El canvi d’alimentació redueix en dos milions de quilos el nitrogen del purí

La gestió de les dejeccions ramaderes i, per sobre de tot, la reducció dels nutrients que s’aboquen als camps és el gran repte del sector agrícola i ramader i, en conseqüència, també del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Després d’anys anunciant-lo, el juliol de 2019 s’aprovava el Decret 153/2019, que ha de guiar el sector cap al camí correcte en els propers anys. Una comarca com la d’Osona, amb una cabana porcina que supera el milió de caps, el 50% de les aigües subterrànies amb excés de nitrats i una indústria agroalimentària que fa de motor de l’economia, és idònia per assajar les accions que es van duent a terme a partir del decret i, per això, aquest dimecres es va fer un primer balanç de la situació en una jornada tècnica organitzada pel Consell Comarcal d’Osona i el Centre BETA de la UVic-UCC que va comptar amb el suport del mateix departament. L’estat no és òptim, perquè revertir la situació necessita anys, però des del departament es valoraven en positiu els primers resultats i la feina feta fins ara. La gestió de les dejeccions “ens preocupa i ens ocupa”, deia la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, a l’inici de la jornada. La quadratura del cercle final és convertir un problema (l’excés de dejeccions) en una solució (un fertilitzant) i, pel camí, reduir els nivells de nitrogen, fòsfor o potassi que s’aboca a la terra i millorar en l’eficiència del tractament de les dejeccions fins aconseguir revaloritzar-les amb nous productes finals que es puguin rendibilitzar en nous usos. La reducció de nitrogen al pinso ha permès reduir-lo a les dejeccions, no només del porcí, sinó també en el boví o l’aviram, tal com reflecteix el quadre que acompanya aquesta informació. Amb tot, el 2020 el sector ramader d’Osona encara va generar un excedent d’1,7 milions de kg de nitrogen, tal com explicava Neus Ferrete, subdirectora general d’Agricultura. Ara bé, Ferrete també alertava que en els municipis afectats com a zona vulnerable, on hi ha vigent una moratòria que impedeix ampliar el nombre de caps de porcí, “s’hi detecta una certa congelació del valor del nitrogen de referència” Al que també obliga el decret és a la declaració del nitrogen per part dels ramaders i aquí sí que s’està fent la feina. El 2020 la van presentar el 98,2% dels titulars obligats. En total es van declarar 5,08 milions de quilos de nitrogen a la Declaració Anual (DAN). D’aquests, 1,3 es van destinar a les terres de la pròpia explotació, 2,8 milions a terres d’altres explotacions, 131.000 quilos van anar a centres de gestió i 713.000 quilos més a gestors de residus. Per tractar dejeccions, actualment a Osona, més enllà de nou plantes de tractament de gestors de residus hi ha 107 plantes ubicades en 63 explotacions. D’aquestes, 43 fan separació física de sòlid i líquid, 36 fan compostatge, 23 apliquen el tractament biològic NDN i les 5 restants utilitzen el sistema d’evaporació/assecatge o altres sistemes de tractament. Ferrete també va explicar l’evolució dels controls dels viatges de purí a través de sistemes GPS. El 2020 ja es van controlar 104 vehicles que van transportar 637.000 quilos de nitrogen. Gairebé la meitat, 318.000 quilos, es van quedar en parcel·les d’Osona, segons la traça del GPS. Un increment exponencial respecte al 2018, quan tan sols havien estat 10.000 quilos. Un altre dels reptes és l’evolució de les plantes de tractament de les Masies de Voltregà i Sant Martí Sescorts, on assequen el purí a partir de la crema de gas. Cada una d’aquestes plantes gestiona 115.000 tones de purí a l’any. L’objectiu de la Taula per la gestió sostenible de la ramaderia d’Osona és que quan vencin les actuals concessions “puguin continuar operant reduint la petja de carboni”, segons el seu coordinador, Ricard Carreras. Entre els projectes impulsats per la taula, Carreras també va parlar de projectes col·lectius de més d’una granja per gestionar la fracció sòlida de forma conjunta; de conèixer els fertilitzants que necessiten sectors com el de la vinya al Penedès o la poma de Girona per desenvolupar adobs a mida amb els excedents d’Osona; valoritzar les dejeccions buscant nous usos a partir de les necessitats dels mercats, o, fins i tot, eliminar els residus d’antibiòtics en els tractaments per poder-los oferir com a fertilitzant orgànic ecològic. Guillaumes valorava que Catalunya és l’única comunitat de l’Estat espanyol que està fent els deures per revertir la situació de la contaminació de les aigües subterrànies i superficials, tot i que també era conscient que no s’arribarà al primer objectiu de la Directiva Marc de l’Aigua de tenir un bon estat l’any 2027. El president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Carles Rodríguez, destacava les voluntats de la Taula per donar “eines al sector per ser competitiu”. Es mostrava convençut de la direcció presa i afegia que “és important tenir el decret, però cal ser contundent en la seva aplicació”.

El canvi d’alimentació redueix en dos milions de quilos el nitrogen del purí

El Parlament es compromet a aportar finançament a la unitat de convivència de Sant Vicenç

“Aquest 2026 és un any de tocar una mica de peus a terra a Prats”

Aquest dissabte, la 14a edició de la First Lego League Challenge, en directe per EL 9 TV

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l’incendi

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Moren cinc joves en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu

Els Grillats guanyen el seu desè Carnaval de Torelló

Aquell local d'adolescents

Trànsit recomana als conductors evitar la C-17 aquest matí

Manlleu homenatja els morts de l'incendi

Els Mossos atribueixen a una intoxicació per fum la mort dels joves de Manlleu

Especial El 9 Informatiu per l'incendi mortal de Manlleu

Bolca un camió a la C-17 a Tagamanent

Una veïna del bloc de Manlleu afectat per l'incendi: "Per sort estic viva i ho puc explicar"

Una nit llarga i trista a Manlleu