delegat per l’Agenda 2030 a la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. La Taula forma part de l’Aliança Catalunya 2030 i també és present a la Taula per a l’Impuls de l’Agenda 2030 de l’Ajuntament de Barcelona.
La inflació i la guerra d’Ucraïna “han incrementat el nombre de persones que viuen en situació de pobresa extrema”, assegura. Abans de la pandèmia de la covid-19 en aquesta situació al món hi havia 581 milions de persones. Aquest 2022 es calcula que la xifra està entre els 657 i els 676 milions les persones que viuen en l’extrema pobresa al planeta.
Adolf Díaz, delegat per l’Agenda 2030 a la taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
De les dades que aporta Díaz se’n desprèn també que al món creix l’anomenada pobresa laboral: actualment hi ha 8 milions més de treballadors i treballadores pobres. El 2019 era el 6,7% de la població mundial i el 2020 ja era del 7,2. “És a dir, la pandèmia i el canvi climàtic han augmentat les dificultats per tenir accés a l’alimentació”, assegura. Una de cada deu persones al món passa gana i gairebé una de cada tres no té accés de manera regular a una alimentació adequada, segons dades del darrer informe d’objectius de desenvolupament sostenible 2022 de Nacions Unides.
Díaz apunta que l’Agenda 2030 “pels que hi creiem i en som partidaris, ha de ser ambiciosa. Són objectius urgents i inqüestionables si volem aconseguir un món més just i equitatiu” i subratlla que “no pot haver-hi progrés, benestar i justícia social si no hi ha avenços significatius en l’assoliment de tots els ODS”. De fet, segons ell, la sortida de l’actual crisi ha de passar forçosament per l’Agenda 2030. Es calcula que la pandèmia ha fet perdre quatre anys de treball en l’avenç dels ODS i aquesta situació endarrerirà una mica més l’assoliment d’aquests objectius l’any 2030.
Els efectes del canvi climàtic han d’empitjorar encara més la situació global. Uns efectes que encara semblen preocupar poc a molts països, vistos els resultats de la COP 27 celebrada a Sharm al-Sheikh (Egipte) del 6 al 18 de novembre. A la cimera es va presentar l’informe 10 noves reflexions en la ciència climàtica, que presenta les idees clau de les darreres investigacions relacionades amb el canvi climàtic d’aquest any. L’informe el van presentar Future Earth, The Earth League i World Climate Research Programme.
El treball desgrana les complexes interaccions entre el canvi climàtic i altres factors de risc, com els conflictes, pandèmies o crisis alimentàries, i els científics constaten i alerten que el potencial d’adaptació al canvi climàtic no és il·limitat.
L’augment del nivell del mar, que podrà submergir comunitats costaneres senceres, o la calor extrema no tolerada pel cos humà són els exemples més durs que posen en dubte la nostra capacitat d’adaptació. A aquests cal afegir també que, segons els científics, el 2050 més de 3.000 milions de persones viuran en punts calents de vulnerabilitat, és a dir, zones amb major susceptibilitat de veure’s afectades negativament pels perills derivats del clima, el doble que en l’actualitat.
Els científics també adverteixen que la permanent dependència dels combustibles fòssils agreuja les principals vulnerabilitats, sobretot pel que fa a seguretat energètica i alimentària.
Pobresa climàtica
La pobresa climàtica, apunta Díaz, anirà a més. Ja fa anys que vivim el fenomen de les migracions “amb persones que venen a buscar unes condicions de vida millors que les que tenien”. Però a aquestes persones s’hi sumaran “les que són expulsades dels seus territoris a causa del canvi climàtic: els seus conreus i el seu bestiar ja no els són productius”, ja no podran viure del sector primari perquè les sequeres i inundacions “els han destrossat el seu modus vivendi” i aquests milions i milions de persones “se sumaran a aquest fenomen migratori”.
Díaz assenyala que a 15-25 anys vista necessitarem milers de llocs de treball. Des del punt de vista de la piràmide d’edat europea, espanyola i catalana, “que és la que és” donada la baixa natalitat, l’única manera de revertir-la “és amb persones que probablement vindran procedents d’altres països”.
A Catalunya el risc de pobresa es manté en màxims històrics
En la darrera dècada la taxa de pobresa i exclusió social de les persones a Catalunya “no ha millorat. No ha baixat en cap moment per sota del 20%”, assegura Adolf Díaz. De fet, des de la crisi del 2008 i fins ara la borsa de pobresa i exclusió “s’ha cronificat, s’ha enquistat”. Ni tan sols “en els moments de suposada bonança econòmica s’ha pogut revertir aquesta situació”, indica.
