Cada hivern, des de fa 31 anys, es fa un cens d’ocells aquàtics a la conca de l’Alt Ter. Hi dediquen un cap de setmana un grup de voluntaris del Grup d’Anellament de Calldetenes, el Grup de Naturalistes d’Osona i el Grup d’Estudi i Defensa de la Natura ripollès coordinats pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), adscrit a la UVic-UCC i que té la seva seu al Museu del Ter. El cens permet tenir un retrat periòdic de la situació del riu i de la seva evolució.
De les aus que el poblen, aquest any se n’ha extret una dada significativa, i és que la xifra d’ànecs collverds s’ha vist reduïda a 838 exemplars, quan l’any passat se’n van identificar 1.529 en línia amb la població estable detectada els últims temps. La majoria d’aquests exemplars es concentren, a més, a la zona que va de la Gleva a Roda i els experts consideren que aquesta reducció no és aliena al brot de botulisme que va afectar l’estiu passat el Gurri i el Mèder, quan el seu baix cabal va afavorir la proliferació del bacteri clostridium botulinum, generador d’una toxina que mata les aus que la ingereixen quan s’alimenten.
“Això vol dir que en van morir molts a l’estiu”, sosté Marc Ordeix, coordinador del CERM, atès que al curs baix del riu la xifra d’ànecs detectats es manté estable. Tot i reconèixer que la metodologia que s’utilitza “no és científica” perquè es limita a comptabilitzar els exemplars albirats pels experts, el fet que el descens sigui molt superior a les xifres de baixes que es van donar en el seu moment posa de manifest que “no tots els morts es van controlar”. Segons Ordeix, un episodi d’aquest tipus “al Gurri no havia passat mai” i això afecta tota la població del vora Ter perquè “els ànecs són nocturns i es mouen de nit per anar a menjar a altres llocs”.
Una altra espècie que va en retrocés és el corb marí gros, un ocell hivernant que es reprodueix al nord d’Europa i que té un dels seus principals punts de trobada a la Devesa de Manlleu. A Osona se n’han comptabilitzat 198, quan l’any passat van ser 250. Tot i que el fet que s’hagin de comptabilitzar al capvespre, quan es retiren a descansar, pot dificultar l’eficiència de la tasca, les xifres habituals eren de més del doble. En aquest cas, la circumstància es podria atribuir al canvi climàtic, perquè “aquest any no ha fet tant fred i si els rius se’ls glacen és quan baixen”, segons Ordeix, tot i que també hi podrien tenir a veure les mesures de control al nord d’Europa per pressions dels pescadors, ja que són uns grans devoradors de peixos, mentre que també poden ser víctima dels caçadors en haver deixat de ser espècie protegida. En canvi, es manté la xifra de bernats pescaires.
L’estudi no ha recollit els efectes del temporal Glòria perquè és anterior, però pot tenir un impacte “puntual” perquè ha fet desaparèixer arbres prop del riu on els ocells es refugien o nien.
Els ‘habitants’ de Puigneró tornen i són l’espècie amb més presència
La xifra d’ocells aquàtics hivernants que han estat censats aquest any se situa en 8.010 en un tram de 100 quilòmetres de riu que va de l’embassament del Pasteral en amunt, on tradicionalment s’ha fet el recompte. Això suposa un increment significatiu respecte als 7.129 de l’any anterior, encara que “la xifra sempre oscil·la. Si fa fred venen més ocells i 1.000 amunt o avall no té importància”, segons Marc Ordeix.
Els descens d’algunes espècies el compensa la recuperació aquest any de la colònia de gavians que hi ha al centre d’Osona. Es computen de nit, quan s’agrupen a les antigues naus de Puigneró a Roda, però “l’any passat van marxar a dormir fora d’allà i no les van poder comptar”, deia Ordeix. Aquest any se n’han trobat 1.613 només a Osona i han passat a ser l’espècie més nombrosa a tot el curs del Ter pel descens dels ànecs a aquesta comarca. La xifra és superior a la de fa dos anys però no arriba als 1.800 d’en fa tres, tot i que l’any que més se’n van veure va ser el 2014 amb 2.500. També augmenten les merles d’aigua, n’hi ha poques però en 15 anys s’han duplicat.
