“Necessitem paisatge gestionat per poder apagar els incendis intensos quan es donen”

Marc Castellnou Ribau (Tivissa, Ribera d’Ebre, 1972) és enginyer forestal i cap de l’Àrea del Grup d’Actuació Forestal (GRAF) dels Bombers de la Generalitat. No es cansa de repetir la imperiosa necessitat de gestionar el territori per poder fer front als incendis de sisena generació que ja estem patint. Som a la tardor. En quin nivell està el risc d’incendi actualment a Catalunya? Actualment a Catalunya segueix alt, especialment a la meitat sud i al litoral gironí. Però portem dos anys amb una sequera que es va acumulant. L’estiu va ser extremadament dur. Hi ha hagut pluges, però han sigut només efectives a la part central i Pirineus. El que és l’extrem sud està tan malament com estava al mes de juny. Tots som conscients que les temperatures no han baixat aquesta tardor. Hem tingut l’octubre més càlid que coneixem i, per tant, el risc d’incendi forestal torna a remuntar. Quins són els efectes del canvi climàtic als boscos catalans? Bàsicament amb el canvi climàtic vindran estius més secs i anys més càlids, la qual cosa fa que el període de sequera sigui més llarg per un arbre. Un arbre transpira aigua del terra per poder viure, però si el període càlid és més llarg l’arbre està actiu més temps, per tant, l’arbre transpira durant més dies. Si tots els arbres transpiren més dies, al sòl li queda menys aigua, amb la qual cosa les sequeres són més agudes, i si ens plou menys encara hi ha més sequera, els arbres transpiren més i encara ho assequen més. El resultat del canvi climàtic sobre un bosc és el mateix impacte que té una crisi econòmica sobre l’economia familiar. L’economia familiar està adaptada a un nivell de vida en funció dels nostres ingressos. Si el nivell de vida puja i els ingressos no pugen, la família ha de retallar nivell de vida, s’ha d’endeutar o canviar de lloc. Aquesta és la situació dels nostres boscos. Han de gastar més per viure allà on vivien, però al mateix temps no reben el mateix que rebien, per tant, els nostres boscos han de canviar, s’han d’adaptar a un clima diferent del que van néixer. En aquesta transició nosaltres hauríem de gestionar els boscos per acompanyar-los i adaptar-los a aquest canvi. La no gestió provoca la susceptibilitat a plagues i a incendis. I les plagues i els incendis regeneren boscos adaptats al clima ja actual. Per tant, si volem tenir la capacitat de decidir en quin país viurem, hem de gestionar els boscos. Si no ho fem, s’adaptaran al canvi climàtic a base de pertorbacions, i els grans incendis forestals estan essent la pertorbació dominant en aquest procés de readaptació dels ecosistemes a escala global amb un clima globalment diferent. "Hem de conèixer com funciona un ecosistema forestal, així podrem entendre els seus processos de canvi" I aquesta gestió de boscos tan necessària, en què ha de consistir. Plantar espècies més adaptades a aquest clima que ens ve? No cal ser tan intervencionista. El bosc tot el que faci d’una forma natural serà molt més resilient que el que nosaltres li imposem. El que sí que hem de fer és que un bosc on hi havia 1.500 arbres amb unes precipitacions i unes temperatures concretes, ara amb temperatures més càlides i menys pluja, aquests 1.500 no hi poden seguir vivint, per tant, o aclarim aquest bosc o el bosc estarà permanentment estressat. La manera d’aclarir un bosc pot ser a base de plagues, ventades, nevades, pastures o foc de baixa intensitat com les cremes. A part d’intentar protegir-los el que hem de fer és afavorir que estiguin vius, que siguin dinàmics, que tinguin bons processos interns. I això vol dir fer la nostra part amb certa intervenció: aclarides, reintroducció dels herbívors a les pastures o, simplement, fer estassades o aclarides per garantir aquesta capacitat d’adaptació del bosc. Perquè els espais s’ocupin per arbres nous, necessitem que els arbres vells marxin per deixar espai als nous. Necessitem cultura forestal. Necessitem incrementar la nostra coneixença de com funciona un ecosistema forestal i el que és un bosc, com neix, com creix, com mor i amb aquest coneixement serem capaços d’acceptar i entendre els processos de canvi. Si no l’acceptem, llavors el que fem com a societat és enrocar-nos en processos defensius que no volem