Actualment el risc de pobresa i exclusió a Catalunya és del 26% “i es manté en màxims històrics”. Un de cada quatre catalans i catalanes no pot cobrir les seves necessitats bàsiques, “gairebé dos milions de persones”. I aporta més dades: 690.000 persones estan en una situació de pobresa severa “és dir, tenen uns ingressos inferiors al 40% de la renda mitjana nacional”, segons dades de l’enquesta de condicions de vida de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) de l’any 2021.
Per què no s’ha pogut revertir aquesta cronificació?
Primer, el ritme de resposta de les administracions “és lent” i acostuma a ser en forma de plans de xoc i de mesures que tenen un efecte limitat: “Les polítiques socials que s’han aplicat no són prou concretes i no tenen una visió a mitjà i llarg termini. Només van a la urgència”, assegura Díaz. No són polítiques que donin resposta als problemes crònics, que són el no accés a un habitatge digne, el treball precari i que no hi ha una garantia d’ingressos mínims per cobrir necessitats bàsiques; és a dir, “no són polítiques preventives que evitin que les persones arribin a aquesta situació”.
La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya es va crear l’any 2003. Aposta per continuar avançant en l’equiparació dels drets socials a altres drets també fonamentals, però la realitat demostra que els recursos destinats a la protecció del benestar social “continuen sent insuficients”. El sistema social, per exemple, “no està equiparat a la salut i a l’educació”. Com a exemples Díaz apunta que el pressupost de Salut és d’onze mil milions d’euros anuals; el d’Educació, d’uns sis mil milions, i el de drets socials no arriba als quatre mil milions d’euros anuals.
L’educació de qualitat
Aquestes polítiques de prevenció, fins ara inexistents, haurien de desenvolupar tres eixos clau. El primer i més important de tots: “Cal incidir en l’educació de qualitat”. La família i l’entorn en què es veuen obligades a viure moltes persones incideix directament en els mitjans per assolir un nivell d’estudis que permeti una inserció laboral digna. “Si ets fill o filla d’una família vulnerable o pobra, les capacitats que tens per sortir d’aquest cercle i millorar les condicions de vida pròpies i de la família són complicades.”
El segon eix clau és l’habitatge. Caldria tenir un parc d’habitatge social “veritablement equiparable” a la mitjana europea (entre el 15% i el 20%) “i a Catalunya estem entorn el 2% i el 5%”. Díaz denuncia que no s’han fet polítiques d’habitatge protegit, “això ho hem anat arrossegant i ara tenim aquest gran problema estructural”. A Catalunya s’estima que unes 915.000 persones viuen en un habitatge insegur, i 1,3 milions de persones ho fan en un habitatge inadequat. El tercer eix clau és “garantir amb algun tipus de renda” que les persones que veritablement estiguin per sota del 40% de la renda mitjana anual “puguin rebre algun tipus de prestació” que faciliti el seu accés als drets bàsics: l’alimentació, els subministraments o, fins i tot, el lleure dels infants.
Les ajudes econòmiques a vegades, però, són controvertides perquè si es tenen en compte els baixos salaris, percebre una renda garantida pot fer que algunes persones prefereixin continuar cobrant-les a treballar. En aquest aspecte Díaz és contundent: “Majoritàriament les persones, almenys les que nosaltres atenem, per sortir del cercle viciós de la pobresa el que volen és treballar, en unes condicions dignes i amb un salari adequat”. També són conscients que falten persones per treballar en “sectors una mica precaris, com l’hostaleria”. Aquest és un sector en el qual falta personal, però des de la Taula “entenem que la gent no vol treballar a l’hostaleria, per exemple, perquè les condicions laborals quant a horaris, conciliació i salarials són inacceptables en molts casos”.
Els nous pressupostos han de reforçar les eines per lluitar contra la pobresa | Frantisek_Krejci (Pixabay)
Els pressupostos del 2023
El passat 17 d’octubre, Dia Internacional contra l’Erradicació de la Pobresa, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya va demanar expressament al govern i als partits polítics representats al Parlament que no prorroguin els pressupostos del 2022 i que aprovin els del 2023. “Aquests pressupostos són absolutament indispensables”, diu Adolf Díaz. “Hi ha en joc 3.000 milions d’euros addicionals que les entitats socials reclamem que es destinin a polítiques socials de lluita contra la pobresa, l’exclusió i les desigualtats”, perquè entenen que els pressupostos han de ser un instrument clau per pal·liar els efectes “de la pobresa sobrevinguda que estan deixant les successives crisis”. Ara, diuen des de la Taula, és el moment d’aquella famosa frase: “Les persones al centre”. És el moment de prioritzar les persones.
Per la Taula “seria incomprensible anar a una pròrroga dels comptes”, perquè el context socioeconòmic de quan es van aprovar els últims pressupostos “no té res a veure amb l’actual. Perquè l’actual és bastant pitjor”, asseguren. Els pressupostos han de reforçar les eines “que ja tenim i que no estan funcionant bé”.
{{ comment.text }}