La situació mundial de l’aigua dolça és cada vegada més crítica. Així ho assegura el darrer informe respecte a l’estat dels recursos hídrics globals, que indica que més del 50% de les conques hidrogràfiques van enregistrar uns valors superiors o inferiors als habituals, el que determina que existeix un desequilibri evident, que pot perjudicar a tot el planeta per sisè any consecutiu si no es realitzen accions per evitar-ho.
El darrer estudi respecte a l’estat dels recursos hídrics determina que el cicle de l’aigua s’està convertint en “cada vegada més erràtic i extrem”, on els períodes de sequera i les inundacions pròpies de les DANA predominaran. Aquesta situació ha agitat la comunitat científica, que ja ha afirmat que és possible que en els pròxims anys es generi un efecte cascada on la manca d’aigua repercutirà a les economies i a la societat.
Les darreres dades de l’Organització de les Nacions Unides alerta de la dramàtica situació que viuen més de 3.600 milions de persones arreu del món durant una vegada a l’any com a mínim, en què pateixen una falta d’accés a aigua potable. Aquesta xifra, segons els estudis actuals, pot arribar a augmentar en més d’un 30% fins a arribar als 5.000 milions d’habitants a mitjans del segle en cas que no s’actuï de manera urgent en un curt període de temps.
Aquest estudi recorda que l’aigua és un bé indispensable, un recurs vital per a la vida i la seguretat alimentària mundial, que es troba en perill pel canvi climàtic. D’aquesta manera, intentar detenir aquesta tendència serà fonamental per protegir les poblacions més vulnerables i garantir així un futur més sostenible per a tothom i no patir les seves conseqüències a la vida diària dels habitants del planeta.
Rius sota mínims
L’informe de l’OMM destaca que més d’un 30% de les conques hidrogràfiques van enregistrar uns valors per sota de la mitjana dels darrers 30 anys, especialment a Amèrica i Àfrica del sud, on rius com l’Amazones, el Paranà o el Zambezi van ser els afluents més afectats. El cas contrari succeïa a Europa, part de l’Índia o a la Xina, on els valors que es van enregistrar eren més d’un 25% superiors als obtinguts prèviament, on rius com el Danubi, l’Indo o el Ganges van tenir una crescuda notòria respecte al seu cabal habitual.
A Espanya, els registres van superar la mitjana a totes les conques mediterrànies, incloses les de l’Ebre, el Júcar o el Segura, juntament amb les de Cantàbria i Galícia. En el cas de Catalunya ja es pot confirmar que ha superat el període de sequera, situant el volum d’aigua embassada al 73,41%, més d’un 40% respecte a les dades de setembre de 2024, quan no superava el 30% (29,5%). Respecte a les conques internes com Sau, frega el 58%, i la conca de la Llosa del Cavall se situa al 90,5%.
El desglaç no s’atura
L’estudi també destaca que l’any 2024, per tercer any consecutiu, hi va haver una gran pèrdua de gel a totes les regions glacials planetàries, que va arribar a sumar un total de 450 gigatones, és a dir, una quantitat d’aigua suficient per emplenar més de 180 milions de piscines olímpiques. Els experts que han realitzat aquesta investigació asseguren que algunes d’aquestes regions han superat el que denominen “pic d’aigua, és a dir, el punt en el qual un glacial arriba a la seva taxa màxima d’escorrentia anual, que com a resultat disminueix el retrocés del glacial”. Aquesta situació afecta especial Escandinàvia i les illes Svalbard, i al nord d’Àsia va contribuir al fet que el nivell del mar s’incrementés en 1,2 mil·límetres en un any, que pot semblar una mesura irrisòria però comporta una amenaça per a cents de milions de persones que viuen en zones de la costa.
Increment tèrmic
L’any 2024 va ser considerat com el més càlid que es va registrar al planeta des que es tenen dades enregistrades, arribant a superar-se els 1,5ºC. L’informe indica que hi ha més d’un 80% de possibilitats que els cinc anys vinents es torni a repetir aquesta anomalia i que s’acabi superant una vegada més el rècord de temperatura anual.
Les dades de l’OMM evidencien que el món s’escalfa i ho fa a una velocitat més elevada del que es preveia. En aquest sentit, és probable que durant el quinquenni 2025-2029 es posi fi a una anomalia superant els 1,5ºC que indicaven a l’Acord de París fa uns anys.
Temps inestable
Segons l’informe, durant l’any 2024 a la zona tropical d’Africà es van enregistrar precipitacions inusualment elevades en relació amb la mitjana històrica, el que va comportar més de 2.500 víctimes mortals directament relacionades i més de 4 milions de migrants climàtics.
A Europa la situació va variar significativament, amb les inundacions més grans que es recorden des del 2013 com és el cas de la DANA que va succeir a la Comunitat Valenciana durant el mes d’octubre de l’any passat. Aquestes dades també estan relacionades amb l’increment dels cabals dels vessants fluvials, on més d’una tercera part van superar els paràmetres de crescuda elevats.
Les dades d’Àsia no són diferents de la resta del planeta, on els ciclons tropicals i les pluges van protagonitzar el cicle meteorològic provocant que més de 1.000 persones perdessin la vida; una situació que també es va reproduir al Brasil, que va patir fenòmens extrems de manera simultània, amb més de 180 morts per les inundacions que van patir, davant la dramàtica situació de sequera que hi ha a l’Amazones, que va afectar a més del 60% del territori.
Tot i això, el 2024 va ser l’any més calorós des que existeix el registre. El cicló El Niño va afectar les principals conques hidrogràfiques, un fenomen que va afectar al continent americà sud d’Àfrica. Els principals llacs de tot el món van obtenir unes temperatures superiors a les dades recollides històricament, el que confirma que el canvi climàtic i la irregulació del cicle de l’aigua està avançant més ràpidament del que es preveia. Les precipitacions també van ser superiors a la mitjana en la part central del continent africà, a Kazakhstan i al sud de Rússia, entre altres països.