perdre el nostre bosc, quan en realitat el nostre bosc ha de canviar per poder sobreviure. El canvi climàtic ha canviat les condicions del joc i ens agafa com una societat molt urbana, que té el bosc idealitzat i el vol estàtic per al seu ús. Els incendis que es produeixen actualment no són com els de fa 30 o 40 anys. Quina evolució han tingut? Com que aquests incendis tenen més energia disponible, poden ser molt més intensos. I al mateix temps cremen en condicions més càlides, per tant, alliberen molta més energia i poden esterilitzar molt més els nostres ecosistemes, i també són molt més difícils d’apagar. Per explicar-ho d’una forma clara, els incendis grans als anys 70 i 80 eren de 100 a 500 hectàrees; incendis grans als anys 80 o 90 eren de 1.000 a 5.000 hectàrees; incendis grans ara són de 10.000 a 40.000 hectàrees, i Europa ja n’ha vist de 300.000 a 500.000 hectàrees. Realment l’evolució exponencial de la mida dels incendis hi és i és proporcional a l’evolució de les intensitats a què cremen. L’energia emesa per aquests incendis fa que hi hagi fronts de foc que no són atacables, independentment del nombre de recursos que tinguis. Cal dir clar que no és un moment d’extinció d’incendis; és un moment en què necessitem paisatge gestionat per poder apagar els incendis intensos quan es donen, perquè amb la situació actual dels nostres paisatges, la inversió en extinció no garanteix que els puguem apagar. Estem en un moment complex i els nostres incendis en aquest moment són els de sisena generació. Són incendis que tenen capacitat de canviar les condicions meteorològiques de l’atmosfera i, per tant, crear situacions en què ells poden cremar d’una forma molt més intensa de la que teòricament haurien de cremar. Ja no són previsibles com sí que ho eren històricament. En aquests moments hi ha incendis que fan coses radicalment diferents perquè no responen a la meteorologia que tenim del dia, sinó que responen a la meteorologia que ells mateixos es fabriquen. I aquest nou tipus d’incendis és possible perquè hi ha energia acumulada als nostres boscos que, amb un procés de canvi climàtic, es pot alliberar molt més de pressa. Sense canvi climàtic això no passaria. Però si no tinguéssim el paisatge com el tenim, per molt canvi climàtic que tinguem, tampoc passaria. Aquests incendis demostren que calen més recursos? Bombers necessita recursos per fer extinció d’incendis. I també necessita els ADF a cada municipi fent aquesta primera intervenció en aquesta gestió del territori. Però el que no pot ser és que tothom inverteixi a apagar incendis i ningú a gestionar el territori. Nosaltres hem de respondre i apagar aquests incendis? Sí. Però també hem de destinar recursos a la nostra pagesia, que és qui manté aquest territori, i també hem d’entendre que la nostra pagesia no només produeix productes agrícoles sinó que també produeix un mosaic que ens garanteix seguretat. No pot ser que castiguem la pagesia i el món rural i després intentem crear serveis nacionals o europeus per apagar uns incendis que són fruit d’unes polítiques que han castigat un territori. Els incendis de sisena generació tenen algun punt feble? Sí. La sanitat dels nostres boscos. Si els nostres ecosistemes estan sans i adaptats al clima aquests incendis no hi seran. Estan posant de manifest l’abandonament de tot el nostre rerepaís. Ens estan dient claríssimament que necessitem millorar i ser part de la solució més enllà de ser part del problema. També són la gran oportunitat perquè necessitem renovar els nostres ecosistemes. Per tant, si nosaltres gestionem aquests incendis serem capaços de crear el paisatge de demà. Si nosaltres només ens defensem d’aquests incendis, no tenim cap impacte sobre el que passarà demà. Val a dir que tots aquests grans incendis de canvi climàtic són molt més contundents als països avançats. Als països del Tercer Món, on tenen una economia rural viva, això no està passant. "Els grans incendis ens estan dient que necessitem millorar i ser part de la solució més enllà de ser part del problema" Aquesta manca de gestió del territori potser també té a veure amb la globalització. Molta gent que intenta guanyar-se la vida al món rural està veient molt minvada la seva qualitat de vida. I a banda d’això, el negoci de la fusta no és rendible. El problema és bastant profund. Al món rural se’l valora dins del sector primari, i en aquests moments és un sector terciari, de serveis. Entre altres externalitats dels boscos s’està produint no només l’aigua, esbarjo i fruits i productes de bosc, sinó que està produint seguretat. Per altra banda, nosaltres com a societat estem aplicant polítiques de protecció als nostres ecosistemes per augmentar les superfícies forestals i el que estem fent és comprar producte agrícola barat al Tercer Món. Això és una nova manera de colonialisme: el primer món, que pot pagar, va a explotar el Tercer Món per la seva producció agrícola a canvi de poder continuar protegint els nostres ecosistemes. I això ens ho hem de fer mirar. El canvi és profund; no només implica balancejar aquest comerç a escala global, sinó també entendre a escala local la necessitat d’aquest mosaic i que la gent que viu al territori sigui compensada pel servei que presta, no només pel producte. El meu pare té tres hectàrees d’oliveres al voltant d’un nucli urbà. Mentre ell conreï les oliveres, només rebrà els ingressos de les olives, a més dels impostos i tot el que li posin al damunt. Però el dia que ell deixi de conrear-les, el poble haurà de fer una franja a l’entorn per protegir-se dels incendis. Aquesta franja costarà 3.000 euros l’hectàrea, que s’hauran de pagar cada dos o tres anys. Fins ara no ho pagava ningú perquè hi havia un senyor que conreava oliveres. A aquest senyor se li han estat estafant aquests diners de forma reiterada. Nosaltres hem pres per garantida una seguretat que no ho estava: era fruit de la feina d’algú. Per tant, hem de reequilibrar tots aquests processos. A Espanya i Catalunya estem molt lluny dels devastadors incendis d’Austràlia o de Califòrnia? No. Espanya ha patit incendis molt greus aquest estiu: Àvila, Zamora, Extremadura, Galícia, i nosaltres hem patit incendis greus com el de Baldomar o Santa Coloma de Queralt l’any passat, que ja van fer els processos de sisena generació. L’única raó per la qual ens hem salvat de la castanya és perquè hem fet un esforç d’aprenentatge del que va passar a Xile, Portugal, Suècia, Austràlia, Califòrnia... nosaltres hi érem, allà. Com a bombers estem immersos en aquest procés d’aprenentatge global. Per tant, ja sabíem el que estàvem esperant el 15 de juny d’enguany o el 24 de juliol de l’any passat. I ho hem pogut gestionar. Però aquests incendis són aquí, i el potencial per patir aquests grans incendis tan devastadors al nostre prepirineu, o al nostre litoral i prelitoral, hi és. I tot i que els bombers tenim aquest coneixement i aquesta capacitat d’aguantar, per això estem cridant tan i tan fort per dir, senyors, feu gestió del territori. Des de l’any passat, després de Santa Coloma, vam dir això ja és aquí. També val a dir que Catalunya és un país especialment conscienciat, és una societat molt madura. "Si gestionem els incendis serem capaços de crear el paisatge de demà. Si no, no tenim impacte sobre què passarà” El treball en xarxa dels bombers de tot el món Els bombers de diferents països participen en accions per compartir experiències i coneixements? Sí. Quants incendis de 9.000 hectàrees hem tingut a Catalunya els últims deu anys? Jo no puc aprendre com gestionar un incendi gran si no és una cosa que acostumo a fer. L’única manera d’agafar experiència és anant allà on hi ha aquests incendis. És una manera global d’aprendre’n. També treballem en xarxa. En el moment que un té un incendi d’aquests, la resta fem l’anàlisi d’aquest incendi. Jo puc fer la meva predicció del que farà l’incendi i el que he de fer com a bomber, però, al mateix temps, els companys de la resta del planeta estan fent l’anàlisi del mateix incendi. Llavors superposem les diferents alternatives, i si tots coincidim tenim clar que anem bé. I aquest és el procés que apliquem. Nosaltres el fem amb tot el món i quan nosaltres tenim problemes, el món el fa amb nosaltres. Del 1950 al 2022, sis generacions d’incendis Marc Castellnou parla de sis generacions d’incendis que abastarien des de la dècada dels 50 del segle passat i fins a l’actualitat. Són generacions relacionades molt directament amb l’acció o no acció humana al territori i, en els darrers anys, també amb els efectes del canvi climàtic. -Continuïtat dels boscos- Als anys 50 i 60 en què la societat començava a ser més urbana es va començar a abandonar el nostre territori. El paisatge a Catalunya era més o menys un 25-30% massa forestal. Actualment la massa forestal és d’un 70%. Hi ha hagut un augment en la continuïtat dels boscos. I això ha fet que els incendis, que històricament es paraven amb vinyes, oliveres o camps de conreu, no s’aturen. És la primera generació. -Alta velocitat- A base de temps en què el paisatge és continu, es va augmentant la càrrega de vegetació. Per tant, els incendis a més de continus són ràpids. Els de segona generació són incendis que cremen un paisatge continu amb alta velocitat. -Alta intensitat- I a base de temps de no fer res als nostres boscos, aquest augment de càrrega de combustible que ha portat velocitat aporta també intensitat. És la tercera generació i la tenim als anys 90: incendis més ràpids, intensos i amb paisatges molt més continus. Són les grans campanyes d’incendis de l’any 1994 o del 1998 a la Catalunya Central. Allí es van aprendre moltes lliçons. -Afectació a zones habitades- Però a començaments del segle XXI hem tingut incendis entrant a les urbanitzacions, als pobles i als polígons industrials, perquè nosaltres estem barrejats dins del bosc. Aquest moment és la quarta generació d’incendis: deixen de ser un problema de protecció d’ecosistema i comencen a ser un problema de protecció civil. És a dir, ja no apaguem els incendis per protegir els boscos, sinó que també ho fem per protegir-nos nosaltres com a societat. Aquest és un canvi radical. -Simultaneïtat- Amb l’entrada del canvi climàtic i l’augment de les temperatures, vam començar a tenir incendis de tercera i quarta generació, és a dir, incendis continus, ràpids, intensos i afectant la interfície urbana-forestal de forma simultània, al mateix lloc. Són campanyes com la de Galícia el 2006, Grècia el 2007, la que vam veure a Europa en general el 2018. Són grans incendis que porten el cos de Bombers a col·lapsar. I per respondre a això el que necessitem és fabricar aliances amb altres cossos de Bombers per moure recursos amunt i avall del continent, per ajudar-nos en el moment que tenim aquesta simultaneïtat. -Tempestes de foc- A partir del 2016 i el 2017 comencem a veure incendis que anomenem tempestes de foc. Són els que generen els famosos pirocumulonimbus i tempestes de foc caòtiques, amb un incendi que s’eleva molt i crema una gran superfície amb molt poc temps. Són els de sisena generació: continus, ràpids, intensos, afectant interfície urbana-forestal i simultanis al mateix lloc, amb la qual cosa fan col·lapsar el sistema, però responent a una meteorologia que ells fabriquen a través d’aquests núvols de tempesta, perquè l’incendi està alterant l’atmosfera i el seu entorn. A la sisena hem d’acceptar que no tenim capacitat d’extinció i que l’única manera és tornar a gestionar els nostres boscos. És una lliçó d’humilitat cap a una societat que va pensar que tecnològicament podia dominar tot el seu entorn. Som una part més de l’ecosistema, però no som els reis.

“Necessitem paisatge gestionat per poder apagar els incendis intensos quan es donen”

El col·lapse de l’omega-3 al Mediterrani

El cicle natural de l’aigua es descontrola

La Terra en alerta: set límits ja s’han traspassat

“No aconseguir un ODS significa parlar de la vida de milions de persones”

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

La Torreta tria retirar el mural de Lamine Yamal de la plaça Valldoriolf

El Portal Vell, de Lliçà d’Amunt, entra a la guia Michelin

El govern prohibeix l'accés al medi natural als 20 municipis vallesans de la zona infectada per pesta porcina africana

Un ferit greu en una col·lisió de tres vehicles a la C-35 a la Roca, a l'altura de la Roca Village

Troben una granada a l’armariet d’un treballador acomiadat a Montornès

Europa amplia les restriccions per la pesta porcina, que ja arriben a 20 municipis del Vallès Oriental

Detingut un jove de 22 anys que va atropellar una agent de Mossos a la comissaria de Sant Celoni i va fugir

Cinc detinguts a la Roca en un dispositiu per evitar estafes i furts durant el Black Friday

Granollers tallarà quatre dies l'avinguda Sant Esteve per acabar-la d'asfaltar

Presenten una foto panoràmica inèdita de fa un segle de Granollers